E-notícies, 5/02/2012
Visc a Nils, el poblet dels meus avis a un quart d'hora de Perpinyà. El que m'agrada més del meu vilatge és la seua dualitat. Urbà i rural a l'encop. A dues passes del Castellet, m'envolten les vinyes, els camps de presseguers i d'albercoquers. Els pagesos encara saben català com antany. Ara, per culpa de les intempèries, estic privat de connexió a Internet, d'aigua i d'electricitat. Tret d'això tot va bé...Dormi a casa dels pares que s'escalfen amb llenya a la llar, mitjà molt més fiable que la fada electricitat.
Fa tanta fred que ni els gats sallen a la parraguera. L'O'Malley, la Mimi i en Toulouse dormen, acocolits al garatge, imatge de la felicitat resignada. Mentre hi ha teca no passa res, semblen dir...
Aquest retorn al passat ofereix alguns avantatges. Com, durant les vagues llargues, la gent es parla més. Se sent una real solidaritat humana, una germanor que, la resta de l'any, no supera les bones intencions. Quan arriba la nit, bufa una tramuntana, més siberiana que catalana, i llegeixi al llit, tapat sota tres flassades, amb un espelma damunt la tauleta. Què voleu que us digui? Aquest retorn al passat, sense notícies, ni Internet, lluny de la televisió i de la ràdio aviat serà un bonic record.