VEF Blog

La ballarina de Berlín

Amics lectors, aquí teniu una fotografia autèntica de la Ballarina de Berlín.

 Havia fet la volta al món. Havia travessat a cavall la serralada dels Andes on l'havia socorregut una família de plantadors alemanys. Havia conegut totes les tavernes de Mèxic i Xile. Malgrat tot, la beutat de la Lea va impressionar-lo. Una bellesa indicible, supraterrestre. La mateixa sensació de perfecció que a Roma. Una bellesa entusiasmant.

 Quan S. la veié, se li tallà l'alè. No es tracta de cap clixé sinó l'expressió de la realitat immediata. Mai en sa vida s'havia trobat davant d'una beutat tan a prop de la perfecció, i això que no escassejaven les dones boniques a Polònia ni a Alemanya. Tot en ella convidava a la compenetració. La Lea no tenia pas la bellesa de les marededéus flamenques, de les sirenes del Renaixement, de les goges romàntiques. Més que l'esbalaïment produït per tanta harmonia, S. sentia un desig tel·lúric on s'instil·lava una sensualitat assíria. La raó ja no valia. Podria perdre l'enteniment per ella, els darrers esquinçalls de la dignitat. Per ella mataria qualsevol desconegut que li designaria. Era una cobejança incontrolable, un desig còsmic.

La seva formosor perfecta apocava el decorat imperial del palace. El desig mateix de la possessió física s'acompanyava d'una por estranya, una vaga inquietud metafísica. Fins i tot, algunes dones boniques que pul·lulen als hotels de luxe l'admiraven, sense enveja, vençudes per tanta superioritat. Trastornat S., en lloc de fer servir el polonès llur llengua materna, s'adreçà en anglès al seu interlocutor.

—Do you know her?

—Yes. I have seen her before in Persia.

—And do you find her attractive?

—Very much so...

—I could sail the mighty ocean wide if I had her...