VEF Blog

El misteri Maurras

Ressenya publicada al Periódico de Catalunya, 14 de juliol del 2010

Informar els lectors ens obliga a vegades a lliurar-nos a exercicis de malabarisme intel·lectual. Com es pot ressenyar amb tan poc espai la matèria d'una biografia tan rica, tan intel·ligent, humana i completa com Charles Maurras, El caos y el orden de Stéphane Giocanti? Mantenint l'equilibri entre l'anàlisi i l'anècdota, l'empatia i la crítica, l'autor aconsegueix a fer-nos més propera la figura de Charles Maurras. Un gran crític com Jean Paulhan va escriure el 1932 que ' un joven deseoso de orientarse políticamente no tenía más posible elección que entre Karl Marx y Charles Maurras. ' Sense dissimular res dels errors tràgics de Charles Maurras, el biograf escriu pàgines entranyables sobre el mestre, fins i tot commovedores, com el descobriment de la seva sordesa. ' Al día siguiente, en clase de matématicas, se produce la catástrofe. Maurras sale a la pizarra, pero escribe cifras diferentes de las que se dictan: consternación en clase. De pronto comprende que en adelante se alzará un muro entre el mundo y él. ' ( pàg.53)

Per a mi, Maurras és un misteri, un niu de contradiccions. Durant tota la seva vida, va proclamar l'excelsitud de la llengua occitana (ell en deia provençal com tothom en aquell temps) i va escriure tota la seva obra quasi únicament en francès. Sempre va celebrar les virtuds de l'acció i la nit del 6 de febrer del 1934 en què un avalot va amenaçar la república es va va quedar a casa escrivint versos en provençal. Va passar cinquanta anys lluitant contra la influència germànica en el pensament, les arts i la política de França i va ser condemnat el 1945 per col·laboracionisme. Sempre va denunciar les influències estrangeres i va celebrar el cosmopolitisme de Marsella a Marsella en Provenza, unes pàgines magnífiques. Ateu durant mig segle, Maurras tenia una ànima verdaderament mística. Es va reconciliar amb la fe cristiana a la fi de la seva vida. ' Turbadoras son sus últimas palabras, un perfecto alejandrino: « Pour la première fois, j'entends quelqu'un venir», « Por primera vez, oigo venir a alguien»,' ( pàg.677)

Han silenciat la seva obra per antisemitisme mentre que els ultres de la col·laboració l'acusaven de filosemitisme...' Rebatet, por último, acusa a su antiguo maestro en Los escombros. « Maurras, está usted con los judíos, pese a las apariencias. » (…) Maurras conservará su prejuicio hostil hasta su muerte, no obstante expresar después de la guerra su aflicción ante las deportaciones y las masacres, sin tener la impresión de contradecirse. ' (pàg.581) Aquí rau el misteri de Charles Maurras. Mai no va entendre que el seu antisemitisme 'tradicional', molt allunyat dels deliris nazis, va facilitar la feina de Hitler contribuint a crear un clima, una atmosfera hòstils als jueus. Des de fa uns mesos, s'organitzen molts col·loquis a Catalunya, a França com a la resta d'Europa sobre l'obra i l'ideari d'aquest pensador capital. A Notre avant-guerre, les seves memòries, Robert Brasillach, que fou deixeble de Maurras abans d'esdevenir feixista, cita aquesta confidència del seu amic Jaumet Miratvilles. ' Maurras és el francès que ha entès millor Catalunya. ' A veure si Catalunya entén millor Maurras...