ACTE SEGON
ESCENA PRIMERA
SOROLL DE L'OLLA ( Cançó; vell aire provençal )
GALDRIC ( Entaulat al fons, fora Jaumet, Julot, Peret i Llorençot )
Escolta la cançó
que canta la nostra olla;
ai, fillets, quan sorolla
quin bon so! ( Tots reprenen)
Sabes on és la Gallona,
a on ix la Font del Port?
Aquí se passa vida bona!
Vine t'hi ans de ser mort.
Tot en fent la bullinada
descuidaràs los teus danys.
Ala, vine, si t'agrada
bon dinar i bons companys.
Si te sentes amargura,
si lo teu cor vols consolar,
vet ací ditxosa cura. ( barral.)
Ximaràs d'aquest nèctar.
Ací ningú no s'espanta
i ningú no pensa amb mal;
tothom riu i tothom canta,
tothom alça lo barral.
Dóna molta set la pebrina.
Mes no manca vi vermell.
Ho és pas que " Qui dorm dina! "
Tots s'hi fan. - Cada ú per ell.
Munten fins a les estrelles
nostres picaments de mans.
Quan oïm les cantarelles
i los contes catalans. ( Piquen tots de mans en cantant lo darrer refrà. )
GALDRIC
Pinyates ací, minyons,
se n'han fetes pla qualque una.
XIQUET
Milions i milions
n'ha vist aquesta Gallona.
PEROTE
Clairanencs i politans...
ESTEVENOT
Sobretot ribesalteros.
PONARRO
Sens comptar los llorençans,
pagesos i marineros.
VENTURA ( A Tomàs.)
Si sabies les cançons
que ací foren cantades
a l'entorn d'aquestes fonts...
TOMÀS
I los cuentos de fades...
SIMON
Tingués jo tot aquell or
que han costat tant de pinyates!
SEBASTIANOT ( Quequeja molt.)
Aviat seràs mort;
val més que fagis sabates.
JOAQUIM
Vicençó, me diuen que ets
molt bo per contar històries.
VIÇENÇÓ
Sabeu los tres reguitnets
del burriquet d'en Gregoris?
TOTS
No.
VIÇENÇÓ
I bé, lo contaré.
TOMÀS
Era burro o era saume?
SEBASTIANOT
En vols massa sapiguer.
VIÇENÇÓ
En Gregoris - escoltau-me-
és testudàs com un llamp;
més tossut és que lo seu ase,
que, si lo pasturen al camp,
reguitna que vol la rasa.
Més testuts tots dos se fan
quan més bufa tramuntana;
i quan lluna se va girant,
més i més; no s'ho demana;
Lo burro se diu " Fuirisquets ";
l'amo que és tort d'una cama,
li van dir " Potaclinquets."
Ell renega, l'ase brama.
Ans d'entrar a Sant Llorenç
cal saltar la regadora.
Molts burros són malcontents;
aquest sempre s'hi atura:
Un cop no volgué passar,
- lluna devia ser plena.
I tramuntana bufar. -
Mare mia! Quina escena!
" Hi! Arri, arri!...Manyac.
Te daré bona civada. "
— " No! " " Te plourà qualque patac
sus la pell — " No! " — Espolsada,
Fuirisquets, aviat rebràs! "
Sé on tenes les costelles.
Hi! Arri! M'escoltaràs?
Diues " No! " amb les orelles? "
Mentre parla un gros tiroll
S'alça i recau com quan trona.
Esquena, cuixes i coll,
closca i anques, tot ressona.
L'ase en bramant diu: " Ah! No! "
— Te treuré les pessigoles;
som jo més testut que tu,
que ets més tossut que cent mules.
Com hi ha Déu! Fuirisquets,
passaràs! " A la morralla
se penja lo Potaclinquets.
— " Ah! No! " — vaig a cercar palla;
sota lo ventre te faré foc.
A tornar " No! " amb la testa?
Per sopar tindràs un roc;
amb això passaràs festa...
Te mataré! Llamp que no,
que altre burro me caldria,
i lo més burro serà jo...
Vejam, fillet, a la via!...
Sempre " No! "...Cap de marrà!
Te vols jugar tres pessetes
que saltaràs? Ho serà
com som dinat de mongetes.
Aixís dient, punt per punt
rabiós, sota del burro
s'acata, fa esquena amunt
i salten la regadora.
— " Guanyat! fa lo Potaclinquets.
Cal pagar! Veus de fer l'ase? "
L'ase fa tres fuirisquets
reguitna i fuig cap a casa! ( Tots riuen.)
Lo seu nom va canviar...
TOMÀS
I com li van dir?
VIÇENÇÓ
Guillaume.
TOMÀS
Per què?
VIÇENÇÓ
Per el malpresar.
TOMÀS
Burro és doncs i no saume...
Digues tot lo que voldràs,
no te crec; és una craca.
VIÇENÇÓ
Tomàs, fas com sant Tomàs.
TOMÀS
'xò són contes de barraca.
XIQUET
Ai lo conte d'aquell pet
que ne'n van fer cent esquerdes?
GALDRIC
I lo conte del prefet
que menjava nesples verdes.
PONARRO
I lo conte dels Miquelets?
ESTEVENOT
I lo conte de la castanya?
ANDREU
I lo conte dels tres xiulets?
VENTURA
I lo conte del Carlemanya?
