VEF Blog

La mort del provençal

               E-notícies, 6/07/2011

Fins al 1930, el provençal designava en lingüística dues realitats veïnes però distintes. El provençal era el nom que es donava a la llengua d'oc conreada literàriament a l'edat mitjana a tot el sud de França llevat del País Basc. S'anomenava també així la variant d'aquesta llengua parlada a la Provença que Frederic Mistral i els seus deixebles van dignificar al segle XIX. Ara, del conjunts dels parlars de la llengua d'oc/provençal en diuen occità i la paraula provençal designa només la llengua històrica de la Provença, variant regional de l'occità.

Els provençals, que tant han aportat a les arts, constitueixen un exemple de tots els paranys en què poden caure els catalans. Des de la segona guerra mundial, els provençals han deixat de parlar la llengua a la mainada. S'observa el mateix fenòmen a moltes regions com la nostra Catalunya Nord, l'Alguer o fins i tot la Louisiana francòfona. Aquest canvi idiomàtic acompanya el pas de la civilització agrícola a la civilització industrial, la transformació dels cavalls en tractor.

He viscut a la Provença del setembre 1975 fins a la primavera del 1993. He viatjat per poblets perduts, m'he dissimulat a l'ombra de velles places, m'he amagat en velles esglésies i he sentit, a tot estirar, una hora de conversa natural en la llengua de Mistral. Molta gent malda per salvar aquest tresor. Malauradament els divideix una querella absurda : l'ortografia. Els felibres, deixebles de Mistral, escriuen amb l'ortografia del mestre, calcada en la francesa. La majoria reconeix la unitat de la llengua d'oc (els costa dir-li occità) i una minoria important la nega. Parla de llengües d'oc i no de ' la llengua d'oc. ' Els occitanistes voldrien imposar un provençal artificial, eliminant molts gal·licismes arrelats des de fa segles. Fan servir la gràfia clàssica molt allunyada de la llengua de la gent ja que nota sons de les altres variants de l'occità que han desparegut en provençal. Un exemple. ' A l'estiu lei provençaus menjan un pan banhat a la plaja e parlan lo provençau ' (oc) ' A l'estiéu li prouvençau manjon un pan bagna a la plajo e parlon lou prouvençau. '(felibres) La solució passaria potser per un compromís. Les consonants desaparegudes en provençal podrien ser subratllades o en negretes. Podrien escriure ' lo pan banhat '

La bona gent deixa de parlar la llengua dels avis i, mentrestant, s'entrematen intel·lectuals a cops de diccionaris, per una o i una t...Quan els exèrcits turcs assetjaven Bizanci, els teòlegs encara discutien sobre el sexe dels àngels. ' Honte à qui peut chanter pendant que Rome brûle ' que deia Alphonse de Lamartine.