Extracte del meu diccionari que sortirà d'ací a 20 dies...

No sé si existeixen diccionaris cors-italià. Tanmateix, l'afrikaans s'ha quedat tan a prop de la seva mare neerlandesa que la intercomprensió entre neerlandesos, flamencs i afrikaners és immediata.

Qualsevol català en contacte amb l'occità s'adonarà de la semblança profunda entre la seva llengua i l'occità, sobretot amb variants com el llenguadocià i el provençal.

Occità i català comparteixen una bona part del lèxic i les conjugacions. La fonètica els allunya més. Podem considerar que el català és un dialecte occità?Sense entrar en debats bisantins on la fe intervé més que la raó, podem dir que són llengües Ausbau, llengües per elaboració, que tenen els mateixos pares. Una llengua no es funda només en la comprensió mútua sinó en la voluntat dels parlants d'assumir una mateixa normativa, una literatura comuna, una cultura comuna i uns projectes de futur.

Creiem que és massa tard per unificar les dues llengües bessones, però esperem que aquest diccionari permeti de viatjar per la memòria de la nostra llengua, ajudant a l'aggiornamento que delejaven Lluís Creixell i Lluís Marquet. Ens agradaria que la nostra obra ajudés els catalans a encarar-se amb la castellanització del català i que els occitans veiessin l'afrancesament de llur parla. Si les nostres dues comunitats fan un pas l'una cap a l'altra, ens aproparem a la koiné medieval que constituiria una eina magnífica en la recuperació d'un espai cultural catalano-occità per un futur asolellat.

http://blocs.mesvilaweb.cat/peremerono/?p=272356

Pere Meroño

 Primeries dels 60, el general Charles De Gaulle, després de jurar i perjurar que Algèria seguiria sent francesa, lliura la província al Front d’Alliberament Popular-FAP i esdevé un país lliure (…)

El llibre explica el complot i els molts intents d’assassinar al president de la República a mans de l’OAS, un col·lectiu militar clandestí format per alts oficials, i amb sòlida suports dins la milícia, i la població francesa d’Algèria.

El comandant Vidal, d’origen català, n’és un dels protagonistes.

Es tracta d’un llibre on feliçment retrobem, un cop i un altre, les dèries de Joan Daniel Bezsonoff, perpinyanès fill de general d’origen rus: la memòria, la catalanitat disminuïda i negligida, les llengües, les dones, el bon menjar, la història, l’exèrcit…

De rerefons omnipresent, hi trobem el paradís algerià, les olors, els paisatges, els paisanatges, i la fonda petja que deixà en la memòria francesa; el país perdut, l’oblit, els morts, els records.

Un llibre excel·lent, escrit en estat de gràcia. Gran, enorme Bezsonoff!

Toujours"Madame Arnoul" et les deux J.-D.

ALEX FIGUERAS http://alexfigueras.blogspot.fr/2015/04/la-senyora-arnoul.html

 

La senyora Arnoul

Benvolgut lector que passeges per aquest jardí, te demani perdó. Fa setmanes que te negligeixi, mes poques vegades en ma vida he anat tan enfeinat.

Recordes que pel setembre del 2014, vaig publicar la novel·la Matar De Gaulle.  Pel març, les edicions Sidillà van treure la meua traducció de La senyora Arnoul de Jean-Noël Pancrazi.

Pel maig, després de quinze anys d'espera, sortirà per fi el meu Diccionari occità provençal-català als Llibres de l'Index. La feina d'una vida.

Cap a Sant Joan, podreu llegir la meua Guia sentimental de Perpinyà i rodalies a l'editorial Pòrtic.

I després em titllaran de gandul...L'inconvenient d'aquestes bones notícies és que he deixat cotiu la meva novel·la berlinesa. L'enyori.

