Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Prohibir Facebook
Això d'Internet és un invent terrible. Em disposava a anar-me'n al llit per passar una estona agradable amb Dickens i el seu amic Pickwick. He volgut passejar per Facebook abans d'atudar l'ordinador. Quin error! Un amic de Quilhan m'acaba d'assabentar de la mort d'Ives Roqueta (àlies Yves Rouquette) un dels majors escriptors occitans actuals. Nascut a Seta, al cor d'una família modesta que li va transmetre la llengua, germà de mossèn Jan Larzac, traductor occità de la Bíblia, va il·lustrar tota la seua vida, la seua parla. Tanmateix, Roqueta, si ho hagués volgut, hauria pogut esdevenir una gran escriptor francès com ho palesen el seu llibre sobre els càtars i Géographie cordiale, un viatge sentimental per Occitània que hauré de traduir algun dia ja que ningú no s'hi posa. Poeta, amant de la cançó, novel·lista, crític, Roqueta, com García Lorca o Puixkin, tenia el do del llenguatge. Com ells, sabia transformar una frase senzilla en font. Cantava la bellesa del món amb mots de cada dia. Fa dos anys, va publicar una Histoire buissonnière de la littérature d'oc. Un llibre extraordinari. Volia anar a saludar-lo, però em va retenir la vergonya de molestar-lo amb el meu entusiasme. Ara que comença un nou any, prometi que d'ara endavant no callaré mai més els meus sentiments. Cal cridar a la cara de la gent que els estimem,
Foto de La Dépêche de Toulouse
Commentaires
Totalment d'acord amb tu. Puc afegir que l'Ives era un fantàstic orador. Em recordi d'un mitin a l'Anaia Artea a Baiona a l'inici dels anys 70. Fins i tot en Geismar havia enviat un missatge.
El parlament més fort va ser el de l'Ives.
Quan deia "je sens ce soir que l'empire tremble" tots els cors vibraven a l'unisso i efectivament tenies l'impressio que les columnes del temple s'esberlaven. (trobareu el parlament de l'Ives a la Falç)