SIMON
I lo conte de l'Anníbal?
TOMÀS
Quin animal?
ANTONI
De Cartage
era un famós general.
TOMÀS
Ho has vist, tu? Respon...Vaja!
ESTEVENOT
S'hi és vist més que emperors,
presidents de República,
bisbes, reis, ambassadors:
en Joffre hi ven quan li pica.
PONARRO
Ho és! Un cop va venir
a la Font del Port. Ja era
general...Li caldrà dir ( Guillem treu lo cap.)
d'hi tornar.
GALDRIC
I la manera
de li dir?...És marescal!
Jo no sé com li escriure.
ESTEVENOT ( A Perote )
Tu, que ets estat caporal?
PEROTE
Jo me diuen cap de siuro.
ANTONI
Doncs que ho fagi l'Andreu.
Jove, quin cap que tenia:
a dotze anys va tendre un preu.
ANDREU
Dos!
ANTONI
I que lo mereixia!
Com se deia lo llibrot?
ANDREU
Dos!! Te dic; i me'n faig glòria.
Dos!!!...Ets sord o vénes xot?
ANTONI
Quins van ser?
ANDREU
Un de memòria...
ANTONI
L'altre?
ANDREU
...Me'n recordi pas.
PONARRO ( A Xiquet )
Tu que sabes l'ortografe,
Xiquet, si vols, te'n treuràs.
XIQUET
Jo sé fer qualque parafa. ( Aquí Bepó se posa a escriure.)
VIÇENÇÓ
A l'escola lo matí
m'endormia molt de gana,
i la tarda sense fi
espiavi la campana.
PONARRO
Entre tants n'hi haurà un
per fer quelcom de passable:
Que vos creieu que en Simon
no se'n sentirà capable?
SEBASTIANOT
En Simon? Ximple pegot!
SIMON
Veritat que no som notari;
mes si no tinc cap " bachot ",
ni certificat primari,
un examen vaig passar,
- llavores tot bé m'anava -
i me va felicitar
aquell que m'examinava.
PONARRO
Ara, com te va dir?
SIMON
Bo!
PONARRO
Bo?
JOAQUIM
Bo? Qui ho creuria?
SIMON
El consell de revisió
va dir " Bo!!! per la Pàtria! -
VENTURA
Si l'Andreuot era viu,
quina lletra retorcida!
ANDREU
A en Jaumetó qui li diu?
Ho farà.
SIMON
Com som en vida!
JOAQUIM ( a Estevenot.)
Tu doncs, que ets lo seu veí,
som segur que si li deies...
Mes li cal parlar molt fi
en li donant les ideies...
ESTEVENOT
Al dies de casament
sembra goig i alegria:
és ell que fa lo compliment
a tota la companyia.
ANTONI
Ell canta, declama, escriu
i als morts fa la morala.
GALDRIC
Se fa vell; és malaltiu
i ja ten un plom dins l'ala.
TOMÀS
En Jaumetó? Quin pot ser?
GALDRIC
Li diuen Pelatomates
per sobrenom...
PEROTE
I també
esguerrador de pinyates.
TOMÀS
Per què?
PEROTE
Companys, escolteu,
que ací sem per fer joguines.
Alguns vos en recordeu:
era al Camp de les Espines:
al mig hi ha un casot,
un hortet amb dues parrecs
i lo nebot de l'Enrinot
ara hi ten vinyes, espàrrecs...
SEBASTIANOT
Fes-ho més curt!
PEROTE
Fa trenta anys,
compren peix de tota escata
dotze a quinze bons companys
i se'n van a fer pinyata;
és en Jaumetó cuiner.
Tot ho tinc de testimonis
que me van dir com tot va ser
amb totes les cerimònies.
Comencem per la cançó
que nos ve dels rebesavis.
ESTEVENOT
Galdric, dóna-nos lo to
i farem com aquells savis.
GALDRIC ( canta )
De puntales ne'n cal tres
per hi penjar la nostra olla,
de puntales ne'n cal tres
i un ganxo per cremallers.
A l'olla que hi cal posar
per fer bona bullinada?
A l'olla que hi cal posar
si nos volem regalar?
Una ceba, all i sag¡
amb dues o tres tomates:
Una ceba, all i sag¡,
tot açò tallat molt fi:
No descuidarem la sal.
No descuidarem bon oli;
no descuidarem la sal
aixís tot irà com cal.
Quinos peixos posarem?...
Hi posarem peix de roca;
quinos peixos posarem?
Tots aquells que llestarem.
Ho caldrà també pebrar...
On trobarem la pebrina?
Ho caldrà també pebrar;
pebre foll no mancarà!
D'aquesta olla què en farem,
ara que és ben proveïda?
D'aquesta olla què en farem;
foc dessota hi ficarem.
Buidarem xuc i fricot
dins del plat sobra la llesca;
buidarem xuc i fricot
i més tira qui més pot!
Si te'n vols fer una fart
sense anar a la barraca,
si te'n vols fer una fart
vés a l'hostal del Camart.
PEROTE
Doncs ceba i all tallat fi,
tomata, sal de cardona,
una trufeta, sagí
peix, aigua, foc i...tiona!
Ara per acampar fam
caldrà prendre un poc d'absenta;
—" I que mai l'avorrigam! "
proclama una veu contenta:
Un fil d'aquesta licor,
un i pus — dos ja és massa —
és lo que hi ha de millor
sobre terra. Res no passa.
