http://mitrophane.vefblog.net/

  VEF Blog

Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff

el 18-02-2016 20:01

Diccionari provençal català E encrèire >

 

 

 

 


encrèire v: 1 fer creure || 2 s'e. v. p presumir, gallejar '' Avèn autour dóu Felibrige uno bando de tiro-l'aufo que, se rampounant à la Causo, voudrien faire encrèire qu'es éli que la van condurre dins lou veritable camin.'' (> oc '' Avèm autorn dau Felibritge una banda de tira l'aufa que, se ramponant a la Causa, vodrián faire encrèire qu'es éli que la van condurre dins lo veritable camin. '') Mistral, carta a Pèire Devoluy, 30/04/1901 '' Tènim entorn del Felibritge una colla de paràsits que, aferrant-se a la Causa, voldrien fer creure que són ells que la duran pel camí veritable. '' 

 

 encresa nf: odi m profund veg > aïrança

 

 

entreprendre ~ entreprene v: emprendre


entreprenèire, —èla ~ eiritz adj i : 1 empresari, —ària || 2 ardit, —ida


entreprés, esa adj: molest, —a; cohibit,—ida; encongit, —ida " falié pas que fuguèsse entrepres sus rèn " (> oc '' faliá pas que fuguèsse entreprés sus ren " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " calia que res no el molestés"


entrepresa ~ entrepressa nf: empresa f


en, na adj: lit En, Na. ;senyor, —a " noste Mèstre En Frederi Mistral '' (> oc '' nòste Mèstre En Frederic Mistral " ) Mistral, L'Aiòli n°16, 7/06/1891 " el nostre Mestre En Frederic Mistral "


entencion ~ intencion nf: intenció f " sènso me parla de sis entencioun " (> oc '' sens me parlar de sis entencions " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " sense parlar-me de les seves intencions "


 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 17-02-2016 19:08

Diccionari provençal català C caracacà > chòca

 

 

 cacaracà ono: quiquiriquic " Cacaraca! Cacaraca! cantéron li gau " (> oc '' Cacaracà! Cacaracà! canteron li gaus" ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " Cacaraca ! Cacaraca ! cantaren els galls " 

 


cardacha nm i f: amic, —ga íntim,—a '' demié la moulounado d'ami, coulègo, cardacho, amiraire '' (> oc '' demieg la molonada d'amics, collègas, cardachas, amiraires '') Bernat Giely, Prouvènço d'aro, N°319, març 2016, pàg.2 '' enmig de la multitud d'amics, col·legues, íntims, admiradors ''

 

 

 

 capir v: niç capir, entendre, comprendre

 

 

 chicotada nf: altercació f, altercat m

 

chiflaire—àrela ~ airitz adj i n: burlaner, —era ; mofeta

 

chiflar v: burlar-se, mofar-se, riure's

 

chiflariá nf: burla f, mofa f, broma f

 

chòca nf: en la loc. donar c. tocar-hi, saber, dominar " l'ome devié douna choco en tóuti lis obro de la terro " (> oc '' l'òme deviá donar chòca en toti lis òbras de la tèrra " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " l'home havia de dominar tots els treballs de la terra "

 

chòca nf: 1 ornit, Lleng òliba f, xibeca f, babeca f || 2 en la loc. donar c. tocar-hi, saber, dominar " l'ome devié douna choco en tóuti lis obro de la terro " (> oc '' l'òme deviá donar chòca en toti lis òbras de la tèrra " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " l'home havia de dominar tots els treballs de la terra "

 

 

 

 

 

 

 


 


Comentaris/ коментарии

 

1. elena13  le 18-02-2016 à 10:06:54  (web)

Bravo pour la photo du jour !!!
iii Bravo para la foto del día !!!!

 
 
 
el 17-02-2016 19:05

Diccionari provençal català B balord > bosin

 

 

 

 


balord, —da adj: niç sord, —a 

 

Berra: geo Berra, (en graf fel Berro) loc. Anem avans e veirem Berra. Endavant i en treurem l'aigua clara. '' Berra apareix, efectivament, quan hom desemboca a ponent de les muntanyes que envolten Ais. '' Mistral, Calendal, Cant II nota

 


besonha nf: 1 feina f | 2 objecte m, fòtil m, cosa f | 3 estri m | 4 despachar b. loc enllestir feina 

 

 

bosin nm: brogit m, rebombori m, xivarri m

 

 

 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 17-02-2016 18:20

Diccionari provençal català A abadalhar >avejar

     



      Abans que vingui a llum una segona edició ampliada i corregida del nostre Diccionari occità provençal - català,  anirem incorporant en aquest blog el material que no figura en la primera edició.

