VEF Blog

El primer llibre, que recordi haver llegit, és, com molts mainatges de la meua generació, Les lettres de mon moulin d'Alphonse Daudet. Durant tota la seua vida, aquest escriptor, segons la fórmula divertida d'Yvan Audouard, va fer creure als provençals que era de Par¡s, als parisencs que venia de Provença mentre que procedia de Nimes...Encara recordi aquest volum, gastat pels anys i tantes lectures, de la col·lecció Le livre de poche que les gasolineres Elf regalaven amb Le grand Meaulnes d'Alain Fournier. Vaig conèixer, doncs, l'existència de Frederic Mistral d'hora.

Durant molts anys, el vaig admirar pel seu combat en favor de la llengua provençal (sinònim de llengua d'oc per ell) sense haver-lo llegit mai. Vaig descobrir la seua obra llegint mes avui no parlaré pas de l'obra literària del mestre sinó del seu diccionari Lou tresor dóu Felibritge. Si no teniu la sort de posseir-lo (és caret com tots els diccionaris...) el podreu consultar a l'arxiu departamental. Malgrat les meues observacions repetides, no el trobareu a cap altra biblioteca perpinyanesa. A desgrat del pas dels anys, dels progressos de la lexicografia, aquest diccionari, lloat per Joan Coromines, aplega una bona part de totes les variants dialectals de la llengua occitana, del gascó al provençal passant pel Llenguadoc i el Llemosí. Aquesta obra constitueix encara el millor diccionari de la llengua d'oc. El consulti regularment i, cada cop, es renova la festa. Amb els reproverbis gustosos, les expressions del terrer tan poètiques, la lletra de les cançons oblidades, les citacions dels trobadors i dels felibres, tot un món reviu. Llevat d'un sentimentalisme que denunciavi a una crònica precedent, quin interès pot tenir aquest llibre pels catalans? Exagerant un bri, us diré que la immensa majoria dels dialectalismes del català septentrional són occitanismes.

Ara que es parla tant dels càtars i d'Occitània, no seria hora d'incorporar, un cop per sempre, aquests occitanismes multiseculars al diccionari normatiu on pul·lulen tantes castellanades? La major part del nostre lèxic ve inventoriada al Tresor. La seua absència de les nostres biblioteques és, per tant, més que sorprenent, escandalosa.