VEF Blog

Un clàssic decebedor

EL TEMPS    20/10/2015

 Prudenci Bertrana

Jo! Memòries d'un metge filòsof

Edicions de la ela geminada

Mai no llegit tants llibres catalans com l'any 1987 quan portava l'uniforme francès. Els manllevava al centre cultural de la Rue Sainte Croix de la Bretonnerie quan no els comprava a les malaguanyades llibreries Pam de Nas, la parisenca, i la Catalònia, la barcelonina. N'hom comença a fer-se vell quan recorda totes les llibreries que han tancat. Entre tants llibres nostrats, tenia una preferència pels volums de les Millors Obres de la Literatura Catalana i conservava fins ara un bon record de Jo! Memòries d'un metge filòsof de Prudenci Bertrana. L'excel·lent editorial gironina Ela Geminada en proposa una reedició fidel a la versió definitiva del 1934.

El llibre es presenta com les memòries del doctor Daniel Pérez, inspirat en la figura de Daniel Ruiz. Tants anys després, m'ha seduït l'humor negres de Prudenci Bertrana amb evocacions quevedesques.

'' Com altres es complauen a significar llur constància amorosa ofrenant, quotidianament, les flors més exquisides de llur jardí, jo significava la constància del meu odi amb els trossos més escollits dels cadàvers de torn. '' Una de les facetes del talent de Prudenci Bertrana és que sap expressar la misèria sexual dels seus personatges sense caure en la pornografia malaltissa d'un Pierre Louÿs. Com a Josafat o El desig de pecar, el narrador és dominat pels seus sentits. Una '' maggiorata '' com Monica Bellucci, filmada pel ''maestro'' Tinto Brass podria encarnar una perfecta Merceditas. '' —Como este gato sufre por su gata, sufro yo por ti. Era categòric això. Ja suposareu el tumult salvatge que sobrevingué.Jo era jove, i no volia pas desdir d'un gat de teulada. ''

Hi ha llibres que t'han agradat i que no caldria tornar a llegir mai més. Jo! Memòries d'un metge filòsof m'havia entusiamat quan era militar. Ara, malgrat tants al·licients, m'ha semblat que l'obra grinyola. Com és possible que alguns considerin aquesta obra com una novel·la psicològica? Aquest estiu he llegit narracions de Somerset Maugham. Amb quatre pinzellades l'autor anglès crea personatges inoblidables. Aquí només s'agiten titelles llevat del narrador delirant i de la seua dona amb el seu '' gentil dialecte madrileny dels barris baixos.''

Rozas, el rival del narrador, és grotesc així com Monsieur Vidal : un '' trist francès, oriünd del Rosselló. (…) perdó, us corona...us ultratja; net, madame, parellament. Tueu-los.'' En Vidal s'expressa en un dialecte molt més occità que rossellonès. A casa meua diem '' matar '' com tots els catalans i no ''tuar.'' A la mateixa època, els pescadors banyulencs del Cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra parlen un català septentrional molt més versemblant.

Feliç el lector que descobreixi aquesta novel·la. Passarà estones agradables. La vida és tan curta que desaconselli al lector de rellegir aquesta obra estimable, però decebedora. Hi ha tantes obres mestres no llegides que no cal perdre temps...