VEF Blog

Titre du blog : Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
 
posté le 05-04-2009 à 10:06:43

El perro del vecino

   Article publicat al Punt, edició de Perpinyà

 

 

                                                                         

                                                                                      

 

 

 

Em demano sovint si no valdria més per a tothom que deixés d'escriure en català i adoptés el castellà, el francès o la llengua d'oc. En tinc un fart que els meus articles estiguin retocats per unes quantes persones que tenen un coneixement molt superficial del català. En un article recent, havia escrit la fred i no el fred. Si la persona que m'ha corregit aquesta suposada falta s'hagués pres la pena de consultar el nou diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, hauria descobert que la forma femenina és tan normativa com la masculina. El corrector o la correctora s'ha pensat " aquest francès ni sap que es diu el fred..." i ja està...Amb un any i mig de col·laboració n'he vist de verdes i de madures. Encara ric d'una modificació grotesca. Havia escrit " M'estimi més comptar les puces del ca del veí " i vaig llegir al Punt " M'estimi més comptar les puces de cal veí..." ¿ Divertit, oi? El corrector, que segurament no ha passejat ni pel Rosselló ni per Mallorca i que ha llegit en català les obres obligatòries a la facultat per a treure oposicions, ignora que " un ca " és " un gos " ( un perro, en la lengua de la Corte...) Per la gent que no coneixen el català light del segle XXI, el títol d'aquesta columna donaria en llatí " vicini canis ", " lo can dau vesin " en occità de Provença, " il cane del vicino " en italià, " le chien du voisin " en patuès de París i " cîinele vecinului " en romanès. El mot ca, que deriva del llatí canis té molts cosins com ho veieu...És veritat que un corrector no ha de saber llengües...Com tothom, faig faltes d'ortografia en les parles que conec però, cada cop que tinc un dubte, consulto dos o tres diccionaris per treure'n l'aigua clara.

El que més m'empipa és que intento escriure en un català d'aquí, bastant normatiu, comprensible a tot Catalunya. Sovint " sacrifico " paraules i girs del terrer perquè sé que no s'entenen al sud de l'Albera. Quan goso allunyar-me un xic del català de la Ciutat Comtal, em cauen a sobre muntanyes d'incompetència, de pretensió i de cofoisme gramatical. ¿Què haig de fer? Em caldrà d'ara endavant proposar una traducció castellana de les meves columnes? Esto del catalán no es para los gabachos. Es una cosa seria...

 

 

Commentaires

Quim le 14-05-2010 à 11:07:03
Al costat de Barcelona, però, hi ha una localitat que s'anomena Viladecans, i a Mallorca diuen "ca"; a banda que també existeix el sinònim, en registre culte, "ca". Crec que aquest corrector no devia ser massa bo...


Cordialment,


Joaquim Torrent
Mitrophane le 05-04-2009 à 19:09:53
Teniu tota la raó Vicenç...La nostra llengua és bonica en la seua diversitat...Un dels encants de la universitat catalana de Prada prové de la musicalitat de totes les nostres variants...
Vicenç le 05-04-2009 à 18:55:45
Si vol creure'm, no s'estigui d'escriure paraules genuïnes del Rosselló, precisament és un dels encants de la seva literatura: la seva riquesa lèxica. És un plaer llegir escriptors com vostè. I si no entenem alguna paraula ja consultarem l'Alcover-Moll, que per alguna cosa s'han fet els diccionaris. Salut.