VEF Blog

Discurs d'agraïment al Premi Amat Piniella

Senyor batlle, benvolgudes autoritats, membres del jurat, amics lectors, bona gent de Manresa i del Bages

                         foto de Regió7 @Salvador  Redó

Abans de tot, us voldria agrair el vostre bon gust literari. És tot un plaer i un honor per a mi rebre aquest premi lligat a una figura tan important com Joaquim Amat Piniella. Permeteu-me l'evocació d'un record personal. Ma mare sempre ha tingut la fal·lera d'Àustria. En la meva joventut , vaig passar quatre estius en aquest país. Durant el meu darrer viatge, ranejava els vint anys. Recordo que vam visitar el camp de Mathausen. No va ser cap construcció intel·lectual. Em va agafar una tremolor, una frisanya en aquell lloc terrible. En un racó aïllat, vam trobar una petita estela en francès. ' A l'Autriche, la France libérée confie ses morts. ' Més tard, llegint KL Reich vaig descobrir que hi havien mort molts catalans en aquell camp maleït. Vaig sentir la mateixa sensació. Una barreja de por, fàstic i, malgrat tot, al fons de la nit, una petita llum d'humanitat, una gúspira d'esperança.

Per tornar a la meva novel·la, us confessaré que m'hauria agradat que fos l'última publicada abans de la independència. No ha estat així, però, en aquesta nit de festa i de germanor, vull que sàpigueu que, al nord de l'Albera i de l'absurda frontera catalano-catalana, encara hi ha artesans tossuts que miren com un servidor, d'il·lustrar, tan bé com podem, la nostra bella i vella llengua catalana, tan malmesa i tan estimada. Gràcies amics !