VEF Blog

L'escola de les putes

E-notícies,  27:01/2012

Quan era estudiant i m'allargassava celebrant la bellesa d'una noia, un company em solia demanar ' tu crois qu'elle a fait l'école des putes?' Vaig descobrir ahir que va existir aquest tipus d'escoles. M'agrada molt el cinema japonès i he vist una trentena de pel·lícules d'aquest país. Tret d'uns quants clàssics com 'Viatge a Tokio ' i ' Els set samurais ' em costa recordar el títol de les obres, el nom dels actors i dels realitzadors ja que desgraciadament no sé japonès. Crec que la millor manera de conèixer una cultura i d'apreciar-la és veure les pel·lícules que ha produït. Els japonesos, tan esquerps, tan rars quan ens creuem amb ells en algun aeroport, apareixen així sota una forma humana amb emocions, sentiments, passions. Gent com nosaltres vaja i no els robots antipàtics dels viatges organitzats. Em sorprèn, a través de llur cine, veure com les relacions humanes, els contactes professionals són més calorosos del que pensem a l'Occident. Anit passada, vaig veure ' Crim a Yoshiwara ' un film perfectament oblidable, però interessant des d'un punt fr vista cultural. Una parella troba un mainatjó en un cofí abandonat al portal perquè té una taca horrible a la galta dreta. Trenta anys més tard, el mainatge és un teixidor ric. L'acció passa al Japó antic abans de l'occidentalització dels Meiji, possiblement al segle XIX o XVIII. El protagonista no troba cap noia casadora. Totes fugen d'ell, espantades per la seua monstruositat. L'única que li manifesta pietat és una puta de^l barri de Yoshiwara, centre de prostitució legal i font d'inspiració pels poetes, narradors i músics.

Segons el ' Le Japon, dictionnaire et civilisation ' de Louis Frédéric (editat en l'excel·lent col·lecció Bouquins) el nom del barri significa ' plaine des roseaux ' que podríem traduir en bon català per La Jonquera. Quina casualitat, oi? No trobeu que el nostre Canigó recorda el mont Fuji?

El pobre teixidor se n'enamora de la meuca. Per casar-s'hi, accepta de pagar-li els estudis que li permetran accedir al grau de ' primera geisha. ' Presenciem una versió nipona de ' L'àngel blau ' encara que l'actriu japonesa hi aparegui molt menys atractiva que la Marlene Dietrich.

Es quedarà puta igual que abans però, a més de les arts amatòries, dominarà la cal·ligrafia, el ball, la cuina etc. Una escort girl, vaja, llicenciada en filologia japonesa, cuinera i ballarina etc. La pel·lícula s'acaba amb una venjança grotesca per la nostra mentalitat d'occidental. Sang i fetge amb plors i crits que enriolen l'espectador més ben disposat. Banzai! La diversitat de les cultures sempre em meravellarà.