Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Audrey Hepburn, Dos a la carretera, Voyage à deux
Article publicat al Punt, edició de Perpinyà, dimarts 19 d'octubre del 1999
Sempre he tingut una gran admiració per Audrey Hepburn i, com molts homes de la meua generació, en vaig ser un bri enamorat. Us parlaré avui d'un film seu molt oblidat: Two for the road ( Dos a la carretera en versió catalana i Voyage à deux. Indiqui el títol francès per a la gent que es voldria comprar el DVD...) Two for the road és una pel·lícula de Stanley Donen, el pare de Singing in the rain. L'Audrey i Donen ja havien treballat junts a Charade ( 1963 ) i sobretot a Funny Face ( Drôle de frimousse, 1956 ), potser el seu millor film. Després d'una fitxa genèrica molt brillant, acompanyada d'una partitura de Mancini, Two for the road comença per una escena alliçonadora. Audrey Hepburn i Albert Finney travessen un vilatge de França on dos núvis fan mala cara. " No semblen feliços..." diu l'Audrey. " Per què ho serien, si se casen..." fa l'Albert. A continuació, ve una sèrie d'escenes antològiques i desesperades.
Els dos herois encara s'estimen però, tot lo dia, es tiren remarquers agressives. S'afusellen. Conec poques evocacions tan encertades d'aquestes crisis de la parella que tothom ha conegut i enverinen l'amor. I la nostra parella no pot oblidar l'època que eren feliços.
El cineasta reconstitueix quatre períodes de la vida de la parella i el va barrejant, com si seguís els capricis de la memòria. En cap moment, l'espectador és despistat gràcies a uns quants elements. Notem el canvi de cotxes, de vestits, de pentinats, els hotels on paren. No hi ha unitat temporal sinó espacial ja que els nostres herois fan quatre viatges seguits per França. Malgrat les vicissituds de la vida, Stanley Donen reconstitueix algunes estonetes de felicitat amb una gran justesa. Amb un humor constant, la melangia amara tota l'obra. I les baralles contínues et deixen amargor. Naturalment, arribada la temporada de les infidelitats. L'escena quan Audrey, després d'una nit d'amor amb Georges Descrières, se'n torna cap al seu marit prova que en les " arts mecàniques " com les anomenava despectivament Louis Jouvet, hi pot cabre molt talent.