VEF Blog

laid, —a adj: lleig, lletja

l aidetat nf ~ laidor nf ~ laiditge nm: lletjor f

laidir v: 1 enlletgir || 2 v pron enlletgir-se

 lesbian, –ana adj: lèsbic, —a '' E vòu s'aprene aquelo parladuro / Ounte Bierris de Roumans bresihavo / Soun teta-dous lesbian, la lengo alègro / Ounte cantè la Coumtesso de Dìo. '' ( oc > '' E vòu s'aprene aquela parladura / onte Bierritz de Romans bresilhava / son tetar-doç lesbian, la lenga alegra / onte cantèt la Comtessa de Dia. '' ) Mistral, Rose, Cant II ( '' I vol aprendre aquesta parla / en què Beatriu de Romans bressolava / la seua dolçor lèsbica, la llengua alegre / en què cantà la Comtessa de Dia. '' )

 lugarn nm: astro, Lleng estel m del matí, estel m del dia, estel m de l'alba

" au moumen que lou Lugar sèmblo voulé s'encourre, tremoulant d'amour " (> oc ''au moment que lo Lugarn sembla voler s'encórrer, tremolant d'amor" ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " al moment en què l'estel del matí sembla voler fugir, tremolant d'amor "

manhac, —aga adj : Lleng manyac, —aga " Manhago, coupèt Brentalos am' uno gravitat dins la vouès '' (> oc '' Manhaga, copèt Brentalòs amb una gravitat dins la voetz " ) Pelissier, La Cloto, pàg.155 " Manyaga, digué Brentalos amb una gravetat en la veu "

veire

loc. Anem avans e veirem Berra. Endavant i en treurem l'aigua clara. '' Berra apareix, efectivament, quan hom desemboca a ponent de les muntanyes que envolten Ais. '' Mistral, Calendal, Cant II nota //

expr. es una femna que es chalant de la v. és una dona que alegra la vista // pas pòder v. no poder veure algú, tenir mania a algú // veirem veire ja ho veurem // veire toti li lums~ veire lis estèlas veure la padrina // s'i vei pas le lòng d'el expr Lesi no veure un bou a tres passes, ésser miop

afegir a l'entrada vejaire

exp. dire son v. dir la seva manera de pensar / faire v. de fer semblant, fingir / de p. vejaire de broma / m'es v. que al meu entendre, al meu parer

tantona nf: noia f que ajudava una criada en un mas " E sentiguère eitant lèu la jouino peitrino arredounido de la tantouno que, pèr pausa lou plat sus la taulo, s'apiejavo sus iéu " (> oc '' E sentiguère aitantlèu la joina peitrina arredonida de la tantona que, per pausar lo plat sus la taula, s'apiejava sus ieu " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " I vaig sentir al mateix moment el jove pit arrodonit de la minyoneta que, per posar el plat sobre la taula, recolzava en mi "

tanturla nf: Lleng soltera f, fadrina f

tau nm: zool brau m, toro m, bou m veg > taur " li vaco e li tau fasien entèndre de bramadisso " (> oc '' li vacas e li taus fasián entendre de bramadissas " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I "les vaques i els braus feien sentir unes bramadisses "

taur ~ taure nm: zool brau m, toro m, bou m

tira l'aufa n i adj : 1 garrepa, escanya-rals || 2 paràsit, —a '' Avèn autour dóu Felibrige uno bando de tiro-l'aufo que, se rampounant à la Causo, voudrien faire encrèire qu'es éli que la van condurre dins lou veritable camin.'' (> oc '' Avèm autorn dau Felibritge una banda de tira l'aufa que, se ramponant a la Causa, vodrián faire encreire qu'es éli que la van condurre dins lo veritable camin. '') Mistral, carta a Pèire Devoluy, 30/04/1901 '' Tènim entorn del Felibritge una colla de paràsits que, aferrant-se a la Causa, voldrien fer creure que són ells que la duran pel camí veritable. ''

tosca nf: 1 bot mata f ' || 2 manyoc m, floc m (cabells) || 3 malesa f || 4 bot alzina f 

totun conj: 1 tanmateix, però veg > pasmens || 2 també veg > tanben

sabeguent: part pres del v . saber " en sabeguèn lavoura, semena, carga un viage, l'ome devié pousque seriousamen mestreja. " (> oc '' en sabeguent lavorar, semenar, cargar un viatge, l'òme deviá posquer seriosament mestrejar. " ) Bonnet, Varlet de mas, Chap.I " sabent llaurar, sembrar, carregar un viatge, hom havia de poder seriosament senyorejar. "