    Agraïm el lector per la seva confiança, fidelitat i indulgència. Tenim consciència de les llacunes del nostre treball i, amb el vostre ajut, arribarem a un resultat més satisfactori.   


     

     

                                                        foto@Melaniá Laupies




    abadalhar v: obrir, entreobrir 


    abadalhat adj: obert de bat a bat

     

    abalausida nf: embadaliment m, admiració f, astorament m

     

    abalasiment nm : embajaniment m, estupefacció f, sorpresa f

     

    abalausir ~ abalauvir v: sorprendre, embadalir


     

    admiraire, —arèla n i adj : admirador, —ora '' demié la moulounado d'ami, coulègo, cardacho, amiraire '' (> oc '' demieg la molonada d'amics, collègas, cardachas, amiraires '') Bernat Giely, Prouvènço d'aro, N°319, març 2016, pàg.2 '' enmig de la multitud d'amics, col·legues, íntims, admiradors ''

     

    afestolit, –ida adj: content, alegre, estar de festa 

     

    agandir v: Lleng 1 arribar " tu tamben, lou dimenche, en te permenant, poudriés pas t'agandi jusqu'eici? " (> oc ''tu tamben, lo dimenche, en te permenant, podriás pas t'agandir jusc'aicí? " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " tu també, els diumenges, passejant, no podries arribar fins aquí? "|| 2 v pron 1 encaminar-se / 2 fugir veg > gandir


    agapir v: Lleng enganxar, envescar


    s'agarlandir v pron: 1 llançar-se a la mala vida || 2 gandulejar ajoc ~ ajocador nm: bastonet m, barrastral m alegrit, —ida adj : país alegrit expr lloc embruixat ~ encantat alucrit, –ida adj: àvid, –a de lucre

     

    adv: niç sí 

     


    amirar, amiraire: veg > admirar, admiraire


    amorcir v: niç apagar

     

    amploa nf: ictiol, niç anxova f 


    aprendre ~ aprene v: aprendre


    aprene ~ aprendre v: aprendre '' E vòu s'aprene aquelo parladuro / Ounte Bierris de Roumans bresihavo / Soun teta-dous lesbian, la lengo alègro / Ounte cantè la Coumtesso de Dìo. '' ( oc > '' E vòu s'aprene aquela parladura / onte Bierritz de Romans bresilhava / son tetar-doç lesbian, la lenga alegra / onte cantèt la Comtessa de Dia. '' ) Mistral, Rose, Cant II ( '' I vol aprendre aquesta parla / en què Beatriu de Romans bressolava / la seua dolçor lèsbica, la llengua alegre / en què cantà la Comtessa de Dia. '' )


    après-deman adv,nm : demà passat


    arrapat, —ada adj: ben cossat, —ad " Ni grando ni pichoto pèr soun age ; mai, bèn arrapedeto coume èro " (> oc '' Ni granda ni pichòta per son atge; mai, ben arrapedeta coma èra " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " Ni alta ni baixa per l'edat que tenia; però ben cossada "

     

    asperar v: niç esperar


    astrar v : posar sota la influència dels astres, predestinar


    astrat, —ada adj: predestinat, —ada; sortós, –osa


    astre nm : 1 astre m || 2 sort f / expr a bòn a. feliçment, afortunadament / per còp d'a. ~ per astre afortunadament

     

    audir v: Gasc, niç sentir, oir obs veg > ausir 


    avejar ~ avejaire nm: parer m " e moun paire èro de soun aveja " (> oc '' e mon paire èra de son avejar " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " i el seu pare era del mateix parer "



 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 16-02-2016 18:16

Eines per a la traducció

EINES PER A LA TRADUCCIÓ

 

 

 

 

 



I Diccionaris bilingües

 

 

 

Diccionari català francès, Christian Camps, Renat Botet, Enciclopèdia Catalana,

Actualment el millor, de bon tros

 

 

 


Dictionnaire français catalan, Christian Camps, Renat Botet, Trabucaire

Actualment el millor, de bon tros, malgrat algunes mancances

 

 

 

 

 


Diccionari bàsic francès català, Lluís Creixell, tercera edició ampliada, Universitat de Perpinyà, 1981

Una obra mestra, indispensable, molt precisa


Diccionari francès català, Carles Castellanos, Rafael Castellanos, Enciclopèdia Catalana, 1979

Una obra pionera plena de nyaps, però la seva descripció del català septentrional al pròleg és sensacional.

