Jean-Noël Pancrazi va néixer a Algèria el 1949 on va passar els primers anys amb la seva família, més tard, al 1962 va arribar a França. Ha merescut premis com el Médicis, el Valery-Larbaud, el Jean Freustié, el Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa i el Société des gens de lettres (SGDL) pel conjunt de la seva obra. L’autor torna a la seva infància a Algèria, a Batna, quan el país es mou en temps de guerra, amb Madame Arnoul (1995). El llibre va merèixer tres premis: el Livre Inter, el Maurice-Genevoix, i el premi Albert Camus.
Jean Noël Pancrazi evoca a La senyora Arnoul el temps de la felicitat, la vida de cada dia a Batna, petita població als altiplans de l’Algèria francesa oblidada als confins del desert entre dues ciutats romanes. L’autor hi retroba la seua Arcàdia, un reialme d’olors i de sensacions fràgils. El mainatge s’escapa cada nit mirant per la finestra l’arribada de l’avió de París.
Però la innocència s’esquerda. El petit Jean-Noël descobreix amb un veí, a penes menys jove que ell, els primers dolors de l’amor. Al mateix temps, els adults s’agiten, xerren al ritme dels atemptats i de les rotacions dels helicòpters. Batna, la petita ciutat sense importància coneguda només gràcies a una marca de caramels, es converteix en una base de l’aviació francesa que elimina, metòdicament, científicament i sense escrúpols els rebels algerians. Veiem la guerra amb els ulls d’un infant com a Hope and glory, la pel·lícula de John Boorman. Amb una diferència, tanmateix. L’Anglaterra de Boorman ha canviat, però encara existeix. L’Algèria de Pancrazi ha desaparegut per sempre. Amb paraules superbes i imatges punyents com les darreres cançons de l’Édith Piaf.
La traducció d’aquesta novel·la va a càrrec de l’escriptor Joan Daniel Bezsonoff