Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
L'amic Vicenç Pagès Jordà
Vicenç Pagès Jordà, l’anomeni afectuosament Horaci. El consideri com un dels homes més intel·ligents de Catalunya i una víctima col·lateral del ‘nouveau roman’. El dia que decideixi d’escriure una novel·la sense pensar en totes les seues lectures, el món de les lletres tremolarà.. Fins a la concessió del premi Casero, jo no coneixia el meu contemporani, natural de Figueres. Amb un humor glacial, un humor d’anglès geniüt, en Pagès em va declarar d’entrada:
—Quina sort que tens, noi! Jo a Barcelona, sóc un pagès mentre tu ets un exòtic…
Quan conversi amb ell, sovint tinc la temptació d’apuntar els seus millors acudits. No ho he fet mai i només en recordi uns quants. ‘ Escriure en català és una prova d’orgull. ‘ Ens acontentarem amb els aforismes que diposita en les seues obres.
‘Sóc romanesa, però no prostituta’. ‘Si Déu existeix és espanyol’. ¡ Claro que sí!
' La literatura és l’experiència més la sintaxi.'
Un dels plaers del món és de visitar-lo a Torroella de Mongrí.
Una nit d’abril, vaig afrontar els elements per assistir a la presentació de La felicitat no és completa a la llibreria el Cucut. Vaig pensar que no me’n salliria mai. L’aigua pujava de pertot i jo avançava, a les palpentes, per un Empordà desfigurat. Quan vaig arribar, la presentació ja havia començat. En Pagès em va saludar amb un caboteig, grau màxim de l’afecció amb ell.
Uns músics van cantar composicions de Pink Floyd i Sandro Giacobbe citades al llibre. No en coneixia cap. Jo visc als anys 1950 i Pagès és un fill de la contracultura. El meu amic viu sota el Mongrí i un castell inacabat que relativitza totes les ambicions humanes, a dos passos de Llofriu. Escriu, dia rere dia amb una desesperança somrient, una marqueteria internacional.