VEF Blog

La melancolia en provençal

Peireto Berengier, Prouvènço d'aro, 

PER LA GENT POC FAMILIARITZADA AMB LA GRAFIA MISTRALENCA, PROPOSI EL MATEIX TEXT EN VERSIO OCCITANA A SOTA

Els taxistes del tsar countavo sis óurigino mesclado russo-catalano. Vuei, emé La melancolia dels oficials nous baio un rouman di pas ourdinàri.

Jan Daniel Bezsonoff, que neissiguè en 1963, nous parlo de la guerro d’Algerìo coume se l’avié facho e se leissarian prene à-n-un rouman autoubiougrafi se noun avian verifica la dato (Verai que soun paire ié participè coume medecin de l’armado ; a dounc pousa à bono sourço).

Aquel autour neissiguè à Pounteia, en Roussihoun e fuguè dounc fourma à la franceso. Es bèn plus tard, à l’universita catalano de Prado, qu’espeliguè un segound cop e se devinè catalan. Venguè alor escrivan catalan e escrivan catalan de trìo. Après d’estùdi dins lis escolo frachimando fin qu’à l’universita de Sofia Antipolis, à Niço faguè proufessour certificat de letro franceso dins noumbre de licèu de Paris à Cano e Niço, avans de veni proufessour certificat de catalan e d’ensigna, vuei, à Perpignan.

Aquéu nouvèu rouman, seguido de La presonera d'Alger , torno prene la formo autoubiougrafico que s’entrais talamen bèn à soun estile di fraso courto, rapido, preciso e souvènt pivelanto pèr soun irounìo e sa pouësìo mesclado. Dificile de resta indiferènt quouro legissès lou retra de Stobinski que tóuti li masco s’èron clinado sus soun brès :

« Una li havia regala la calvície als vint anys ; la segona la pell colrada couma una gambarota mig cuita ; l’altra el mentó fofo. La bruixa més cruel li havia ofert els ulls. Uns ulls blaus, inquietants com l’infinitament petit, infinitament petit com el seu cervell. Uns ulls on no filtrava cap sentiment humà, ni els més sordids. Res. La buidor intersideral. Amb aquests ulls de vedell trepanat, […] e plus liuen La iguana els havia njectat del sèu verí. Mes que a una iguana potser, en Stobinski retirava a una balena encallada en una platja d’Austràlia. »

D’aiours aquéu persounage soulet, se n’en pourrié tira un gros rouman…

Es dins aquel estile, pintouresc que Jan-Daniel Bezsonoff nous permeno de Tanger à Paris, de Kœnisberg à Alger en passant de Saïgon e en nous fasèn vesita tout acò coume un guide amourous de cade endré. Tout acò pèr nous faire reviéure la vido di sóudat d’Indouchino o dóu tèms de la guerro d’Algerìo. Poun de visto d’un sóudat liuen de la pensado pouliticamen courrèito, sènso tabou e sènso pòu de desacralisa…

version occitana del mateix article

L’autor, Joan Daniel Bezsonoff, nos es ben coneigut, eu qu’a publicat nombre de romans que n’avem presentat aquí. Lo darrier que n’avem parlat Els taxistes del tsar contava sis originas mescladas russo-catalanas. Vuei, emé  La melancolia dels oficials nous balha un roman di pas ordinaris.

Joan Daniel Bezsonoff, que neissiguèt en 1963, nos parla de la guerra d’Algerìa coma se l’avia facha e se leissariam prene an un roman autobiografic se non aviam verificat la data (Verai que son paire ié participèt coma medecin de l’armada ; a donc posat a bòna sorça).

Aquel autor neissiguè à Perpinhan, en Rossilhon e fuguèt donc format a la francesa. Es ben plus tard, à l’universitat catalana de Prada, qu’espeliguèt un segond còp e se devinèt catalan. Venguèt alor escrivan catalan e escrivan catalan de tria. Après d’estùdis dins lis escolo frachimandas fin qu’a l’universitat de Sòfia Antipolis, a Niça faguèt professor certificat de letras francesas dins nombre de licèus de Paris a Canas e Niça, avans de venir professor certificat de catalan e d’ensinhar, vuei, a Perpinhan.

Aquéu novèu roman, seguida de La presonera d'Alger, tòrno prene la fòrma autobiografica que s’entrais talament ben a son estile di frasas cortas, rapidas, precisas e sovènt pivelantas per soun ironia e sa poesia mescladas. Dificile de restar indiferent quora legissès lo retrach de Stobinski que touti li mascas s’èron clinadas sus son breç :

« Una li havia regala la calvície als vint anys ; la segona la pell colrada couma una gambarota mig cuita ; l’altra el mentó fofo. La bruixa més cruel li havia ofert els ulls. Uns ulls blaus, inquietants com l’infinitament petit, infinitament petit com el seu cervell. Uns ulls on no filtrava cap sentiment humà, ni els més sordids. Res. La buidor intersideral. Amb aquests ulls de vedell trepanat, […] e plus liuen La iguana els havia njectat del sèu verí. Mes que a una iguana potser, en Stobinski retirava a una balena encallada en una platja d’Austràlia.»

D’aiors aquéu personatge solet, se n’en porria tirar un gros roman…

Es dins aquel estile, pintoresc que Joan-Daniel Bezsonoff nos permena de Tanger a Paris, de Kœnisberg a Alger en passant de Saïgon e en nos fasent vesitar tot aquò coma un guide amorós de cada endrech. Tot aquò per nos faire reviure la vida di sodats d’Indochina o dau temps de la guerra d’Algeria. Ponch de vista d’un sodat luenh de la pensada politicament correcta, sensa tabu e sensa paur de desacralisar…