VEF Blog

Article publicat a El Temps, n 1321, 8 d'octubre del 2009  

Le catalan sans peine

Joan Dorandeu, Maria Llombart Huesca, Monserrat Prudon Moral

Assimil

Chennevières-sur-Marne

592 pàgines

S’acaba de publicar una obra cabdal per al coneixement de la llengua catalana a l’estranger. Fins ara no he llegit enlloc aquesta informació. Per fi la prestigiosa col·lecció Assimil, després d’anys d’un estira-i-arronssa, ha tret Le catalan sans peine. El català figura a la llista de les llengües ‘normals’ com l’alemany, el coreà, el rus i no amb les llengües ‘regionals’ com l’alsacià, el basc, el bretó, el cors, el crioll i l’occità. A França, la col·lecció Assimil és tota una institució com Le Livre de Poche, la Pléiade o el vi novell del Beaujolais. Alphonse Chérel va aprendre el rus fent de preceptor a la Rússia imperial. Va dominar l’anglès i l’alemany de la mateixa manera vivint a Anglaterra i Alemanya. Madur, va inventar un mètode original fet ambs lliçons curtes i humorístiques. Al cap de cent lliçons, l’estudiant ha de conèixer les estrúctures de la llengua i un vocabulari de 2000 paraules.

Ja fa trenta anys que existeix una versió espanyola d’aquest mètode El catalán sin esfuerzo dels mateixos autors tret de Maria Llombart. Ara el francòfon, fidel d’Assimil, no haurà de dominar el castellà per iniciar-se a la llengua de Ramon Muntaner o, més aviat, la d’Albert Sánchez Piñol. Aquesta obra descriu, amb senzillesa i precisió, un català barceloní sense castellanismes. La versió anterior, amb dibuixos deliciosos de Gring, constituïa una veritable iniciació a la cultura catalana i feia servir un català acadèmic amb expressions tan corrents com ‘àdhuc ‘o ‘romandre.’ L’ idioma dels pròlegs de Carles Riba. Els autors també descrivien amb un sadisme secret els mecanismes dels pronoms febles…

Aquesta versió francesa, completament actualitzada, m’ha semblat una delícia amb les seues carícatures, la seua barreja d’humor i d’erudició. Ep Victor Ripoll! Només hi he trobat un error ‘ espai verd ‘ en comptes de ‘ zona verda.’ S’entén que els autors s’hagin limitat a ensenyar el català normatiu, però s’haurien agraït algunes notes o pàgines sobre el català septentrional ja que molts catalans del nord, de formació francesa, compraran aquest llibre per retrobar-hi la llengua dels avis. Al segon volum de L’espagnol sans peine han inclòs un bon resum des les particularitats del castellà d’ultramar.

El lector català de tota la vida també pot llegir amb profit aquest llibre per repassar l’ortografia tot refrescant les seues coneixences en francès. El més murri podrà portar l’editorial Assimil al tribunal. On s’ha vist que es pot estudiar alguna llengua sense esforç ?