Arreu s'ou com un soroll
al mig d'un eixam d'abelles;
i, quan l'olla arrenca lo bull,
endavant les cantarelles!
Després, ans de capgirar
l'olla dins de la gresala,
lo cuiner diu: " Cal tombar! "
I los companys responen: " Ala! "
Tots són drets i lo cuiner
diu aquest benedicite;
" Menja peix, beu vi roquer,
mai tindràs l'apendicite!
Cap emperor, ni cap rei,
li respon la companyia,
no mengen tan bo lo peix
com nosaltres! " " Aixís sia! "
Cada ú son ascle de pa,
los ulls tots lluents de gana,
lo ganivet a la mà,
a hom sol hom s'encomana.
Promet bàlsam i vellut,
promet cosa que enrestaula;
un quelcom d'una virtut
sens igual en altra taula.
Pinyata a vora de mar
no hi ha res que tant consoli,
mes guardeu-vos d'hi buidar
absenta en plaça de l'oli,
com va fer en Jaumetó
que se va enganyar d'ampolla;
seduït per la color
absenta buidà dins l'olla!
Lo cuiner, a meitat mort
que lo fricot res no valia
va cridar lo gat...Més fort
lo cridava, més fugia.
TOMÀS
I com van fer per dinar?
PEROTE
Un bocí de xicolata
al calaix varen trobar
rossegada de la rata!
Als quinze malventurats
l'absenta va ser funesta:
sempre se són recordats
que aixís varen fer la festa...
Van tornar a Sant Llorenç
tenint tots les cintes fluixes
i parlant entre les dents.
S'oïa lo mot de " bruixes "?...
Quan l'ocasió d'anar
a fer pinyata se presenta,
cada ú se'n ven a flairar
si l'oli no és absenta. ( Tots riuen.)
No la contau a ningú
la llastimosa ribota;
dalt a baix del Canigó
se'n faria una riota...
'Xo fa que li va passar
lo nom de Pela-tomates,
i llavors li van posar
esguerrador de pinyates. ( Tots riuen.)
GALDRIC
Eh! Bepo, què fas?
BEPO
Escric.
JOAQUIM
És moment ara d'escriure?
ANDREU
A casa tens temps, l'amic.
PONARRO
Deixa te'n; ara cal riure.
BEPO
Aviat tot ho descuideu,
com fan los caps de carbassa.
Lo que se diu, que se faja arreu,
al fi que del cap no passa.
De mi no pensareu mal
si la decisió que heu presa
d'escriure al Marescal
l'executi jo sens presa. ( Aquí mostra un paper )
És la lletra que hem de fer
an en Joffre.
VIÇENÇÓ
Que tu l'has feta? ( Bep fa signe que sí. )
Lo que diu fes sapiguer.
ANTONI
Esperem amb candeleta.
GALDRIC
Vejam!
BEP
Allez!
BEPO ( llegeix )
Marescal...
ANDREU
Si " Mossur " l'anomenàvem
se'n faria més cabal.
SIMON
Això és com si no parlàvem.
TOMÀS
I per què?
ESTEVENOT
Perquè m'apar,
mai s'és vist dins d'una història
dos mots com " Mossur Cèsar"
afegits.
VENTURA
No en tinc memòria.
PEROTE
Jo tampoc.
GALDRIC
Això és segur.
XIQUET ( A Andreu )
Ho has vist escrit, sant home,
que li diguessen " Mossur ",
siga a París, siga a Roma,
al primer Napolió?
JOAQUIM
Ni tampoc a Carlemanya.
SEBASTIANOT
Ni tampoc al Scipió.
ESTEVENOT
" Mossur!..." Aqueix mot m'escanya
no és francès ni català.
SIMON
Deixem estar Bonaparte!
Scipions i bacallà.
Llegeix-nos la teua carta.
ANDREU
Vaja!
PONARRO
Llegeix!
BEPO ( Guillem treu lo cap.)
Marescal,
vulgau dar-me llicència,
tan menut jo, vós tan alt,
de vos dir, tal com ho pensi,
lo que me dicta lo meu cor:
l'avi vol, ans que se mori,
veure a la Font del Port
l'Autor de la Gran Victòria.
Sant Llorenç tindrà molt pler.
Mon pare vos coneixia:
a la Marne i a l'Yser
l'haveu vist com combatia!...
L'haveu vist també ferit
per nostra mare, la França...
Déu lo perdó!...Som petit
mes, gran és mon alabança
per vós, nostre salvador.
L'avi vell meu vos espera.
Jo vos vull fer un petó!
Bepo, l'orfà de la guerra.
Post escrit: No descuideu
de nos dir dins la resposta
lo dia que nos vindreu,
que molt honrat siga l'Hoste!
SIMON
En sap més que un sabater.
JOAQUIM
No manca cap partícula.
VIÇENÇÓ
Ni cap barra en cap de T,
ni cap punt, ni cap vírgula.
ESTEVENOT
Si ven!
ANTONI
Te dic que vindrà.
SEBASTIANOT
No se beurà pixarotes!
XIQUET
Perdigalls...I etcètera!
SEBASTIANOT
Val millor que gambarotes!
ANDREU ( Al Bepó.)
I li parles català?
VENTURA
I doncs com? Amb francesades
tindrem tots de li parlar
si ven a fer bullinades?
