VEF Blog

   Fa una colla d'anys que m'apassiona la història d'Algèria. D'Albert Camus a Kateb Yacine, de les guies turístiques del segle XIX fins a les postals de Fort de l'Eau, de la darrera edició del Guide du Routard al cuscús, de les cançons de l'Enrico Macias al rai sense oblidar el vi de Sidi Brahim, m'estimi a manta aquest país. He descobert fa poc una novel·la de categoria: Le serment des Barbares (editat en la col·lecció blanca de Gallimard) de Boualem Sansal, escriptor algerià d'expressió francesa. M'han entusiasmat el to i l'estil d'aquesta obra rabelaisienne on s'aiguabarregen el francès literari i l'argot amb alguns claps d'àrab dialectal.

Un dia, el general De Gaulle va confiar a André Malraux " Algèria romandrà francesa com la Gàl·lia romangué romana..." Escoltant regularment la televisió algeriana i descobrint aquesta novel·la, m'he adonat que la llengua francesa té encara molts dies davant seu a Algèria. Sansal explica la investigació d'un vell policia que, al llarg de les seues recerques, ens descriu la deixadesa criminal, la podridura de l'estat algerià.

" Pour un contrat, c'était un piège en bonne et due forme; trente années après le divorce, nous voilà ruinés et avec plus de nostalgiques que le pays ne comptait d'habitants et plus de rappetout qu'il n'abritait de colons. " ( p.149 ) Es desprèn de tota l'obra una desesperança, una melangia de fi del món animades per un humor radiant. El llibre m'ha fet riure tant com una memorable representació de Le dindon de Feydeau, a l'època d'Au théâtre ce soir, amb Louis Seigner en el paper principal. Recordeu? Descrivint amb rialles la burocràcia del país (una herència de la presència francesa agreujada pel marxisme...), Boualem Sansal no ens amaga res de la tragèdia actual, especificitat nacional precisa el novel·lista " Le martyre est au pays ce que le brouillard est à l'Angleterre, le spaghetti à l'Italie, le chocolat à la Suisse, la catastrophe au Bangladesh. " ( p.222 ) .

Ho haureu entès, Sansal desmunta, amb una honestedat intel·lectual admirable ara com ara, els mites de la independència algeriana confiscada pel FLN en detriment dels altres partits i dels veritables combatents que van lliutar contra l'exèrcit colonial amb les armes a les mans com el sergent dels Ulls de sorra de Lluís . " Au bout du compte, les Arabes se sont surtout battus entre eux et toujours pour de vagues chicanes et les Français qui voulaient nous décimer jusqu'au dernier ont fini par se déchirer et porter la honte dans leur pays. En dehors des chefs du FLN qui ont gagné sur toute la ligne, les autres ont tout perdu. Les Français, l'Algérie et le fruit d'un siècle de labeur; les Algériens, le peu de liberté qu'il avaient..." ( p.303 )

Aquest tema l'obessiona ja que el tracta igualment a L'enfant fou de l'arbre creux, una altra novel·la, no tan encertada al meu parer. Amb obstinació, Sansal denuncia l'estafa del FLN que va malgastar una revolució gloriosa contra el colonialisme francès en un pillatge generalitzat del país i en una manipulació de la memòria. " l'accès aux archives de la révolution est réglementé et pas qu'un peu! À côté, Fort Knox est une galerie marchande. Cette bâtisse n'est pas comme les autres, chaque pilier a trois ombres. Si le contenu en était révélé, le pays volerait en éclats. " ( p. 237 ) Si voleu riure, emocionar-vos i entendre millor la situació d'aquest meravellós país martiritzat, llegiu aquest autor...