VEF Blog

   Com enyori el temps de l'ORTF! Cada dimarts, al nostre pis de Massy, ciutat a quinze quilòmetres al sud de París, al departament de l'Essonne, nou de trinca ja que s'acabava de desmantelar l'antic Seine-et-Oise, després del telediari presentat per Léon Zitrone, hi havia Les dossiers de l'écran. Recordeu aquesta música de L'armée des ombres amb el llibre que s'anava obrint?

 Descobríem el nom dels convidats, del film ( generalment bel·lic ). Durant la projecció de la pel·lícula, ( en aquell temps no existien els talls publicitaris d'allò que s'anomenava les réclames...) una obra de propaganda gaullista o nord-americana, els teleespectadors podien trucar a SVP.11.11. Cap a la fi, un subtítol anunciava que ara no calia telefonar més. La centraleta —encapçalada pel senyor Guy Darbois— ja havia enregistrat les qüestions. Amb una autoritat bon enfant, l'Alain Jérôme ( a qui no li hauria agradat de tenir un professor com ell o l'Alain Decaux? ) animava els debats.

Uns oficials alemanys, digníssims, s'afrontaven de nou amb resistents francesos. Els defensors de les foques al Kamxaca atacaven diplomates soviètics;uns vegetarians enraonaven amb carnissers; uns maffiosi amb policies, jo què sé...Era un programa fabulós com moltes idees de l'Armand Jammot creador de Des chiffres et des lettres, La course autour du Monde i altres que descuidi. Era tota una altra cosa que les burricades d'en Guy Lux. Bonsoir Simone! Mon pare, conscient de la meua fal·lera, quan em volia castigar, no em privava pas de postres sinó dels Dossiers de l'Ecran. Allavores, m'amagava rera la porta i ell feia com si em veiés...Aquesta emissió va començar la seua decadència quan la va presentar en Joseph Pasteur ( no tinc en contra seu, ei...)

Els anys van passar. El president Pompidou es va morir. L'ORTF va desaparèixer. Jo era tot cofoi que l'Arthur Conte, el seu president, fos català...En aquell temps, ignorava el mot i la noció de botifler.

Cap als anys 1980, els autors del film Papy fait de la résistance van fer una paròdia extraordinària

d'aquest programa, amb el mateix Alain Jérôme. Els meus estimats dossiers van esdevenir mensuals abans d'anar-se per sempre al paradís de la televisió, cap als camps de Cognac-Jay...