 

 

 

 

 

 


Dictionnaire catalan, catalan-français. Français-catalan, Edtions Larousse

Ben fet, interessant, però incomplet. Un segell prestigiós com Larousse dóna prestigi a la llengua

 

 

 

 

 

 

 

 

 

II Diccionaris catalans


Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana, edició digital

http://www.enciclopedia.cat/

El millor dels diccionaris actuals

 

 

 

 

 

 

 


Diccionari català-valencià-balear, Alcover Moll, edició digital

http://dcvb.iecat.net/default.asp

Una catecdral, una meravella amb moltes variants de la llengua

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Vocabulari rossellonès, Renat Botet, Trabucaire, 1997

Indispensable


Diccionari d'ús dels verbs catalans, Jordi Ginebra, Anna Montserrat, Educaula

Indispensable per dominar el català

 

 

 

 

 

 

 


III Diccionaris francesos


Le petit Robert qualsevol edició

Le meilleur sur le marché

 

 

 

 

 

 

 

Dictionnaire Larousse, una edició abans de l'any 1941

Bon reflet de la langue français du XIX et du début du XX siècles avec une partie encyclopédique très utile pour l'intelligence des textes de cette époque

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Trésor de la langue française, CNRS edició digital

http://atilf.atilf.fr/tlf.htm

Une merveille. Le plus complet des dictionnaires français.

 

www.lexilogos



IV Manuals

 

Diccionari de paranys de traducció francès-català, faux amis, Carles Castellanos, Françoise Lenoir, Enciclopèdia Catalana


Els parlars catalans, Joan Veny, Editorial Moll, 1998

Un clàssic indispensable per familiaritzar-se amb totes les variants del català


Diccionari de verbs, Enciclopèdia Catalana

Obra molt útil perquè indica moltes variants dialectals

 

 

 

 

 

 

 

 


Le bon usage, Maurice Grévisse, Duculot

Un classique indispensable aux amoureux de la langue française

 

 

 

 

Dictionnaire des difficultés de la langue française, Joseph Hanse, Larousse

Intéressant quoique trop puriste


L'art de conjuguer, Bescherelle, Hatier

Un classique



 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 13-02-2016 13:46

La ballarina de Berlín

Amics lectors, aquí teniu una fotografia autèntica de la Ballarina de Berlín.

 

 

 

 Havia fet la volta al món. Havia travessat a cavall la serralada dels Andes on l'havia socorregut una família de plantadors alemanys. Havia conegut totes les tavernes de Mèxic i Xile. Malgrat tot, la beutat de la Lea va impressionar-lo. Una bellesa indicible, supraterrestre. La mateixa sensació de perfecció que a Roma. Una bellesa entusiasmant.

 

 

 

 

 

 

 

 Quan S. la veié, se li tallà l'alè. No es tracta de cap clixé sinó l'expressió de la realitat immediata. Mai en sa vida s'havia trobat davant d'una beutat tan a prop de la perfecció, i això que no escassejaven les dones boniques a Polònia ni a Alemanya. Tot en ella convidava a la compenetració. La Lea no tenia pas la bellesa de les marededéus flamenques, de les sirenes del Renaixement, de les goges romàntiques. Més que l'esbalaïment produït per tanta harmonia, S. sentia un desig tel·lúric on s'instil·lava una sensualitat assíria. La raó ja no valia. Podria perdre l'enteniment per ella, els darrers esquinçalls de la dignitat. Per ella mataria qualsevol desconegut que li designaria. Era una cobejança incontrolable, un desig còsmic.

La seva formosor perfecta apocava el decorat imperial del palace. El desig mateix de la possessió física s'acompanyava d'una por estranya, una vaga inquietud metafísica. Fins i tot, algunes dones boniques que pul·lulen als hotels de luxe l'admiraven, sense enveja, vençudes per tanta superioritat. Trastornat S., en lloc de fer servir el polonès llur llengua materna, s'adreçà en anglès al seu interlocutor.