TOMÀS
Potser l'haurà descuidat.
GALDRIC
I com vols que això s'olvida?
A menos de ser bernat
i tonto fora de mida.
PEROTE ( a Ponarro.)
Que lo vas descuidar, tu,
quan vas fer tres anys de Xina?
PONARRO
Jo no; mes en Jaumetó,
per parlar de la cardina,
deia " la Soeur d'Honoré."
TOMÀS
Quin cap de marrà! Quin etre!
Menjaria un ABC
que...faria pas cap lletra.
JOAQUIM
Ara, conta-nos, Tomàs,
aquell conte de la Sauma.
Segur te'n recordaràs?...
Del frare que se deia Jaume?...
TOMÀS
Aquest frare, un provençal
va venir per fer l'escola;
pronunciava molt mal:
xirimpió era rouzole;
deia idzeta en lloc de j;
d'un àngel ne'n feia un Anze:
la candela era bouzi
i les veremes la vendanze.
Volia tot sapiguer:
Que fait ton père..., ta mère?
Ta soeur?...I calia fer
la resposta al très cher frère:
— " Thomas, quel aze as-tu, toi?
me va dir lo primer dia;
quel aze as-tu, réponds-moi! "
Aze? Qui anys comprendria?
Mes, tot s'escurant lo nas,
Per mi respon en Girome:
" D'ase, Thomas n'en tient pas:
il ne tient qu'une saume! "
TOTS
Ah! ah! ah!
BEPO (Dóna la lletra que fa lo torn de la taulada.)
Si pot anar
tal com és composta,
l'escriuré neta, i demà
la posarem a la posta.
ESCENA II
GUILLEM ( Mentres los altres espien la lletra i s'enraonen treu lo cap i diu. )
Allà són tots enrotllats,
canyó moll i roja galta!...
O catalans benaurats,
quan dic que res no vos falta!
Mil graners entornejats
de la mar, de la muntanya!...
Mil canons allà campats,
meves eren França i Espanya!
Si fósses meu, Rosselló
amb lo cristall de tes roques
tan alts com tu; Canigó,
quins palaus!...Paraules loques!
Per ara això no pot ser;
Fora castells en Espanya...
Poc parlar, quan molt cal fer...
Ara nos cal traça i manya.
Fam no en tinc més. Avui rai!
Sé lo que són bullinades.
Som emplenat lo calaix
de mossecs i queixalades.
Hi posen quelcom de roig
que no és safrà de Marsella;
mes, dóna set!...Vindré boig
tant me se cou la gargamella.
Què deu ser? — Sembla un pebrot.
És lo que és i no me'n doni;
un peix roig, un rat bufot...
Lo nas de qualque dimoni!
Ací se diu que un hom és fart
quan hom menja amb desmasia;
som menjat cinc cops la part
d'un home que bé se guia. ( Aquí Bepo passa amb ampolles i barrals que estaven al fresc.)
Ampolles! Porrons!! Barrals!!!
Dins del vi tothom s'amorra.
I qui no diria mals
si la llengua se li torra!
Al lloc de rajar bon vi,
fossen tots plens de ponsonyes
los barrals, i que un verí
atormentés les carronyes!
Mala set! Me matarà
allò roig que era dins l'olla...
Potser lo nin me darà ( Bepo torna a passar.)
un trago de picapolla.
ESCENA III
GUILLEM, BEPO
GUILLEM
Eh, minyó?
BEPO
Què us cal?
GUILLEM
Tinc set!
Si me dónes dos o tres tragos
d'aquell vi...
ESCENA IV
BEP, BEPO, GUILLEM
BEP
Aviat fet,
que no se parla amb los pallagos.
BEPO
No, l'avi; no li dic res.
GUILLEM ( Suplicant.)
Sigues bona criatura;
caritat d'un raig, només!
BEP
I si se mou, pren la fitora.
BEPO ( Fent lo seu camí.)
Sí l'avi!
GUILLEM ( Espera que Bepo sigui lluny per renegar en alemany.)
Verdammter Hund!
Moechten tausend Teufelsspritzen
Vitriol in seinen Mund
Schiessen!...Ach! Donner und Blitzen!
ESCENA V
TOTS ( Fora Jaumet, Julot, Peret i Llorençot.)
VENTURA ( Canvia de plaça.)
Del cel cau ruixats de foc!
TOMÀS
Sol de juny al bell migdia.
GALDRIC
Ah! Que se'n falta de poc. ( S'ou com l'Ave Maria.)
ESTEVENOT
Escoltau...L'Ave Maria.
BEP
O sol, àngel del bon Déu,
com faríem sobre terra
sense tu?
ANTONI
Poc!
TOMÀS
Res!
BEPO
Sol meu,
crema els autors de la guerra!
BEP ( S'alça, admiratiu.)
O sol, o sol gloriós,
tu que fas la mar vermella,
bon blat, bon vi...Alçau-vos! ( Als demés.)
Proclamem la meravella.
TOTS
O bell sol!
BEP
Tes ones d'or
emmantellen la Natura.
TOTS
O gran sol!
BEP
Símbol d'ardor!
TOTS
O bon sol!
BEP
Bona ventura!
JOAQUIM ( Com inspirat canta. Vell aire " Bèu soulèu de ma Prouvènço. " )
REPETELL
Altre sol veig que s'avança:
lo nostre gran capità! ( Bis.)
