VEF Blog

Lletra a Xavier Rius

             E-notícies, 8/07/2011

D'entrada, t'ho diré : no crec que hagis fracassat com a pare. M'hauria agradat tenir-te com a pare. Som encara a temps si me vols adoptar...

Fa 25 anys que tinc la mala sort d'ensenyar francès a adolescents (si algú em vol fer de mecenes, que escrigui al diari...) Entre ells, sempre hi ha hagut pocs lectors. En canvi, quan llegeixen, ho fan d'una manera compulsiva. En Saïd, un alumne marroquí amb un humor deliciós, manllevava almenys dos llibres per setmana a la biblioteca del nostre institut. Uns clàssics i no llibrots llegits i oblidats amb tres hores.

Crec que les persones tenim el gust de la lectura o no el tenim mai. El meu avi Montalat havia fet estudis fins als quinze anys i tenia el Brevet Supérieur, qualificació alta per un home de la seua generació. No llegia mai tret del diari local infecte i de llibres d'història sobre la segona guerra mundial, i més concretament la funesta campanya del 1940 i l'ocupació alemanya que li havia tocat viure com tants europeus.

La padrina Lucienne, que havia hagut de deixar l'escola als deu anys i s'expressava en un francès molt deficient i parlava un català magnífic, llegia sense parar. Balzac, Stendhal, Victor Hugo, Madame de Sévigné i tot.

Entenc que algú no vulgui llegir. A mi, per exemple, sempre m'han interessat els partits de futbol i de rugbi. Els segueixi amb passió. No em parlis ni de bàsquet ni de tennis. Tout le monde aux abris! Passa igual amb la lectura.

Al meu entendre, cal explicar als adolescents que uns quants clàssics formen part del bagatge d'una persona civilitzada. Qualsevol hispanofon hauria d'haver llegit El Quixot i La vida es sueño. Un francès Madame Bovary. Un anglès Hamlet . Un català La plaça del diamant. A Rússia, el darrer dels borratxots et pot recitar versos de Puixkhin. Aquestes lectures formen part de l'educació, del bagatge cultural com el coneixement de llengües estrangeres, el carnet de conduir, saber menjar netament i triar els bons vins per acompanyar tal o tal plat.

La millor guia que conec per incitar el jovent a llegir és el Cànon de literatura juvenil de Vicenç Pagès. Existeix una traducció castellana.

Per acabar, pensi que no cal imposar lectures al jovent sinó predicar amb l'exemple. Si no volen llegir, ja s'ho faran...No t'hi capfiquis i pensa en emplenar els papers per adoptar-me…