sin prep: Lesi sense prover, Lesi > Una glèisa es un ostal sin fòc ni chiminièra que norritz fòrça fenhants. Una església és una casa sense foc ni ximeneia que alimenta força ganduls. (Ho deia el rerebesavi d'un d'un amic meu, nascut a Fabresan cap al 1830)

somar v: sumar, totalitzar

somari nm: sumari m

somari, –ària adj: 1 sumari, —ària; succint, –a || 2 Lleng somiador, —a; somiatruites pej; distret

somariament adv: sumàriament, succintament, abreujadament

rainardejar v: 1 actuar amb la prudència d'una guineu, obrar amb astúcia, valer d'ardits || 2 Lleng, Lesi fer ferum, fer mala olor

ramponar v: aferrar, engrapar

*ratar v: ratar, ratejar / expr. Lesi. S'i entén coma un pòrc a ratar en sap tant com un porc per ratar.

rebaladís ~ rabaladís nm: 1 entrebanc m, destorb m, nosa f, tragí m, enrenou m || 2 atifells m plur, estris m plur, arrossegall m " l'avié aqui tout lou rebaladis necite à la mangiho di gourret " (> oc '' l'aviá aquí tot lo rebaladís necite a la mangilha di gorrets " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap.II " hi havia aquí tot allò necessari al menjar dels garrins "

remirable adj: admirable, incomparable

remirar v: 1 admirar, extasiar-se, contemplar " ama, remira, pourta sus la paumo de la man pèr tout un mounde, Estiene venié de se marida " (> oc '' amat, remirat, portat sus la pauma de la man per tot un monde, Estiene veniá de se maridar " ) Bonnet, Varlet de mas, Chap.I " estimat, admirat, portat en el palmell de la mà per tot un món, l'Esteve acabava de casar-se " || 2 Lleng tornar a mirar

reminiscéncia nf: reminiscència f

remission nf: remissió f

remiutar ~ remiutejar v: rondinar, remugar

desbendar v: afluixar, alliberar, amollar, relaxar-se " alor que vòsti nèr se desbendon en sentènt trepa de fernisoun caudo" (> oc '' alòr que vòsti nèrfs se desbendan en sentent trepar de fernisons caudas" ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " mentre els vostres nervis es relaxen sentint ballar uns estremiments calents "

 despartejar v: separar " la grando roubino de centuro que, partènt di palun de Bèu-caire, despartejo li bèn coummunau d'aquelo vilo, d'embé li de Fourco e de Bello-Gardo " (> oc '' la granda robina de centura que, partent di palun de Bèucaire, desparteja li bens comunaus d'aquela vila, d'embé li de Forca e de Bèllagarda" ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " el gran canal que, partint dels aiguamolls de Bellcaire, separa els bens municipals d'aquesta vila, d'amb els de Forca i de Bèlagarda "

despartir v: 1 repartir, distribuir || 2 separar, dividir || 3 bifurcar-se, desviar

afegir a l'entrada Dieu: expr. un ben de D. un bé de Déu ' un bèn

de Diéu d'oustau ' ( > oc " un ben de Dieu d'ostals" ) P.Ruat Aprendissage " un bé de Déu de cases "

dolent, —a adj: trist,—a; planyívol, –a " e aro veici la letro doulènto que de Veniso, pecaire, a 'scricho noste Mèstre '' (> oc '' e ara vaicí la letra dolenta que de Venisa, pecaire, a escricha nòste Mèstre " ) Mistral, L'Aiòli n°16, 7/06/1891 " i ara heus aquí la trista carta que des de Venècia, ai, ha escrit el nostre Mestre "

afegir a l'entrada donar

|| 3 d. chòca. tocar-hi, saber, dominar " l'ome devié douna choco en tóuti lis obro de la terro " (> oc '' l'òme deviá donar chòca en toti lis òbras de la tèrra " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " l'home havia de dominar tots els treballs de la terra "

Quin llibre et va animar a escriure?
Michel Stogoff  quan vaig saber que Jules Verne mai no va estar a Rússia. Vaig pensar ' per tant pots parlar de l'Indoxina francesa ' i així vaig escriure Les Rambles de Saigon.