Capità vol dir de França,
nostre vol dir català.
TOTS
Veniu tots al repetell
del nostre gran sol vermell; BIS
res no val lo repetell
del nostre gran sol vermell.
Molt patètic l'hora era
quan cridà: ara o mai més! BIS
No mirem més endarrera;
escometem tots en pes!
( Tots. — I ferim al repetell...)
Tots s'alçaran los pelosos
los del sud com los del nord, BIS
i se llançaran, espantosos,
en les barres de la Mort.
( Tots. - Eren tots al repetell...)
Al front del Temple de Glòria,
com al Temple de l'Amor BIS
han gravat la teua història,
Joffre nostre, en lletres d'or.
( Tots. — Rellueix el repetell...)
Alçarem una efígie
del gran fill del Rosselló BIS
sobre lo cor de sa Pàtria
al bell cim del Canigó.
( Tots. — Serem tots al repetell...)
De tots los títols que ha presos,
l'Avi Joffre, Avi ditxós, BIS
Avi de tots los francesos,
Avi és lo més hermós.
Tots ( Final.)
Vine-te'n al repetell,
l'avi, quan te faràs vell: BIS
res no val lo repetell
del nostre gran sol vermell!
XIQUET ( A Tomàs que fa signe que no vindrà.)
I què faria a París?
TOMÀS
La vida hi és molt mundana...
XIQUET
Deixa estar! Que és un pastís,
no hi va la tramuntana...
Què en diues, company Galdric,
si fumàvem un cigarro?
GALDRIC
Bona ideia.
XIQUET
Pren, l'amic.
GALDRIC
I per lo company Ponarro?
XIQUET
Més en tinc: provisió
n'en vaig fer casa la Tia
per aquesta ocasió.
No és festa cada dia.
GALDRIC
O Ponarro! Vicençó!
XIQUET
En voleu?
PONARRO
Prou!
VIÇENÇO
Llamp!
GALDRIC ( A Ventura.)
Ventura!
VENTURA ( Tots prenen un cigarro.)
Serà dia de cançó.
TOMÀS
I no dia d'amargura.
SEBASTIANOT
Si cal cantar, cantarem,
que per avui no se plora.
JOAQUIM
Ja que cal pipar, pipem;
de cantar esperem l'hora:
SIMON
Xerrar, fumar, pebre foll,
i per dessert menjar coca,
no pot ser lo canyó moll;
se cal refrescar la boca.
ANDREU
Som portat barral...tan gros ( Allunyant les mans.)
d'un vi que trenca la cara;
com un fil d'or ara és ros
i no serà pel barbare.
BEP
Que me fas pensar als botxins?
no saps que me fot la ira?
Que en faria mil bocins ( Alçant un banquet. )
amb un petge de cadira!
ESTEVENOT
Jo som portat macabeu
més i més que d'una ampolla.
PEROTE
Jo moscat del que sabeu.
SIMON
Jo d'aquella picapolla.
TOMÀS
Tinc sense ser gran pagès ( A Ventura.)
lo que cal. I tu?
VENTURA
Granatxa.
De tan vell no sé jo més
a quan se munta son atge.
ANTONI
Lo meu barral no té poc
i, tal com me dic Antoni,
és un vi color de foc;
'xò fa que és vi del dimoni.
GALDRIC ( Canta: aire de Simon Siné.)
És un vi del llamp, color sang i or,
lo vi del mallol de mon avi-dona.
del terme beneït de Pedra Rodona;
és bo, més és cald i com ferro fort!
TOTS
És bo: fem a poc a poc:
és cald: en si porta flames.
És fort: trenca cara i cames
criat és pels rocs que fan foc!
Aqueix bé de Déu, quan malalt estic,
val més que el xirop de l'apotecari
i val més que els sous del nostre notari:
amb ell en tinc prou me creure ric!
Ai! Quin dolç perfum quan ix del forat
d'aquell canalot que tenen los porro's:
llavors nas, canyó, llengua, dents i morros
dret al Criador llançant cant sagrat!
D'aquest cant se'n diu " l'himne del xirrit ":
ara és lo mormoll de la Colometa.
Ara un refilet d'aquella Llauseta
que festeja al sol quan se'n va la nit.
Quan me moriré, dedins del meu clot
posareu lo got de mon avi-dona
amb barral del vi de Pedra Rodona.
Sant Pere me dirà: Entra, Llorençot."
SEBASTIANOT
I jo que sempre tinc set
com si m'afartavi de llana,
que...que...
GALDRIC
Canta-ho, fillet,
que no te mancarà tisana.
JOAQUIM
Ala! Porrons i barrals!
ANDREU
De quin vols? No te facis bila.
SEBASTIANOT
Vi de rocs!
VIÇENÇÓ
Falten rodals!
PONARRO
Garrius!
PEROTE
Peirotis!
GALDRIC
Argila!
XIQUET
Singlar!
ANTONI
Salses!
BEP
Terra-roig!
VENTURA
Los Bosquets!
ANDREU
Pedra rodona!
SIMON
Piló!
JOAQUIM
Mataire!
SEBASTIANOT
Vinc boig!
TOMÀS
Tindràs tisana molt bona.
ESTEVENOT
Són tots germans o cosins.
TOMÀS
Ja veus que de res no faltes.
BEPO
Dau-li lo marescal dels vins!
TOTS ( Per meitat.)
