Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Diccionari provençal català A abadalhar >avejar
Abans que vingui a llum una segona edició ampliada i corregida del nostre Diccionari occità provençal - català, anirem incorporant en aquest blog el material que no figura en la primera edició.
Agraïm el lector per la seva confiança, fidelitat i indulgència. Tenim consciència de les llacunes del nostre treball i, amb el vostre ajut, arribarem a un resultat més satisfactori.
abadalhar v: obrir, entreobrir
abadalhat adj: obert de bat a bat
abalausida nf: embadaliment m, admiració f, astorament m
abalasiment nm : embajaniment m, estupefacció f, sorpresa f
abalausir ~ abalauvir v: sorprendre, embadalir
admiraire, —arèla n i adj : admirador, —ora '' demié la moulounado d'ami, coulègo, cardacho, amiraire '' (> oc '' demieg la molonada d'amics, collègas, cardachas, amiraires '') Bernat Giely, Prouvènço d'aro, N°319, març 2016, pàg.2 '' enmig de la multitud d'amics, col·legues, íntims, admiradors ''
afestolit, –ida adj: content, alegre, estar de festa
agandir v: Lleng 1 arribar " tu tamben, lou dimenche, en te permenant, poudriés pas t'agandi jusqu'eici? " (> oc ''tu tamben, lo dimenche, en te permenant, podriás pas t'agandir jusc'aicí? " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " tu també, els diumenges, passejant, no podries arribar fins aquí? "|| 2 v pron 1 encaminar-se / 2 fugir veg > gandir
agapir v: Lleng enganxar, envescar
s'agarlandir v pron: 1 llançar-se a la mala vida || 2 gandulejar ajoc ~ ajocador nm: bastonet m, barrastral m alegrit, —ida adj : país alegrit expr lloc embruixat ~ encantat alucrit, –ida adj: àvid, –a de lucre
aï adv: niç sí
amirar, amiraire: veg > admirar, admiraire
amorcir v: niç apagar
amploa nf: ictiol, niç anxova f
aprendre ~ aprene v: aprendre
aprene ~ aprendre v: aprendre '' E vòu s'aprene aquelo parladuro / Ounte Bierris de Roumans bresihavo / Soun teta-dous lesbian, la lengo alègro / Ounte cantè la Coumtesso de Dìo. '' ( oc > '' E vòu s'aprene aquela parladura / onte Bierritz de Romans bresilhava / son tetar-doç lesbian, la lenga alegra / onte cantèt la Comtessa de Dia. '' ) Mistral, Rose, Cant II ( '' I vol aprendre aquesta parla / en què Beatriu de Romans bressolava / la seua dolçor lèsbica, la llengua alegre / en què cantà la Comtessa de Dia. '' )
après-deman adv,nm : demà passat
arrapat, —ada adj: ben cossat, —ad " Ni grando ni pichoto pèr soun age ; mai, bèn arrapedeto coume èro " (> oc '' Ni granda ni pichòta per son atge; mai, ben arrapedeta coma èra " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " Ni alta ni baixa per l'edat que tenia; però ben cossada "
asperar v: niç esperar
astrar v : posar sota la influència dels astres, predestinar
astrat, —ada adj: predestinat, —ada; sortós, –osa
astre nm : 1 astre m || 2 sort f / expr a bòn a. feliçment, afortunadament / per còp d'a. ~ per astre afortunadament
audir v: Gasc, niç sentir, oir obs veg > ausir
avejar ~ avejaire nm: parer m " e moun paire èro de soun aveja " (> oc '' e mon paire èra de son avejar " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " i el seu pare era del mateix parer "