El retorn dels nazis
Arran de la mediocritat de la novel·lística actual, l'amant dels llibres es pot refugiar en la història. S'acaben de publicar en francès dos llibres importants per comprendre el nazisme. Une histoire du Troisième Reich de François Delpla i La Loi du sang. Penser et agir en nazi de Johann Chapoutot.
François Delpla ( http://www.delpla.org/site/news/news.php ) és l'únic biògraf francès de Hitler. Per cert, quan es publicarà una bona biografia de Hitler en la nostra llengua? Les obres d'aquest especialista de la segona guerra mundial —en particular de l'any 1940— palesen un estil brillant i una curiositat intel·lectual constant. El seu últim estudi és un compendi de luxe sobre la història del Tercer Reich. Delpla analitza el caràcter de Hitler amb dos llums. El Führer era un home molt intel·ligent, un diplomàtic de categoria, però estava boig, posseït per un dimoni intern que el feia actuar sovint contra els propis interessos. Delpla ens informa de les darreres aportacions de la investigació històrica. Per primer cop, he llegit una explicació clara de la decisió incomprensible de Hitler a Dunkerque. Va ordenar als Panzers de parar davant les platges de Dunkerque, permetent així a les marines anglesa i francesa de repatriar el cos expedicionari britànic. Sense aquestes tropes, Montgomery no hauria pogut foragitar Rommel i l'Afrikakorps de l'Àfrica del Nord.
Delpla demostra que pels nazis l'exercici del poder és per damunt de tot una pràctica, una política amb idees generals monstruoses. Hitler i els cabdills del Reich no havien llegit El mite del segle XX d'Alfred Rosenberg. Se'n mofaven obertament.
Johann Chapoutot s'ha especialitzat en la Weltanschauung —la visió del món— dels nazis i ha escrit una tesi remarcable sobre els nazis i l'Antiguitat. El seu darrer llibre es presenta com una reflexió, a vegades àrida, sobre el pensament nazi. Supera els prejudicis habituals i mostra que, malgrat llur aspecte delirant, les teories nazis contenien una coherència intel·lectual que s'arrela en una tradició germànica i romàntica. Contràriament a François Delpla, molt bon estilista, Johann Chapoutot apareix sovint avorrit malgrat la qualitat del seu treball. Potser es perd en el laberint de l'ideari nazi i no subratlla prou aquesta evidència. Sense Hitler no hi nazisme.
Espero que algun dia pugui comentar estudis nostrats sobre aquest període. Em fa pena i vergonya que els especialistes catalans, faltats de lectors, hagin de publicar en castellà com Rosa Sala, autora d'un extraordinari Mitos y símbolos del nazismo.
Noto un fet trist. Ara com ara els historiadors francesos potser escriuen millor que els novel·listes i no han relinquit l'estil al rebost amb estris passats de moda.