Autor: Jean-Didier Wolfromm
Títol original: Diane Lanster
Premi Interallié 1978
Que jo sàpiga no existeix cap traducció catalana o castellana d’aquesta novel·la.
Per què és aconsellable
Perquè és molt més que una educació sentimental, obre reflexions sobre els valors, explícits i sobreentesos, en què es basa la societat.
L’obra i l’autor
Jean-Didier Wolfromm (1941-1994) crític literari al Magazine littéraire, a France-Soir i al prestigiós programa radiofònic Le Masque et la plume, Wolfromm va publicar tres novel·les Lueur de plomb (1963), Diane Lanster (1978) Premi Interallié i La leçon inaugurale (1989). Patia d’al·lèrgie i d’un èczema crònic.
Resum
Sota la forma d’una lletra d’adéu, el llibre narra la història d’un amor impossible emmarcada en la fi dels anys 1950 a París.
Personatges principals
Thierry, el narrador
Diane Lanster, amiga del narrador que n’està enamorat
Noël Dancre, amic del narrador
Nadine Gauthiot, amiga del narrador i de la Diane
Jérôme Lanster, germà de la Diane
L’obra i l’època
Dos anys després, en Thierry escriu una lletra a Diane i li confessa el seu amor. Més enllà del cinisme del narrador i de l’evocació d’una època, se sent el cant de la tendresa, el silenci de la confessió i una passió d’un altre temps.
Je vais tâcher de garder mon humour, j’ai tant de choses à vous révéler, à vous démontrer. Pour ce qui est des ravages, Diane: mission accomplie.
‘’ Miraré de conservar el meu humor, tinc tantes coses a revelar-vos, a demostrar-vos. Pel que fa als estralls, Diane, missió complerta. ‘’
‘’ Je vous parlais à la deuxième personne du pluriel parce que soudain nous étions deux. J’ai tutoyé Nadine très rapidement, mais vous, mais vous, vous étiez vous, une autre, ailleurs, à part. La langue française nous offre ce choix et nous n’en profitons pas assez. On n’avait pas au premier abord l’idée de vous tutoyer, mais plus on vous connaissait, Diane, moins en avait envie. ‘’
‘’ Us parlava a la segona persona del plural perquè de sobte érem dos. Vaig tutejar la Nadine molt aviat però vós, però vós, éreu vós, una altra, en un altre lloc, a part. La llengua francesa ens ofereix aquesta tria i no ens n’aprofitem prou. Un de primer moment no tenia la idea de dir-vos tu, però com més us coneixia menys en tenia ganes. ‘’
Elle était grande, Diane, plus que moi même assise, son pantalon de velours touchait presque ma jambe. Vous étiez là, posée à côté de moi muette et pour la première fois de ma vie je compris, dans la fraîcheur du soir, dans cette lumière du premier printemps, que vous étiez belle. Je ne vous voyais pas mais je ne vous ai peut-être jamais mieux regardée qu’à cet instant précis.
‘’ Era alta, la Diane, molt més que jo, asseguda i tot, els seus pantalons de vellut quasi em tocaven la cama. Éreu aquí, instal·lada vora meu muda i per primer cop en ma vida vaig comprendre, en la frescor del vespre, en aquella llum de la primera primavera, que éreu bonica. No us veia pas, però potser mai no la vaig mirar tant com en aquell instant precís. ‘’
Comme tous ceux qui ne lisent rien, elle disait toujours d'un auteur: "J'ai relu ... J'ai relu Montesquieu."
Com tots els que no llegeixen res, ella sempre deia d’un autor: ‘’ he rellegit...He rellegit Montesquieu. ‘‘
Page après page, je vous ai suicidée.
Pàgina rere pàgina, us he suïcidat.
Nous ne nous reverrons plus, je n’en ai ni la tentation ni la crainte, mais, jusqu’à présent, je n’ai aimé que vous, Diane Lanster.
No ens tornarem a veure mai més. No en tinc ni la temptació ni el temor, però sou l’única persona que he estimat, Diane Lanster.
L’any 1983, la televisió va emetre una adaptació de Jacques Queysanne. El repartiment és aquest:
Diane Lanster Anicée Alvina
Thierry Jacques Spiesser
Nadine Jacqueline Parent
Noël Philippe Deplanche
Jérôme Lanster Didier Clerc