VEF Blog

De la inutilitat del català

                 E-notícies, 12/07/2011

Ja us he parlat de mon cunyat, un francès de França que menysprea Espanya. Fica dins la mateixa saca infamant i jacobina el basc, el gallec i el català. Tampoc no té gaire consideració pel castellà.

Un dels seus arguments favorits en contra de la llengua catalana és la seua inutilitat. Amb el mateix menyspreu es rifa de la utilitat del castellà pel món. Sovint em diu ' Què és el castellà sinó un super-portuguès, un italià arabitzat? De què serveix aquesta llengua fabulosa? Quina potència econòmica la fa servir? Quin exèrcit poderós la recolza? Siguem seriosos...—afegeix el meu cunyat— Passat Nimes, quasi ningú no coneix el castellà a Europa tret d'uns quants iaos de la guerra civil que no es van poder assimilar...A Europa la gent culta domina l'anglès, el francès, l'alemany...El castellà no...Vés a Rússia, al Vietnam o a l'Àfrica del Sud i veuràs quanta gent hi sap castellà...Ara, molts espanyolistes repeteixen a cor què vols que el castellà s'està implantant als USA. Ja ho crec. És la llengua dels refugiats econòmics obligats de passar el Río Grande per no fotre's de fam...L'èxit del castellà als Estats Units equival a la difusió de l'àrab a França o del turc a Alemanya. En el concert de les nacions, el castellà és un xic menys inútil que el català...

Cansat de tant odi absurd, li he volgut precisar uns quants punts. La gent que ataca el castellà, el català o qualsevol altra llengua fa servir una argumentació de botiguers mesquins...L'única llengua útil de debò actualment és l'angloamericà. Unes llengües de cultura protegides per un estat com el francès, el castellà, l'alemany, l'italià, el rus poden servir de tant en tant, però la llengua dels banquers, dels aeroports, de les reunions internacionals és l'anglès...Tant me fa...Digui el que digui mon cunyat, estic molt content de poder llegir Joan Salvat-Papasseit, Clarín, Frederic Mistral, Ernesto Sábato, Josep Pla, Gérard de Nerval, Dino Buzzatti i d'escoltar discos de Joan Manuel Serrat, Susana Rinaldi, Luis Mariano, Jacques Brel, Domenico Modugno i Guy Bonnet en la seua llengua. No serveixen de res aquests idiomes, i què? Tret de menjar uns quants cucs, un rossinyol tampoc no serveix de gran cosa...Imagineu, però, una nit d'estiu sense rossinyols?