Do you know her?

Yes. I have seen her before in Persia.

And do you find her attractive?

Very much so...

I could sail the mighty ocean wide if I had her...

 

 

 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 12-02-2016 17:06

Pelegrinatge a Sant Llorenç de la Muga

 


 

 


'' Les fonts d'aigua cristal·lina i els boscos, plens de bolets i senglars, envolten la vila. Per tots els carrers l'aigua raja amb una petita música que us fa creure que les velles cases empordaneses s'han transformat en palaus flamencs. Com a Bruges, l'aigua raja, eterna. '' UN PAIS DE BUTXACA p.29

 

 

 

 

 

 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 10-02-2016 22:07

En memòria d'en Miquel Cavaillé (1962 + 2016)

He retrobat aquest fragment del '' Fill del coronel ' volum inèdit de les meues memòries que sortirà d'ací a un any. El dediqui a la memòria del meu amic Miquel Cavaillé que hem enterrat aquest matí.

 

 

 

 

Fins i tot, em vagava llegir els números de La Nova Falç que el meu amic Miquel Cavaillé de Sant Cebrià m'havia enviat. Admirava el seu patriotisme. Una nit que se'n tornava a casa, el va temptar la paret blanca i provocadora d'un transformador elèctric camí de la Torre del Bisbe. Com a bon militant, en Miquel disposava d'un pot de pintura al cotxe i va començar a pintar ' Ni França, ni Espanya, Països Catalans' quan una furgoneta de la gendarmerie va interrompre'l en plena feina. 
En Miquel, molt pet, no pogué engegar. Els digué:
—Aneu-vos-en a cagar a la vinya!
Els gendarmes van advertir-lo.
—'Vous serez fiché comme terroriste catalan.' 
Van acusar-lo de conducció en estat d'embriaguesa, delicte de fugida, degradació de béns públics i insults a agents de la força pública durant l'excercici de llurs funcions. El president Mitterrand va amnistiar-lo. El dret de gràcia, heretatge de la monarquia, palesa que França és una república amb un sobirà elegit.


 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 05-02-2016 20:40

Florenci al Congo

Florenci Salesas

Matar ningú

Editorial 3 i 4

València, setembre 2015

125 pàgines


EL TEMPS      3/02/2016

 

 

 

 

 

Florenci Salesas té tots els talents. Podria ser actor. Recordi el monòleg que va interpretar a la platja de Sant Cebrià i va aconseguir enriolar una francòfona. És un gran dibuixant, un pedagog meravellós que ha publicat biografies pel jovent remarcables. Ara s'ataca a la novel·la. Us haig de confessar un secret. Si em sembla normal que els novel·listes catalans descriguin la nostra terra, em desplau el localisme estret. Amb la novel·la de Florenci Salesas, si més no, viatgem. Cal tenir molta barra i un talent real per parlar en primera persona d'una colònia perduda com el Congo belga. La impressió de versemblança és total. El narrador, com tants belgues, es deleix per la bicicleta, llegeix Spirou i les aventures de Tintín. La 'belgitud' grinyola només dues vegades quan parla de Jean Renard en lloc de Jules a la' pàgina 18. Això rai. Ja se sap que ' bonus Homerus quandoque dormitat.' M'ha molestat més un curiositat gramatical. '' No em parli de vostè ! Parli'm de vós ! Com ho he de dir ? M'heu de parlar de vós. ' (pàgina 53) No em vull tornar maniàtic com l'amic Victor Ripoll, però en francès, llengua de la colònia, i tampoc en neerlandès, si no vaig equivocat, no existeix com en català o en italià la distinció entre vostè/lei i vós/voi. Florenci Salesas evoca amb encert les baralles entre flamencs i valons. '' Em sap molt de greu, fill meu, haver perdut el magnífic i noble Maclote, tan brusel·lès, d'una sonoritat francofònica irreprotxable, en canvi d'aquest Dissevelt de pronúncia repugnantment bàrbara. '' ( pàgina 34). El gran valor de la la novel·la rau en l'estil. Sorprèn, la veritat, tanta maduresa estilística en un novel·lista principiant. Salesas escriu millor que molts autors multipremiats al firmament del mundillo literari. Un humor permanent amara el relat. '' Mentre va durar l'ocupació, la fàbrica va col·laborar sense manies amb els alemanys —com tothom– amb la producció d'uns esplèndids aparells tan profitosos per a la Luftwaffe com per als fabricants de taüts londinencs. '' (pàgina 11) No em puc resistir a citar aquest altre estirabot. ' Formava part d'aquell grup d'il·luminats que encara veien el rei dels belgues com a un déu d'opinió infal·lible. Hauria estat una japonesa perfecta. '' ( pàgina 14) El novel·lista toca amb intel·ligència i molta humanitat temes com el racisme sense que se senti obligat de donar una lliçó de democràcia al lector. Es podria fer un recull deliciós amb tots els aforismes del llibre. '' No em diràs ara que la Billie Holiday és millor que la Maria Callas ? — No (…) ni la Callas millor que la Holiday. Aquí cadascú llaura un territori on exerceix d'amo, i no s'hi pot fer res més. '' (pàgina 57)