Gràcies, amic lector, per la teua fidelitat i la teua amistat. Si vols que escrigui més i no perdi tant temp, tanta energia amb la meua feina degradant i absurda, mira de comprar llibres meus per Sant Jordi i tot l'any.   

 http://metbarran.canalblog.com/archives/2015/03/12/31691638.html

 Anniversaire (1995-2015):  De Madame Arnoul à "La senyora Arnoul" 

En 1995 chez Gallimard, née de la plume de Jean-Noël Pancrazi (1949), Madame Arnoul entamait un joli parcours de joyau littéraire, touchant à de nombreux rivages de l'émotion qui le feront ainsi couronner par des prix tels le Maurice Genevoix et l'Albert Camus. Ce roman d'un auteur triplement méditerranée par son Algérie natale, par leRoussillon de sa mère et la Corse de son père a du cependant attendre vingt ans et un certain Joan Daniel Bezsonoff pour figurer sur un catalogue éditorial en langue catalane. Le roman existe à présent aux jeunes Edicions Sidillà1, dans la collection"L'illa roja de la narrativa" sous le titre "La senyora Arnoul", avec en couverture un visage de jeune femme, illustration de Montsé Mayol. Traduit par ce précis romancier de l'histoire, du souvenir et du sentiment, et tout en empathie ou respect qu'estBezsonoff, le joyau n'a rien perdu de son éclat: limpidité d'écriture et gravité de ton. Preuve que le catalan est une langue de confiance qui puise, elle aussi, sa source dans les lumières et bruissements constructeurs ou écorneurs de la vie. Un bien beau cadeau d'anniversaire pour Madame Arnoul, devenue catalane et facilitant à son auteur son droit de cité dans les bibliothèques privées et publiques catalanes. Joan-Daniel Bezsonoff clôt l'instructif prologue qu'il donne par ces mots: "He traduït aquest llibre perquè ja no suportava que tants lectors catalans no el poguessin llegir" (J'ai traduit ce livre parce que je ne supportais pas que tant de lecteurs catalans ne puissent le lire).

 1; La Bisbal d'Empordà.

 El retorn dels nazis

Arran de la mediocritat de la novel·lística actual, l'amant dels llibres es pot refugiar en la història. S'acaben de publicar en francès dos llibres importants per comprendre el nazisme. Une histoire du Troisième Reich de François Delpla i La Loi du sang. Penser et agir en nazi de Johann Chapoutot.

François Delpla ( http://www.delpla.org/site/news/news.php ) és l'únic biògraf francès de Hitler. Per cert, quan es publicarà una bona biografia de Hitler en la nostra llengua? Les obres d'aquest especialista de la segona guerra mundial —en particular de l'any 1940— palesen un estil brillant i una curiositat intel·lectual constant. El seu últim estudi és un compendi de luxe sobre la història del Tercer Reich. Delpla analitza el caràcter de Hitler amb dos llums. El Führer era un home molt intel·ligent, un diplomàtic de categoria, però estava boig, posseït per un dimoni intern que el feia actuar sovint contra els propis interessos. Delpla ens informa de les darreres aportacions de la investigació històrica. Per primer cop, he llegit una explicació clara de la decisió incomprensible de Hitler a Dunkerque. Va ordenar als Panzers de parar davant les platges de Dunkerque, permetent així a les marines anglesa i francesa de repatriar el cos expedicionari britànic. Sense aquestes tropes, Montgomery no hauria pogut foragitar Rommel i l'Afrikakorps de l'Àfrica del Nord.

Delpla demostra que pels nazis l'exercici del poder és per damunt de tot una pràctica, una política amb idees generals monstruoses. Hitler i els cabdills del Reich no havien llegit El mite del segle XX d'Alfred Rosenberg. Se'n mofaven obertament.

Johann Chapoutot s'ha especialitzat en la Weltanschauung —la visió del món— dels nazis i ha escrit una tesi remarcable sobre els nazis i l'Antiguitat. El seu darrer llibre es presenta com una reflexió, a vegades àrida, sobre el pensament nazi. Supera els prejudicis habituals i mostra que, malgrat llur aspecte delirant, les teories nazis contenien una coherència intel·lectual que s'arrela en una tradició germànica i romàntica. Contràriament a François Delpla, molt bon estilista, Johann Chapoutot apareix sovint avorrit malgrat la qualitat del seu treball. Potser es perd en el laberint de l'ideari nazi i no subratlla prou aquesta evidència. Sense Hitler no hi nazisme.

Espero que algun dia pugui comentar estudis nostrats sobre aquest període. Em fa pena i vergonya que els especialistes catalans, faltats de lectors, hagin de publicar en castellà com Rosa Sala, autora d'un extraordinari Mitos y símbolos del nazismo.

Noto un fet trist. Ara com ara els historiadors francesos potser escriuen millor que els novel·listes i no han relinquit l'estil al rebost amb estris passats de moda.