VEF Blog

    Sempre m'ha agradat Besiers. Em fa pena que, com a Narbona, tants catalans del nord o del sud hi passin sense parar-hi. Des de la meua adolescència, jo faig festa quan en tinc ganes. Així, he dividit l'any amb les meves celebracions personals desinteressant-me de les festes religioses, republicanes, franceses o catalanes. Quan comença la primavera, pugi a Montoliu, el poble dels llibres a dintre de la Muntanya Negra, a prop de Carcassona. Per l'agost, me'n vaig a Prada. Pel setembre, cap al cap d'Agde. Mes, la festa personal que m'agrada més és de dinar a Besiers a casa d'uns amics qualques dies abans de la "rentrada". És un petit consol de no res...M'agrada tant aquesta ciutat que hi he situat l'acció principal de Les amnèsies de Déu i un capítol de La revolta dels geperuts. Allí, recordi, amb enyorer, l'època feliç en què escrivia la meva novel·la.

Quan no recorria els carrers de Narbona a la recerca de l'ànima de la ciutat i no fullejava vells papers als arxius muncipals, me n'anava al CIDO, possiblement la millor biblioteca pública de llengua d'oc. Hi trobareu gairebé tots els llibres editats en occità. El personal hi és molt competent, amable i servicial, raresa a les biblioteques actuals. En condicions ideals, a un lloc alhora cèntric i discret, on no s'ha de suportar el brogit de la vida moderna i la incompetència del personal, podeu anar descobrint tresors. Hi he passat hores de delícia ensumant els clàssics de la llengua bessona. Quan m'embafen tantes lectures, em plau de caminar a la ventura pels carrers de Besiers. Visiti les llibreries. Somniï davant les agències de viatges. Llurqui els aparadors de les pastisseries. Llegeixi els menus dels restaurants, sol. Recordi el pollastre de xicolata que havia regalat a la dona que estimava i em sembla que la vida és bonica, malgrat tot...