Vef Blog accueil
Dos eixos animen l'obra de Joan Daniel Bezsonoff: els llibres que ens parlen de la seva identitat (la identitat de l'escriptor rossellonès-occità-català i la identitat francesa, a més d'una incursió en la identitat del seu avi rus exiliat el 1917) i l'eix històric, gairebé sempre emmarcat en la guerra (les dues guerres mundials i les descolonitzacions franceses d'Indoxina i d'Algèria). La guerra d'independència algeriana (1954-1962) és el rerefons d'aquesta novel·la i el seu origen cal buscar-lo en La presonera d'Alger, obra que ara fa deu anys ens va fer conèixer Bezsonoff al Principat. I conèixer el comandant –en aquesta novel·la és ascendit a tinent coronel– Daniel Valls, personatge estimat de l'autor. Català i francès, romàntic i rude, il·lustrat i reaccionari, favorable a la independència dels Països Catalans i al mateix temps nostàlgic de les colònies franceses…, així és Daniel Valls, militar dels serveis secrets, que ara trobem de nou a la guerra d'Alger, tot i que la trama ens portarà cap a Tànger, Frankfurt, París, Lió, just en el pas de l'acció a l'espionatge, i a la persecució d'un traïdor, tema nuclear de l'obra.
El mirament per la fluïdesa de l'escriptura i per la concisió de l'expressió justa és sempre gran, en Bezsonoff. I, com sempre, immillorable. Hi trobem la flaca per cert to sentenciós, per obrir i no tancar subtrames (un tret d'estil molt propi, i que conforma l'extensió breu dels seus llibres i potser certa confrontació cap a un tipus de novel·la que tindria tots els números per aprofundir psicològicament), la cal·ligrafia depurada i elegant i una documentació que hi és però no es nota, i que acaba explicant la complexitat de l'Algèria francesa.
L'honor, l'heroisme, l'imperi, la moral colonial, la grandesa… Bezsonoff, autor tan peculiar com tradicional, ens situa en aquesta novel·la enmig de tot això (ho fa brillar amb nostàlgia, tot i que sabem que res d'això ja no existeix o és massa abstracte o llunyà). Però serà sempre la figura curiosa de Daniel Valls –la relació amb el pare, amb una prostituta, amb els seus companys, amb les decisions de De Gaulle, amb l'home a qui ha d'abatre…– el que aviva una història que, al capdavall, es gronxa entre la vistositat del paisatge africà i alhora la incruenta lluita per l'alliberament o l'opressió.
De vegades, en Valls, sentim massa bruscament l'alternança de dues coses: la brutalitat d'un militar com tants d'altres i, sense solució de continuïtat, la sensibilitat a la lletra impresa, a les bones maneres, a les arrels catalanes. I alhora una compensació d'estatisme un cop acceptem la proposta de Bezsonoff: situar les històries en les convulsions que provoca una guerra. Menys freda que fluent, l'escriptura s'acaba adaptant al capteniment melancòlic de Valls amb la realitat que l'envolta. Res no modificarà en el militar la seva visió d'aquesta realitat, ni tampoc el seu caràcter, tot i que sentirem la imminència de l'atzar, del pes de la història o del dolor contingut.
Per als qui no hagin llegit res de Bezsonoff, no es pot dir que La melancolia dels oficials sigui la millor manera d'entrar a l'edifici que està bastint, però aquesta novel·la n'és una pedra necessària
Comentaris/ коментарии
1. vicent le 01-02-2012 à 12:28:40
èxit de Franco i dels que el varen seguir després.