Ribesaltes! Ribesaltes! ( Aquí Sebastianot canta la cançó dels " Quatre xirrits. " Aire: Ventura, sona l'esquellí.)
SEBASTIANOT
M'escanyi! M'escanyi!
Haja lo barral que, no m'enganyi,
serà bon remei.
Ai mare, som mort si no xirriti.
Ai mare som mort:
que ragi fort! ( Li donen un barral i tot lo temps que los altres canten, en Sebastianot fa la xirritada.)
TOTS
Ribesaltes! Ribesaltes!
Marescal dels vins, fes roges galtes;
visca lo Marescal!
Més se farà vell, més farem festa;
més se farà vell,
millor per ell!
II ( Se li presenta un porró.)
Lo porró, lo porró
no és un un flautí pel nostre burro;
no sap xirritar.
Doncs fem lo xirrit ja que sem homes,
doncs fem lo xirrit,
hasta escorrit!
III ( Se li presenta una ampolla amb galet.)
Vi ranci, vi ranci!
Raja un poc més fort sinó me cansi
de beure amb galet.
Tens una color que és molt vermella,
tens una color
com un raig d'or!
IV ( Se li presenta una borratxa.)
Ai mare, ai mare!
D'aquest morregó ix cosa rara;
ai quin dolç tetar!
Aixís tetaré tota la vida,
aixís tetaré,
tant com viuré.
ESCENA VI
TOTS ( Fora Bepo i Guillem que estan amagats.)
PONARRO
Aix¡s, diuen, són los quecs:
per cantar fan meravelles;
mes per parlar quins gemecs
eixen de ses gargamelles.
ESTEVENOT
Quan canti faig lo tiró
que se plany de les gallines
que li piquen al plató.
JOAQUIM
I els quecs fan com les cardines.
VIÇENÇÓ
Nos caldria recolzar.
XIQUET
Ò, cal fer la migdiada.
GALDRIC ( S'acotxa.)
Dit i fet.
PEROTE( S'acotxa.)
Sense esperar.
VIÇENÇÓ( S'acotxa.)
No fa mal.
PONARRO ( Poc a poc tots s'acotxen.)
Una passada.
ANDREU
Per més aviat dormir
cantem tots la " Porta Closa."
VIÇENÇÓ
Comença; t'anem ' seguir.
SEBASTIANOT
Amb veu dolça i amorosa!
ANTONI ( Canta.)
LA PORTA CLOSA
A la cima de l'Albera
hi ha un castell;
no se veu sobre la terra
un fort més bell.
De cristall la porta és feta,
lo pany és d'or;
mes la clau n'és perdudeta;
quin trencacor!
A dintre és una donzella
que se vol casar:
mes com venir a prop d'ella?
No se pot passar.
Tan fresca és com una rosa
del Vallespir
i tant com ella és hermosa;
ja s'ho pot dir.
Ha promès de ser l'esposa
del cavaller
qui, malgrat la porta closa,
entra primer.
Mil cavallers a tota hora
ja són vinguts
i tots ellos en defora
són detinguts.
Reis i tota la grandesa
ferits d'amor
volen d'aquella marquesa
la mà i lo cor.
No pot obrir la riquesa
aquell pany d'or;
no pot reeixir la noblesa
ni son valor.
Amb lo diamant que porta
un trobador
ratlla, forada la porta
i entra al fort.
Diu la donzella admirada:
" Anima i cos
ton esperit me té guanyada,
o mon espòs. "
( Les veus han anat disminuint d'intensitat. Guillem treu lo cap i també Bepo. )
ESCENA VII
GUILLEM, BEPO
GUILLEM
Ara serà lo moment,
puix deuen ser tots borratxos...
Lo ninet està content...
No s'avisaran los matxos. ( Espia tot a l'entorn i Bepo tot d'amagat no el perd de vista.)
BEPO ( A part )
Què vol fer aquest bribó;
qui ho sap lo que se pensa?
Allà veig lo picassó
si ho cal per ma defensa.
GUILLEM
Molt ben parat és mon llaç.
Apropem-nos de la vora
que de fugir d'aquest pas
ara ve de picar l'hora.
Rosseguem-nos a polit;...
passem darrera la barraca...
No se malfia aquell petit...
Ach! La mostra no me reca...
Tot perill passa aviat: ( Bepo pren lo picassó i segueix a Guillem. )
Demà serem en Espanya...
Lluny del Bep, que lo llamp lo mat'!
i de tot lo que m'afanya. ( D'un salt lo Bepo se campa al davant de Guillem.)
BEPO
Halte-là! tu, halte-là!
Ací som amb la picassa;
sabes que som català.
Com a l'Yser no se passa! ( Alça lo picassó, amenaçant. )
ESCENA VIII
TOTS ( Alçant-se i també eixen Peret, Jaumet i Llorençot.)
BEP
Què hi ha, fill?
GALDRIC ( I altres.)
Què és!
JAUMET
Què te vol!
ESTEVENOT ( Agarra lo Guillem que se torceix del dolor.)
D'on ven aquest rebombori?
BEPO
De vosaltres qualsevol
aprovarà mon història:
lo brut me va venir prop
i amb una veu traïdora,
veu molt moixa, tot d'un cop
me va dir que per una hora
li deixés jo un barcot;
que una mostra me donaria,
insinuant sobretot
que per menjar li calia
i per beure. Mentrestant
no vaig fer-li confiança;
ai que no! Tot just semblant
de fer cara de bonança.
