VEF Blog

    He fullejat fa poc la darrera edició del diccionari Robert, publicada ja fa cinc o sis anys. He llegit amb interès el pròleg d'Alain Rey. El lingüista hi explica que, des del 1968 (data de la primera edició del Robert ) la llengua francesa ha evolucionat força. Una colla de neologismes (no hi ha tants anglicismes com ho diuen...) i de girs s'han introduït en la parla. 

I vaig pensar de cop en el català. Al sud de l'Albera, on la llengua és ben viva moltes paraules s'han creat ( us recomani la lectura de l'excel·lent Diccionari complementari del català normatiu de Lluís López del Castillo a les edicions 62 ) Molts neologismes vénen del castellà, evidentment, però no tants...

I els catalans del nord, quines paraules aportem dins del cistell comú? Poques...Per culpa del jacobinisme i de la modernitat, quasibé tot el lèxic dels oficis es va perdent. Què se n'ha fet de la parla dels pagesos, dels pescaires, dels pastres i dels caçaires? Quins són els mots nous d'aquí que no existien cinquanta anys enrere? En conec uns quants: pota-negre (adaptació interessant del francès Pied-Noir. Per què no s'ha dit peu negre?) / cafetonejar (creat a la Universitat catalana d'estiu per estudiants com en Lluís Creixell i l'Andreu Balent, consignat al diccionari de Creixell ) / sudejar (parlar, imitant el català central, equivalent pels joves del francès punxegut que volen fer servir alguns vells per finejar ) / mata ( hippie )