Durant una colla d’anys, he pensat que l’experiència pròpia podia servir el altres per evitar errors. A la llarga he admès que tothom segueix el seu camí. No serveixen de res els consells que podem donar. Volia escriure una mena de breviari de les penes d’amor per tal d’ajudar els enamorats decebuts, tots els incorrespostos del món. Molts escriptors ja han escrit llibres que poden consolar una estona.
Sense la covardia, l’instint de conservació, la voluntat de no fer pena a la meua gent i sobretot la por de la damnació, m’hauria matat a la fi del mes de juny del 1989 quan vaig perdre tota esperança. Jacques Brel cantava amb raó ‘’ On n’oublie rien, on n’oublie rien de rien / On s’habitue c’est tout…. ‘’ (No oblidem res, no oblidem res. / Només ens acostumem.)
https://www.youtube.com/watch?v=3aLWa_sZhto
Durant una colla d’anys, he pensat que l’experiència pròpia podia servir el altres per evitar errors. A la llarga he admès que tothom segueix el seu camí. No serveixen de res els consells que podem donar.
Volia escriure una mena de breviari de les penes d’amor per tal d’ajudar els enamorats decebuts, tots els incorrespostos del món. Molts escriptors ja han escrit llibres que poden consolar una estona.
Pel llarg camí de l’habituació, alguns llibres m’han ajudat a sentir-me millor. Proposi una petita llista d’obres que m’han salvat la vida, unes guies de viatge per terres acollidores
Aquest cànon s’inspira en l’excel·lent llibre de Vicenç Pagès De Robinson Crusoe a Peter Pan : Un cànon de literatura juvenil amb un objectiu totalment diferent.
Em faria content així mateix que aquest relat juvenil servís als enamorats desenganyats, a tots els ferits de l’amor. Tants anys després d’aquesta història absurda, els pari la mà fraternalment.
La Mióugrano 1860 Teodòr Aubanèu
Dominique 1863 Eugène Fromentin
L’Education sentimentale Gustave Flaubert
La petite fille aux yeux sombres 1921 Marcel Pagnol
Patul lui Procust 1930 Camil Petrescu
The end of the affair 1951 Graham Greene
Les horreurs de l’amour 1963 Jean Dutourd
Diane Lanster 1978 Jean-Didier Wolfromm
El mar, el mar 1978 Iris Murdoch
Autor: Teodòr Aubanèu (àlies Théodore Aubanel)
Títol original: La mióugrano entre-duberto (La miugrana entredubèrta en grafia clàssica) poemari escrit en occità provençal.
Traduccions :
Existeix una vella traducció catalana de Guillem Colom. Llibreria Catalònia, 1930. Recomani, però, de llegir el recull en una edició bilingüe provençal-francès. Al cap de deu pàgines, el lector català adquirirà un vocabulari de les diferències entre occità i català sense cansar-s’hi. Només ha de saber que pantai vol dir somni, pantaia somiar i dindouleto oreneta. Pot consultar amb profit el meu diccionari occità provençal- català.
Per què és aconsellable
Mitjançant paraules senzilles, les del poble humil d’Avinyó encara fidel a la seua llengua, gràcies al ritme i imatges punyents, l’autor expressa la força de la seua desesperança. La dona que estimava ha matat l’home, però el poeta ha nascut d’aquesta mort.
L’obra i l’autor
Teodòr Aubanèu (1829-1886) va néixer a Avinyó. El consideren com el més gran poeta provençal després de Frederic Mistral. La mióugrano entre-duberto es va publicar el 1860 arran d’una decepció sentimental. El jove poeta va conèixer Jenny Manivet, noia d’una gran bellesa que aquell dia portava un vestit color de manglana. Una passió corresposta va néixer, però no eren del mateix braç. El 1854, la Jenny es va fer monja. Desesperat, Aubanel escriu els poemes que constituiran el recull de La mióugrano entre-duberto.
L’obra i l’època
Un poeta provençal, Frederic Mistral (1830-1914) crea amb els seus amics d’Avinyó un moviment literari anomenat Felibritge.
Théodore Aubanel, Joseph Roumanille, Anselme Mathieu són els més famosos. L’objectiu dels felibres és tornar a donar a la Provença i a tot Occitània la seua llengua, el seu orgull, la seua història. Aubanel, impressor d'Avinyó, era amic de Frederic Mistral i de Stéphane Mallarmé. Deixa una obra poètica i teatral de categoria. Els seul libres més coneguts són :
La mióugrano entre-duberto (1860) i Li fiho d'Avignoun (1886).
A banda de l’ortografia original de l’autor, posem les citacions en grafia clàssica perquè la seua proximitat amb la gràfia catalana pot permetre una lectura directa sense passar pel sedàs de la traducció.
‘’ Long de la mar e dis gràndis oundado,
Ai courregu coume un desconsoula,
E pèr soun noum, tout un jour, l’ai cridado !...’’
‘’ Lòng de la mar e dis grandis ondadas,
Ai corregut coma un desconsolat,
E per son nom, tot un jorn, l’ai cridada !...’’
‘’ Al llarg de la mar i de la gran onada,
he corregut com un desconsolat,
I pel seu nom, tot un dia, l’he cridada !...’’
‘’ De-la man- d’eila de la mar,
Dins mis ouro de pantaiage
Souvènti-fes iéu fau un viage. ‘’
‘’ De la man d’ailà de la mar,
Dins mis oras de pantaiatge
Soventi-fes iéu fau un viatge. ‘’
‘’ Mar enllà,
en les meues hores de somni
sovint jo faig un viatge. ‘’
‘’ Ah ! vaqui pamens la chambreto
Ounte vivié la chatouneto ! ‘’
‘’ Ah ! vaquí pasmens la chambreta
Onte viviá la chatoneta ! ‘’
‘’ Ah ! Heus aquí la cambreta
on vivia la minyoneta ! ‘’
‘’ Vaqui d’ounte vèn que siéu come siéu,
Passant tau qu’un mort au mitan di viéu :
Bono coume lou pan e douço coume un ange,
Uno enfant m’a fach aquéu mau estrange ! ‘’
‘’ Vaquí d’onte ven que siáu coma siáu,
Passant tau qu’un mòrt au mitan di vius :
Bòna coma lo pan e doça coma un ange,
Una enfant m’a fach aqueu mau estrange ! ‘’
‘’ És per això que sóc com sóc,
Passant talment un mort enmig dels vius :
Bona com el pa i dolça com un àngel,
Una infant m’ha fet aquest mal estrany ! ‘’
‘’ Vole pas treboula ta vido ‘’
‘’ Vòle pas trebolar ta vida ‘’
‘’ No vull pertorbar ta vida. ‘’
<!--EndFragment-->