Després, essent amagat ( A Guillem.)
som oït tot lo que deies:
" Matxos! Lo Bep llamp lo mat'! "
Que fos tan prop no te creies! ( Burlant-se.)
Al barcot no hi ha sarró;
no hi ha barral, ni formatge;
no hi ha cap botifarró;
no hi ha pa; no hi granatxe. ( Als demés.)
Me volia engaliar;
ho som vist a la manera
que prenia per parlar.
GUILLEM ( A part.)
Veus aquí la romeguera!
BEPO
Nosaltres marxem com cal,
tot dret! I sols del que és nostre
solem fer cas i cabal...
Ara, vet aquí la mostra. ( Llança la mostra.)
LLORENÇOT
Aquest home és un lladrot;
ho porta escrit sa figura.
JAUMET
Ix de davant, Llorençot,
ací som amb la fitora.
GUILLEM
Kamerade! Pas Kaput.
Ach! pas Kaput, Kamerade!
PEROTE
Què dius?
PERET
Prou se sent que put.
ANTONI
Guardeu-vos de tal flairada!
JULOT
Què fas?
XIQUET
Com te dius?
VIÇENÇÓ
D'on ets?
VENTURA
Què vols?
TOMÀS
Què te cal?
JOAQUIM
D'on venes?
SIMON
Tenes sous? D'on los has trets?
ESTEVENOT
On t'amagues?
ANDREU
On te tenes?
GUILLEM
Vaig cap Espanya heretar
d'una tia que és molt rica.
BEPO
Mentider!...Me vas contar
d'una tia d'Amèrica!
GUILLEM
Vull dir...que...
SEBASTIANOT
Que...que ets quec?
tu també? Que de mi te fotes?
GUILLEM
No, mestre, tinc canyó sec.
SEBASTIANOT ( Beu, s'eixuga la barra i aspergeix a Guillem del revés de la mà. )
Jo també...Llepa les gotes.
XIQUET
Per on anar lo barcot?
GUILLEM
Passejar-me.
ANTONI ( Escarnint-lo.)
Passejar-te!
VIÇENÇÓ
Lo granatxa?
ESTEVENOT
Borratxot!
GUILLEM
Refrescar-me.
PONARRO
Refrescar-te!
BEPO
Com tocino eres fart;
doncs per què les botifarres?
GUILLEM
Eren per un poc més tard.
GALDRIC ( Li presenta la caixeta.)
Si te cal alguns cigarros?
JAUMET
Veig que no és clar tot açò ( A part.)
Una pensada secreta
me fa creure que lo bribó
m'haurà robat la barreta.
JULOT
Doncs el cal escorcollar.
PERET
Ala, fora matalota!
TOMÀS
Gira folres!
BEP ( Amenaça a Guillem amb l'escota i Guillem obeeix.)
Sense tardar;
sinó guarda de l'escota!
ANDREU
Gira folres del jalec!
LLORENÇOT
Gira folres de les calces!
BEP
Gira-ho tot plec per plec!
JOAQUIM
Sobretot les potxes falses!
JAUMET ( A part, lo dit al front.)
Res no m'ho treurà d'aquí:
la gorra és sota les mates.
GUILLEM ( Totes les potxes penjant defora del jalec i de les calces.)
Veieu: no som un coquí.
PONARRO
Ala, treu-te les sabates.
Som vist que marxaves coix
siga d'esquerra o de dreta.
PERET
Ala; no sigues tan moix.
SEBASTIANOT
Ala; fora sabateta! ( Guillem treu-se una sabata.)
JULOT
Ara l'altra, i més delit!
VENTURA ( Guillem se posa la primera sabata.)
Quines fleumes són les seues!
ESTEVENOT
M'apar va molt a polit.
Te la trec o te la treues? ( Guillem se treu l'altra sabata; cauen tres duros. Estevenot els pren.)
JAUMET
Serà ell lo balandran! ( Escorcollant-se.)
També me manquen tres duros
amb la gorra. Si, pel llamp,
són meus, guarda-te dels morros!
GUILLEM ( Portant una sola sabata fins a la fi del present acte.)
I com fareu per provar
que aquest diner lo vostre era?
JAUMET
Vet ací: els vaig cobrar
lo primer any de la guerra; ( Als demés.)
Si són meus ja ho veureu:
són tots tres grisos de sofre,
recaptadets pel relleu
quan farem padrí en Joffre.
Dos són de Seixanta-set;
l'altre és de la República.
ESTEVENOT ( Llegint los mil·lèsims.)
Ací estan, com és de fet,
dels anys que Jaumet predica.
JAUMET ( Pren los tres duros.)
Grisos eren, grisos són.
I ara la barretina
que portavi, fent un son?
GUILLEM
Jo, pobret, com sabré?
XIQUET ( A Guillem, menant-lo cap al marge.)
Cap ací la trobarem
tot en grapant per la sorra.
GUILLEM ( Entristit i aporat. )
Qui m'ha vist i qui me veu!
SEBASTIANOT
Què és açò roig?
TOTS
És la gorra!
JAUMET ( Pren-se la gorra, l'espolsa i se la posa.)
Sous i gorra m'has robat!
GUILLEM ( A part.)
Comença ma desventura.
Com no me mates, cel ingrat?
