VEF Blog

     Arran les columnes publicades per en Francís Fabre i en Vicenç Pérez Verdell, desitjava afegir avui el meu gra de sal a la discussió. D'ençà que llegeixi en català, sempre m'ha xocat un fet. Els catalans del Principat escriuen en llur variant dialectal; els valencians en valencià; els mallorquins en mallorquí etc. Només, els nord-catalans escriuen en una mena de català fabrià deslligat de la llengua parlada a llurs comarques . Un català de necròpoli segons l'encertada expressió de Pons. Ara, aquesta llengua que encara parlem, en aquestes terres catalanes actualment sota administració francesa, encara l'anomenen català. Les meues padrines catalanes i el meu padrí català ( l'altre era rus i em va donar el nom de casa...) deien que parlaven català. Per ells, " rossellonès " designava un habitant de la plana. Res més...I tenien raó...M'estimi més que hom parli dels parlars catalans septentrionals. El rossellonès no existeix. Us puc assegurar que entre els parlars de Nils, Cànoes i Pontellà ja apareixen variacions ínfimes...Mit aquí perquè ens fa menester d'una llengua normativa ( gràcies a Pompeu Fabra ja la tenim! ) Em sembla que aquí dalt ja coneixem prou dificultats per crear-ne d'altres...Com més va, més franximans em demanen si hi ha moltes diferències entre el rossellonès i el català! Reservem, doncs, el gentilici rossellonès a tot allò que vulgueu tret de la llengua..

D'ençà que escric en català, m'obsessionen les divergències entre la llengua parlada vora meu i el català normatiu. Crec que, amb un poc de seny, les podem reduir força. Us recordi que la desinència en -i és admesa per l'IEC al present d'indicatiu així com els pretèrits imperfets en -éssem i -ésseu que retrobem al País Valencià. També són normatius els possessius en -eua com meua, teua, seua. Tot és una qüestió de tacte. Demanant-nos sempre si ens poden comprendre de Salses a Guardamar i empolvorant raonablement un català estàndard amb mots d'aquí ( ben bé d'aquí o del Llenguadoc i no de França endins, ei...) crec que obtindrem un català del Rosselló literari - artificial per cert mes quina llengua literària no és artificial?- a mig camí entre la llengua parlada i la llengua normativa. Entre les ultrances d'un Jordi Carbonell i d'un Albert Saisset deu ser possible de trapar quelcom de crane...