Breviari amorós 7/9

Un amor  1963  

 

 

 

 

 

Autor: Dino Buzzati

Títol original: Un amore

Que jo sàpiga no existeix cap traducció catalana d’aquesta novel·la.

L’editorial Gardir va publicar una traducció castellana del llibre.

 

Per què és aconsellable

Perquè és una obra mestra, molt diferent de les altres obres de l’autor, que descriu amb sensualitat i delicadesa els estralls de la passió amorosa.

 

L’obra i l’autor

Dino Buzzati (1941-1972) és un dels autors italians del segle XX més originals. Va escriure cròniques al Corriere della Sera. Va assolir una fama mundial amb  la novel·la El desert dels tàrtars.

 

Resum

El llibre narra la història d’un amor impossible entre un arquitecte madur i una jove prostituta en el Milà del 1960.

 

Personatges principals

Antonio Dorigo, arquitecte enamorat l narrador

Laide, prostituta

Signora Ermelina, ‘‘madame” que presenta la Laide a en Dorrigo

 

 

L’obra i l’època

Més enllà de la passió d’Antonio, Buzzati pinta amb un gran talent la ciutat de Milà que apareix com el retrat d’una Babilònia moderna al començamet dels anys 1960.

 

Frases per comentar

 

“”Ma a questo punto gli veniva la rabbia della rabbia? Perché se la prendeva così? Perché stava a smangiarsi il fegato?’’ 

 

‘’ En aquell punt, però, li venia una ràbia incontrolable. Per què s’ho agafava així? Per què es posava pedres al fetge? ‘’  

 

 

‘’ Già in passato, piú di una volta, aveva constato la incredibile potenza dell’amore, capace di riannodare, con  infinita sagacia e pazienzia, attraverso vertiginose catene di apparenti casi, due sottilissimi fili che si erano persi nella confuzione della vita, da un capo all’altro del mondo. ‘’

 

‘’ Ja en el passat, més d’una vegada, havia constatat la increïble potència de l’amor, capaç de lligar de nou, amb una sagacitat infinita i paciència, a través de vertiginoses cadenes d’atzars aparents, dos fils molt fins que s’havien perdut en la confusió de la vida, d’una punta a l’altra del món. ‘’

 

 

‘’ Meglio così, pensava soddisfatto, farsi desiderare è sempre la tattica migliore. ‘’

 ‘’ Millor així, pensava satisfet, fer-se desitjar és sempre la millor tàctica. ‘’

 

‘’ L’idea di andare a prendere Laide in un’automobile scoperta, tipo sport, rinfrancò Antonio. Di queste stupidissime illusioni è fatta la nosta vita, in fondo. ‘’

 

‘’ La idea d’anar a recollir la Laide en un automòbil cobert, tipus esport, va animar l’Antonio. D’aquestes il·lusions molt estúpides està feta la nostra vida, en el fons.’’

 

 

‘’ Solo adesso, finalmente, si rendeva conto del segreto. Un segreto molto semplice: l’amore. Tutto ciò que ci affascina nel mondo inanimato, i boschi, le pianure, i fiumi, le montagne, i mari, le valli, le steppe, di più, di più, le città, i palazzi, le pietre, di più, il cielo, i tramonti, le tempeste, di più, la neve, di più, la notte, le stelle, il vento, tutte queste cose, di per sé vuote e indifferenti, si caricano di significato umano perché, senza che noi lo sospettiamo, contengono un presentimento d’amore. ‘’  

 

‘’ Només ara, finalment, s’adonava del secret. Un secret molt senzill: l’amor. Tot allò que ens fascina en el món inanimat, els boscos, les planes, els rius, les muntanyes, els mars, les valls, les estepes, encara més, les ciutats, els palaus, les pedres, encara més, el cel, les postes de sol, les tempestes, encara més, la neu, encara, la nit, els estels, el vent, totes aquestes coses, buides i indiferents per si mateixes, es carregaven d’un significat humà perquè, sense que ho sospitem, contenen un pressentiment d’amor. ‘’  

 

 

 

‘’ Ti sei ostinato in un gioco sconosciuto che non era per te? Ti sei creduto di poter tornaré bambino? Ci voleva altra faccia che la tua. La partita è chiusa, il conto torna. Le porte che si chiudono, la solitudine, il vuoto, il deserto, i muti singhiozzi che non udrà nessuno. ‘’

 

 ‘’ T’has obstinat en un joc desconegut que no era per ti? T’has cregut que podries tornar a ser un nen? Calia tenir una altra cara que la teva. El partit s’ha acabat, el compte ha sortit rodó. Les portes que es tanquen, la solitud, el buit, el desert, els sanglots muts que no sentirà ningú. ‘’

.  

 

 

 

Parents i amics

L’any 1965, Gianni Vernuccio va realitzar Un amore, adaptació cinematogràfica de la novel·la. El repartiment és aquest:

 

Antonio Dorrigo                                     Rossano Brazzi

 

Laide                                                     Agnès Spaak

 

Ermelina                                                Marisa Merlini

 

 

 

 

 

<!--EndFragment-->