E-notícies, 16/07/2011
Com més conec la república francesa, més m'atreuen les monàrquies. Tot i que els reis tenen poders limitats, m'agrada que un futur cap d'estat estigui format i preparat per la seua futura feina. Almenys, eviten de rebaixar el càrrec i el país que representen.
A priori no tinc res en contra de la família reial espanyola. Don Juan Carlos I va saber renunciar al poder quan tocava. Hi ha un petit problema, però. És el rei d'Espanya i fins fa poc les seues visites a Catalunya em molestaven. Ara, ans al contrari, voldria que el rei o el seu fill vinguessin més sovint a Catalunya. Per què? Perquè llur presència en terra catalana, constitueix una revacunació. Massa catalans es pensen que Catalunya amb l'autonomia ho té tot. S'imaginen que és una nació poderosa amb una llengua respectada i protegida...Aquest és el típic cofoisme que ha imperat des del 1977 No! De moment, Catalunya no existeix internacionalment. És un fantasma legal...Mònaco existeix, Catalunya no. És el conjunt de quatre províncies espanyoles amb un trosset annexionat per l'exèrcit francès al segle XVII. Res més...Ho vulguem o no, Catalunya no té projecció internacional. Arreu del mon, coneixen el Barça. A Moscou i tot. Catalunya no...Un europeu culte sap vagament que Catalunya és una província al nord est d'Espanya on es parla una llengua romànica, cosina de l'occità, que es desborda fins al sud de França. Res més. Per la gent, Pablo Casals, José Carreras, Salvador Dalí, Antonio Gaudí, Joan (ell sí que el coneixen pel seu nom ) Miró són artistes espanyols...
Si volem que Catalunya torni a ser rica i plena, accedeixi a la sobirania, no ens hem d'enganyar amb somnis de grandesa...Hem de treballar més per a la construcció d'un estat propi. Per tant, desitgi que els Borbons de Madrid continuïn fent turisme a Catalunya fins al dia en què seran només els sobirans d'un país amic i veí...