VEF Blog

Perpinyà porno

Extracte de la meua  Guia sentimental de Perpinyà

 Perpinyaporno

La pèrdua de la meua innocència va precedir de pocs mesos la mort del general Franco. Per un mainatge com jo turmentat pels sentits, la vila de Perpinyà s'emparentava amb l'infern. Tots els turistes del Principat practivaven un turisme sexual cinematogràfic. Els distribuïdors generosos subtitulaven totes les pel·lícules en castellà. Amb la inscripció ' Franco asesino ' pintada a totes les parets de la ciutat, la primera frase que vaig saber en la llengua de Cervantes fou ' con subtítulos en

español.' En aquell temps encara no sabia aquest idioma i relacionava la paraula ' subtítulos ' amb el francès ' subtil. ' Els espanyols, calents com eren, devien amagar alguna perversió com ' la branlette espagnole ' o les misterioses ' négresses à plateaux. '

Les reines dels meus somnis eròtics eren Edwige Fenêch, francesa natural de Bona, i Orchidea de Santis, magnífica rossa italiana. Llur anatomia i llur llenceria deliciosa alegrava els carrers del centre, com la Rue Jeanne d'Arc, on es trobava una entrada del cinema Castellet. Recordi uns títols com Flossie, pel·lícula sueca, i sobretot produccions italianes com La toubib du régiment, La toubib aux grandes manœuvres, Lâche-moi les jarretelles, Mademoiselle Cuisses Longues, La flic à la police des mœurs, La prof connaît la musique.

Aquelles comèdies eròtiques italianes ara poden passar pel qualsevol canal a partir de les deu. Ara, què queda d'aquesta època gloriosa? Fa vint anys, la societat Défi, instal·lada a Pià, va mirar de mantenir la flama i es va fer famosa. Els crits d'actrius com Stacey Owen o Charlène Roben van molestar les oques del pobles que, excitades, udolaven com si els gals tornessin a atacar el Capitoli. La direcció de Défi es va replegar al camí del Riberal a Nils. Hi van rodar algunes trugeries abans d'anar-se'n, encalçats pels agents dels serveis fiscals francesos.

La meua generació, educada en un catolicisme estricte, no diferia gaire del pobre Frédéric Moreau que, a la fi de L'educació sentimental de Gustave Flaubert, diu a la senyora Arnoul ' La vue de votre pied me trouble. '