Esperi que l'amic Salesas només hi farà una excursió tímida a la novel·la perquè no vull que vingui menjar herba tendra al meu prat. Només en puc menjar una sola d'herba, jo...M'hauria agradat escriure aquesta novel·la que ens transporta al Congo belga i a Lieja amb imaginació, soltesa en la narració i alacritas scribendi. Si persevera en aquesta via, s'entossudeix a compondre les seues marqueteries de mots, Salesas podrà accedir a l'excel·lència. Acollim, amb alegrois, aquest començament prometedor.

 

 

 

 

 

 


Comentaris/ коментарии

 

1. Florenci Salesas  le 06-02-2016 à 07:19:20

Agraïment etern per aquesta crítica tan fina. Sens dubte ajudarà que molta gent s'interessi pel llibre. En aquests temps de, per un extrem, elogis interessats i de, per un altre, atacs injustificats fets amb la única voluntat d'esmolar la ploma, quin bàlsam llegir una anàlisi tan útil i ben feta! (i divertida: allò de l'herba!). Tant d'agrair és que hagis tingut el valor de mostrar el teu entusiasme amb allò que més t'ha agradat com l'honestedat i sagacitat de detectar alguns errors indiscutibles (n'hi ha algun més, però me'l callo :P ) i sempre amb el gust que dóna que tot plegat arribi embolicat en el teu estil deliciós. M'has fet sentir molt afortunat. Gràcies, mestre!

édité le 06-02-2016 à 07:20:31

 
 
 
el 02-02-2016 21:42

En la mort de Vicenç Pérez Verdiell

En la mort de Vicenç Pérez Verdiell (1927-2016)

 

 

 

 

 

Fa anys que no llegeixi L'Indépendant. A causa d'aquest costum, m'assabenti amb retard d'esdeveniments tràgics o feliços. Passejant pel blog de Jaume Queralt, acabi de descobrir que ha mort el novel·lista Vicenç Pérez Verdiell. Cada cop que ens vèiem era una petita festa, un festival d'amistat. Com rèiem! Evocàvem el segle d'or castellà que coneixia tan bé, la seua estada a Savoia, els darrers llibres que havíem llegit.


El darrer cop que vam enraonar junts era a la plaça del mercat de Perpinyà a les envistes de Sant Jordi. L'havia trobat en plena forma, rialler, deliciós i tan simpàtic. Era un home bo que mai no criticava els altres. M'agradaven el seu entusiasme, la seua frescor juvenil, la seua passió per la llengua catalana que defensava amb les seues armes. No era pas un gran escriptor sinó un artesà, un servidor de la llengua que conreava amb modèstia, delicadesa i tossuderia.


Cada cop que el deixava, em prometia de trucar-li per dinar junts. Mai no ho he fet. Per negligència, per peresa. El pudor sempre m'ha retingut de dir-li quant l'estimava.

Aquesta nit sé que, malgrat els edictes del destí, la nostra amistat continuarà més enllà de la vida. Ens retrobarem al país llunyà on totes les nostres pobres llengües humanes són oficials.

 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
 

Ajouter un commentaire

Comentaris КОМЕНТАРИИ
Pseudo : Réserve ton pseudo ici
Email :
Site :
Commentaire :
 
 
 
Rappel article