VEF Blog

E-notícies, 13/02/2012

Josep Sebastià Pons, el poeta d'Illa, va afirmar un dia que una frontera del gust i de l'educació separava el Rosselló de la resta de Catalunya. Malgrat la desaparició física de la frontera, una gran ignorància recíproca encara ens divideix. No sé si algun estudiós s'ha dedicat a catalogar els personatges nord-catalans que apareixen als clàssics catalans. A l'hora d'escriure aquestes ratlles, recordi unes quantes obres que vaig llegir durant el meu servei militar. La febre d'or de Narcís Oller, Jo, memòries d'un metge filòsof de Prudenci Bertrana i El cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra. A La febre d'or, apareix la Blanca (té un nom català, almenys) que parla un català barceloní perfecte amb uns quants gal·licismes si recordi bé. A l'adaptació cinematogràfica de XX no se'ls va acudir res de millor que confiar el paper a una francesa. D'ençà dels anys 1960, molts rossellonesos parlen català amb una cantarella francesa més o menys marcada, però us puc assegurar que no devia ser el cas al segle XIX quan recordi el català dels meus avis nascuts el 1910 i 1915. Si poguessiu sentir la Berta Faliu, una veïna de Pontellà que té 103 anys, us pensaríeu que és de l'Empordà o de la Garrotxa. A Jo, memòries d'un metge filòsof mentre el personatge de monsieur Vidal parla un català molt deficient, amb expressions franceses que no he sentit mai aquí. En una escena agitada, el senyor Vidal diu al narrador ' Tueu-lo! En català del Rosselló diem ' matar' com tots els catalans. Aquest verb ' tuar ' és occità. El meu amic Henri, natural de Fabrezà, població de les Corberes, em diu sovint ' si fas aquò, te tuï.' Molts catalans del Principat que han viatjat per les terres occitanes, confonen la nostra variant septentrional amb la llengua d'oc, bessona de la nostra.

Malgrat uns petits errors, els personatges del Cafè de la Marina de Sagarra sí que empren un català de Banyuls homologable. Hauríeu pogut citar el cas del pastor a Solitud de Víctor Català, però la novel·lista es va inventar un dialecte a part, que conté, això sí, alguns elements nostrats.

Esperi que aquest articles us hagi donat ganes de (re)llegir aquests llibres. Amb aqueixa fred siberiana, és el moment ideal.