Autor: Jean Dutourd
Títol original: Les horreurs de l’amour
Per què és aconsellable
Perquè sota l’aparença d’un adulteri parisenc, és una història universal, plena d’humanitat.
L’obra i l’autor
Jean Dutourd (1920-12011) va néixer a París. Presoner durant la campanya del 1940, s’escapa i pot tornar a França. El 1942 s’allista a la Resistència. A la fi de la guerra s’instal·la a Londres on aprèn l’anglès. De retorn a París, treballa per les edicions Gallimard i escriu editorials a France Soir. Guanya el premi Interalliés amb la novel·la Au bon beurre. Membre de l’Académie française.
Resum
El llibre es presenta com un llarg diàleg on dos amics evoquen un diputat enamorat de la seva secretària.
Personatges principals
Edouard Roberti, diputat enamorat de la Solange
Solange Mignot, amant d’Edouard Roberti
Agnès, dona de Roberti
Valentin Mignot, germà de la Solange
‘’ Les femmes choisissent et les hommes obtempèrent.’’
‘’ Les dones escullen i els homes obtemperen. ‘’
‘’ L’enfer, ce serait tout simplement la réalisation pour l’éternité des désirs qui ont occupé les hommes de leur vivant. ‘’
‘’ L’infern seria senzillament la realització per l’eternitat dels desigs que han ocupat els homes en vida seva. ‘’
‘’ L’amour demande des loisirs. Pas de loisirs, pas d’amour.’’
‘’ L’amor demana lleures. Cap lleure, cap amor. ‘’
‘’ Etre amoureux est ridicule. ‘’
‘’ Estar enamorat és ridícul. ‘’
‘’ Il savait que la première chose à faire, c’est de boucher l’horizon de celles qu’on aime ou qu’on veut posséder, de se dresser entre elles et l’univers, de les obséder. C’est le cadeau auquel elles sont le plus sensibles. Cela tient à leur nature. Quelqu’un qui les recherche assidûment, sans discrétion, qui les dérange sans cesse par des lettres, est sûr d’être toujours bien reçu. Leur tolérance à ce sujet est surprenante. ‘’
‘’ Ja sabia que el primer que s’ha de fer, és tapar l’horitzó de les que estimem ou que volem posseir, d’aixecar entre elles i l’univers, d’obsedir-les. Aquest és el regal que aprecien més. Això ve de la seva natura. Algú que les recerca assíduament, sense discreció, que les molesta sense parar amb cartes, està segur que sempre el rebran. La seva tolerància sobre aquest punt és sorprenent. ‘’
‘’ C’est pourquoi les amours contrariées sont si tenaces, en général. Tout ce que l’on ne voit pas de l’être aimé, on le remplace par de la poésie. ‘’
‘’ És per això que els amors incorrespostos solen ser tenaços. Tot allò que no veiem de la persona estimada, ho substituïm amb poesia. ‘’
‘’ Cette poésie poignante et exquise de l’attente, de l’absence, de la solitude amoureuse, dont son âme avait sans doute besoin. ‘’
‘’ Aquesta poesia punyent i exquisida de l’espera, de l’absència, de la solitud amorosa, que necessitava sens dubte la seva ànima. ‘’
‘’ Un chagrin d’amour cela s’organise et cela se savoure.’’
‘’ Això que en diuen una pena d’amor s’organitza i s’assaboreix. ‘’
‘’ Mais à vingt-cinq ans, on supporte tout. Le cœur est aussi résistant que le corps. On est fort tolerant aussi. On croit qu’il faut avoir de la patience, qu’il ne faut pas se fier aux apparences, qu’il faut persévérer dans les entreprises, que l’on est toujours récompensé de son endurance. On a de la peine, enfin, à admettre que l’on s’est bercé d’illusions, que l’on s’est trompé. On s’acharne à rendre vrai ce que tout proclame faux. ‘’
‘’ A vint-i-cinc anys, però, ho aguantem tot. El cor és tan resistent com el cos. Som molt tolerants també. Creiem que cal tenir paciència, que no cal fiar-se de les aparences, que cal perseverar en les empreses, que sempre estem recompensats per la nostra resistència. Ens costa, per fi, admetre que ens fet il·lusions, que ens hem equivocat. Ens acarnissem fer veritat allò que tot proclama fals.’’