VEF Blog

Tu

                                    E-notícies, 24/07/2011

Quan tenia vint anys, havia llegit un article de Manuel Vicent molt divertit on comentava la suplantació del tú sobre el usted en castellà. Segons ell, aquesta substitució s'explicava pel fet que és molt senzill dir ' Papá ¡ vete a la mierda!' que no ' Padre, váyase usted a la mierda. ' aquesta explicació val el que val.

Recordi un passatge deliciós de la pel·lícula ' Entrée des artistes ' de Marc Allégret. Una parella d'enamorats entra en una cambra. Es diuen vostè. L'endemà es parlen de tu i tothom entén que ha passat.

Els castellans tutegen molt més que els francesos, però no tant com els italians. En català em fa l'efecte que es tuteja una mica menys que en castellà, però aquesta és una impressió.

En català del Rosselló, les coses són més o menys així. Solem dir tu a un amic, un col·lega, un parent. El vós el reservem als desconeguts i a la gent amb qui no intimem. No té res a veure amb la simpatia. Per exemple, jo dic tu a unes quantes persones ' de cuyo nombre no quiero acordarme ' i vós a uns quants amics més vells que jo. El vostè ha desaparegut del parlar dels catalans del Rosselló. Ha existit, però. Un autor com Albert Saisset, àlies Un Tal poc sospitós de concessions pancatalanes, el feia servir de tant en tant. La meua àvia Lucienne Brial de Cànoes m'explicava que els treballadors del camp deien vostè a l'amo, el seu oncle.

Passat la frontera catalano-catalana, els catalans fan servir tu i vostè. Reserven vós a les pregàries. Parli naturalment de l'ús majoritari. M'imagini que encara hi ha comarques on mantenen el vós.

Com les bones maneres, l'art de la cuina, l'oblit de tots aquests matisos, forjats pel segle, és una pèrdua. Un món sense el tuteig sistemàtic dels quebequesos, el vos argentí o el Lei italià no té el mateix sabor.