Quin llibre et va marcar quan eres jove?
Diane Lanster de Jean-Didier Wolfromm que hauré  de traduir al català ja que ningú no s'hi posa. 

Quin llibre t'agrada rellegir de tant en tant?
Le retournement de Vladmir Volkoff.


Quin clàssic hauria de llegir tothom?
La guerra i la pau de Tolstoi

Quin llibre ja publicat t'hauria agradat escriure a tu?
Les deux étendards de Lucien Rebatet

Quin llibre regalaràs per Sant Jordi?
Cap. La Nataixa Rostova ha mort...


Pots citar un personatge de novel·la que et fascini?
D'Artagnan


Hi ha una primera frase de novel·la que t'encanti?
Longtemps je me suis couché de bonne heure....  Es difícil de fer millor que Marcel Proust. 

Hi ha algun indret geogràfic de novel·la on t'agradaria perdre't una temporada?
A Sant Petersburg o Moscou, al mes de maig

Quin llibre no llegiràs mai?
El Premi Sant Jordi del 2116


Un autor català que admiris.
Josep Pla


Un autor universal que admiris.
Tolstoi

Un escriptor que detestis.
Emile Zola, però n' hi ha de pitjors que no citaré...

Has llegit algun supervendes (i ho pots confessar)?
Les novel·les de Philip Kerr 

Quina novetat literària estàs esperant?
Un diccionari català - afrikaans, afrikaans-català

Tens una idea per millorar l'índex lector de la ciutadania?
Cap. Crec que la gent té el gust de llegir o no el té. A mi mai no m'han  interessat les matemàtiques....Entenc que pugui passar el mateix amb la lectura.

Per què creus que el teu llibre mereix guanyar l'Amat-Piniella?
Perquè m'han fet l'honor de declarar-me finalista. Perquè sóc un artesà muntat a l'antiga i no vull épater ningú. Miro d'explicar una bona història escrivint de la millor manera possible.
,
Coneixes l'obra d'Amat-Piniella i, si és així, en pots destacar algun element?
Es molt commovedora. KL Reich m'ha fet passar males nits...

Tens algun projecte entre mans que es pugui explicar?
El cuiner no ensenya mai la seva cuina. Permeteu-me que faci igual.

pan banhat nm: Niç i Prov or. entrepà banyat d'oli dels pescadors i treballadors preparat amb ensalada, ou dur, tonyina (antigament anxova) tomàquet, fava, pebrot verd, olives negres de Niça

completar entrada > pan nm: pa m

expr aver de p. sus la canissa haver-hi molta tela per tallar

p. estadís ~ p. pausat pa sec ~ pa dur~ pa eixut

modificar segona entrada pan nm: > pam colocar la entrada pam antes de la entrada pan

completar entrada > panar 1 Alp eixugar || 2 empanar || 3 Lleng robar

papafard nm: 1 galimaties m plur || 2 escrit m il·legible, gargots m plur || 3 discurset m

papafardier adj i nm: 1 xafarder, ·era || 2 pamfletista m i f

papafards m plur: paperam m

papaudejar v: xafardejar

papalin adj: fam papal ' Li papalino ' ( oc > ' Lis papalinas ') contes de F. Gras ambientats a Avinyó al temps dels papes

afegir aquesta cita a l'entrada patés:

'' En primièr, te vòli demandar perqué escrives en lenga d'Òc? —En lenga d'Òc? —Òc, en lenga nòstra...en patés ? '' Bodon, La Santa Estela '' Primer, et vull demanar per què escrius en llengua d'Oc? —En llengua d'Oc? —Sí, en llengua nostra...en patuès? ''

peissalha nf: 1 peix m caducat || 2 pesta f, olor f desagradable || 3 fig menjussa f

pissaladiera ~ pèis-saladiera nf: Niç coca f, panada f amb cebes, olives negres i anxoves

fenhant ~ fainhant adj i n: franc gandul, dropo prover, Lesi > Una glèisa es un ostal sin fòc ni chiminièra que norritz fòrça fenhants. Una església és una casa sense foc ni xemeneia que alimenta força ganduls. (Ho deia el rebesavi d'un amic meu, nascut a Fabresan cap el 1830)

foranisar v: 1 deixar el niu, caure del niu || 2 tocar el dos, fugir

foranison nm: ocellet m que deixa el niu, que ha caigut del niu