VEF Blog

Titre du blog : Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
 
posté le 31-10-2013 à 13:52:17

El viatge de Tots Sants

 

                                                                                             

 

 

 

 

 

Cada any per Tots Sants, tenia costum de pujar a Virà, vilatjot de la Fenolleda. Hi passava el dia amb la meua amiga Maryse, que havia succeït al seu pare Étienne Espinet a la batllia. Havíem simpatizat xerrant a les galeries del liceu de Perpinyà on treballàvem. Bonica, elegant, divertida, la Maryse semblava que s'hagués especialitzat en les llengües amenaçades. A banda del català que comprenia i xampurrejava, dominava l'occità i el cors. Estimava el seu poblet i, malgrat el càncer que havia superat, esmerçava molta energia per animar-lo. S'enorgullia d'haver creat el festival del cavall.


Cada any, quan pujava a Virà, era una festa. M'aixecava d'hora, em mudava i, de camí, escoltava cançons de Juliette Gréco i Jean-Claude Pascal. Travessava congostos, boscos espessos, molt diferents dels paisatges de la plana rossellonesa. Els pagesos parlaven el mateix occità que a Quilhan.

 

Quan reconeixia la vella casa grisa, la Maryse em demanava que arrambés el cotxe a la placeta de dalt per evitar els renys del veí. Mentre la meua amiga apuntava el dinar, donava un cop d'ull als llibres de la petita biblioteca instal·lada sota la foto de son pare. Hi havia un bé de Déu de vells volums del Livre de Poche. Menjàvem rient, explicant-nos els darrers xipots del liceu, contents de retrobar-nos. Parlàvem de la seua filla Caroline, de Jean Dutourd, de la política local i estatal.


Havent dinat, baixàvem al cementiri de butxaca i ens recollíem davant la tomba del petit Jean-François mort a tres anys.

Entràvem al petit ajuntament. Em mostrava la llista dels antics batlles, l'arxiu del municipi. M'agradava aquesta continuïtat de la democràcia. Caminàvem pel bosc on la tardor ens acollia amb totes les seues olors i les seues colors. Ens confiàvem secrets, ens donàvem mútuament consells sentimentals.

Abans que es fes fosc, me n'anava. Ens prometíem de veure'ns aviat. Una nit d'hivern, fa set anys, vaig saber llegint el diari que el càncer, gelós que fos tan guapa i tan riallera, l'havia vençuda. De tant en tant, escolti una cançó de la Gréco.