VEF Blog

Geografia eròtica

Abans de conèixer-la, ell s’estava a la vila, al carrer dels cardaires. Sempre havia tingut el COR SAVI. Son pare ja l’havia avisat:

—Fill meu, l’amor és quelcom de PERILLOS. Malfia’t de les dones, nin…El teu PI te’l deixaran com CANYAVELLES i acabaràs sanat com un BAO. Deixa d’anar amb les dones. Val més que vagi al VOLO…

Però, quan va veure els seus ANGLES, tot va canviar. El cor se li embalar com una FORMIGUERA i va deixar les seues resolucions en un RACO. Va escoltar la veu que li mussitava a cau d’orella en franximan, perquè el francès és la llengua de l’amor:

—BOURG-MADAME. No et posis pedres als FETGES. Te li cal fotre blava en la seua FARGA DEL MIG amb el teu JONC? PUNTA ALLA.

Primer, llurs amors van seguir un BONPAS. Tot anava bé. Li deia " SALLAGOSSA! " i se treia les CALCES. S’estimaven pertot. Fins i tot, CAN PARTERE…Mare de Déu! Tothom li tenia ENVEIG de la seua FORCA. Vinga a rajar! Vinga a BRULLA! Cada cosa té una fi, per això….Un dia l’amor és un JOC, a l’endemà CASES DE PENA . Tenia el JONQUET massa fràgil. Se li va acabar l’EGAT. La seua FONTRABIOSA va venir eixuta com una FONTPEDROSA…La seua joventut se’n va anar baixant, baixant, BAIXAS. Va mirar encara un cop i de l’esforç va acabar per ESPIRA.