JAUMET
Al cel no hi ha cap fitora!
GUILLEM ( Se grata lo cap.)
Kamerade, pas kaput
Som Social-democrate!
PERET
A tornar!
ANTONI ( A Guillem)
Calla-te, brut.
BEP
Fa vuit hores que se grata.
BEPO ( Fa signe a Jaumet de s'apartar.)
Jaumet, un moment...
JAUMET
D'acord.
BEPO ( Amb lo dit roca al detrás del seu cap.)
Tinc quelcom ací darrera.
Haveu vist que té més curt
que l'altre lo braç esquerra?
JAUMET ( Los demés fan semblant de s'enraonar.)
Ho és; me'n som avisat
quan me feia. " Kamerade! "
BEPO
Lo Kàiser, aquell malvat,
anatomia esguerrada
té també...
JAUMET
No pot ser ell.
A la fira tant de burros
que se semblen.
BEPO
És mesell!
Mesell és dels peus als morros;
i de més, segons lo vent,
com lo Kàiser, ses orelles
fan flaire que vos encén...( Reflectint.)
Los llops solen fer-se ovelles.
JAUMET
Contes de vora del foc,
com se'n llegeix dins les faules.
BEPO
Potser; esperem un poc.
Mesurem nostres paraules.
JAUMET
Si volem sapiguer tot,
com farem?
BEPO
Tinc una ideia:
a l'avi va dir un mot
que més pesa que no creia.
D'un català porta nom,
ja que ha dit a mon avi
que se deia Soler Anton
son pare. Jo me pensavi
que tot lo parlar que ten
no és català com lo nostre;
lo to, lo modo, l'accent,
lo reclam, tot ho demostra.
Se coneix lo català
a les erres que retronen
per qui ras lo sap parlar
sembla que en ses dents ressonen
uns vocables atractius
com los ressons de les cobles
que en corrint los nostres rius
solen dir als nostres pobles.
M'apar té parlar estrany:
del porró ne'n diu lo burro
i d'un bany ne'n diu un pany.
Vos voleu jugar un duro
que aquest paio és un pruscot...
que és l'emperor dels barbares?
JAUMET
Qui t'ho fa dir?
BEPO
Sobretot
lo moviment de les barres.
JAUMET
Baldament fos lo Kàiser!
BEPO
Ho sabeu si la Holanda
el té sempre presoner?
JAUMET
Anem doncs a la miranda;
i segons...fem lo que cal.
BEPO ( Treu-se un jornal de la potxa.)
Lo que cal ho tinc en potxa;
veus aquí.
JAUMET ( Incrèdul )
Fora un jornal?
BEPO
Si lo jornal parla del Botxe?
BEP
Què se tramen aquells dos?
Deixau-me la política
que fot dimonis al cos.
Ditxós qui d'ella se fica.
BEPO ( A Jaumet, tot marxant.)
Vós, sa cara espiareu
quan llegiré lo diari;
al moment vengut veureu
si fa mina de desvari.
JAUMET ( A Bep )
Parlen de quelcom que diu
lo jornal, tots dos, i fora.
BEPO ( A Bep i als demés.)
Veureu tots, si ho llegiu,
lo que se passa en aquesta hora.
JAUMET ( A l'Antoni. )
Vejam, tu, que saps llegir.
ANTONI
Som descuidat les ulleres.
L'Andreu?
ANDREU
Jo sé confegir,
només!
BEPO ( Se trama lo que fa semblant de llegir.)
Tothom fa maneres...
Oïu! Noves d'Amsterdam:
" Lo Kàiser, fa alguns dies,
ha fugit! "
JAUMET ( Se gira cap al Guillem.)
Ja el trobaran!
BEPO
I nos ve de moltes vies
que va prendre un avion
dirigint-se cap Espanya.
JAUMET ( Guillem se desfà lo coll de la camisa.)
Si cau ací, cau a punt.
BEPO ( A Jaumet.)
Veieu que dejà s'escanya...( Als demés.)
Altra nova que nos ven
del fanal de La Novella:
" Avion que de repent
se'n va dret a Manaxella. "
JAUMET ( Amenaça amb la fitora.)
Manaxella?...Lo tenim!
GUILLEM
Demokrate! Kamerade!
BEP
Apretau-lo de molt prim.
GUILLEM
Social!
JULOT
Altra vegada!
BEPO
Com te dius?
GUILLEM
És verdader
que tots Guillem m'anomenen.
BEPO
I ton pare?
GUILLEM
Anton Soler,
com los meus papers ho tenen.
BEPO
És mentida de l'infern:
puix Guillem vol dir Guillaume,
Anton Soler, Hohnzollern!
BEP
A polit i escoltau-me;
si és ell, tindrà son dret.
BEPO ( Desafiant-lo amb lo picassó.)
Ell seu!
GUILLEM ( Esparverat, alça los braços.)
Jo som!
BEPO
Ho sabia.
GUILLEM
Tingau pietat; tinc set!
BEPO ( Vehement.)
I mon pare no en tenia
quan li cremava el canyó
aquella febre espantosa?
Quan cridava al seu minyó,
quan cridava a sa esposa?
Vas tenir, tu, pietat
quan tot roig l'Yser rajava?
O gorb endimoniat! ( Alça lo picassó.)
Per mi Déu te reservava. ( Bep s'avança i alça lo braç per<span style=