VEF Blog

encrèire v: 1 fer creure || 2 s'e. v. p presumir, gallejar '' Avèn autour dóu Felibrige uno bando de tiro-l'aufo que, se rampounant à la Causo, voudrien faire encrèire qu'es éli que la van condurre dins lou veritable camin.'' (> oc '' Avèm autorn dau Felibritge una banda de tira l'aufa que, se ramponant a la Causa, vodrián faire encrèire qu'es éli que la van condurre dins lo veritable camin. '') Mistral, carta a Pèire Devoluy, 30/04/1901 '' Tènim entorn del Felibritge una colla de paràsits que, aferrant-se a la Causa, voldrien fer creure que són ells que la duran pel camí veritable. '' 

 encresa nf: odi m profund veg > aïrança

entreprendre ~ entreprene v: emprendre

entreprenèire, —èla ~ eiritz adj i n : 1 empresari, —ària || 2 ardit, —ida

entreprés, esa adj: molest, —a; cohibit,—ida; encongit, —ida " falié pas que fuguèsse entrepres sus rèn " (> oc '' faliá pas que fuguèsse entreprés sus ren " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " calia que res no el molestés"

entrepresa ~ entrepressa nf: empresa f

en, na adj: lit En, Na. ;senyor, —a " noste Mèstre En Frederi Mistral '' (> oc '' nòste Mèstre En Frederic Mistral " ) Mistral, L'Aiòli n°16, 7/06/1891 " el nostre Mestre En Frederic Mistral "

entencion ~ intencion nf: intenció f " sènso me parla de sis entencioun " (> oc '' sens me parlar de sis entencions " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " sense parlar-me de les seves intencions "

 cacaracà ono: quiquiriquic " Cacaraca! Cacaraca! cantéron li gau " (> oc '' Cacaracà! Cacaracà! canteron li gaus" ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " Cacaraca ! Cacaraca ! cantaren els galls " 

cardacha nm i f: amic, —ga íntim,—a '' demié la moulounado d'ami, coulègo, cardacho, amiraire '' (> oc '' demieg la molonada d'amics, collègas, cardachas, amiraires '') Bernat Giely, Prouvènço d'aro, N°319, març 2016, pàg.2 '' enmig de la multitud d'amics, col·legues, íntims, admiradors ''

 capir v: niç capir, entendre, comprendre

 chicotada nf: altercació f, altercat m

chiflaire, —àrela ~ airitz adj i n: burlaner, —era ; mofeta

chiflar v: burlar-se, mofar-se, riure's

chiflariá nf: burla f, mofa f, broma f

chòca nf: en la loc. donar c. tocar-hi, saber, dominar " l'ome devié douna choco en tóuti lis obro de la terro " (> oc '' l'òme deviá donar chòca en toti lis òbras de la tèrra " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " l'home havia de dominar tots els treballs de la terra "

chòca nf: 1 ornit, Lleng òliba f, xibeca f, babeca f || 2 en la loc. donar c. tocar-hi, saber, dominar " l'ome devié douna choco en tóuti lis obro de la terro " (> oc '' l'òme deviá donar chòca en toti lis òbras de la tèrra " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " l'home havia de dominar tots els treballs de la terra "

balord, —da adj: niç sord, —a 

Berra: geo Berra, (en graf fel Berro) loc. Anem avans e veirem Berra. Endavant i en treurem l'aigua clara. '' Berra apareix, efectivament, quan hom desemboca a ponent de les muntanyes que envolten Ais. '' Mistral, Calendal, Cant II nota

besonha nf: 1 feina f | 2 objecte m, fòtil m, cosa f | 3 estri m | 4 despachar b. loc enllestir feina 

bosin nm: brogit m, rebombori m, xivarri m

 







  Abans que vingui a llum una segona edició ampliada i corregida del nostre Diccionari occità provençal - català,  anirem incorporant en aquest blog el material que no figura en la primera edició.

Agraïm el lector per la seva confiança, fidelitat i indulgència. Tenim consciència de les llacunes del nostre treball i, amb el vostre ajut, arribarem a un resultat més satisfactori.   




 

 



                                                    foto@Melaniá Laupies










abadalhar v: obrir, entreobrir 




abadalhat adj: obert de bat a bat

 

abalausida nf: embadaliment m, admiració f, astorament m

 

abalasiment nm : embajaniment m, estupefacció f, sorpresa f

 

abalausir ~ abalauvir v: sorprendre, embadalir




 

admiraire, —arèla n i adj : admirador, —ora '' demié la moulounado d'ami, coulègo, cardacho, amiraire '' (> oc '' demieg la molonada d'amics, collègas, cardachas, amiraires '') Bernat Giely, Prouvènço d'aro, N°319, març 2016, pàg.2 '' enmig de la multitud d'amics, col·legues, íntims, admiradors ''

 

afestolit, –ida adj: content, alegre, estar de festa 

 

agandir v: Lleng 1 arribar " tu tamben, lou dimenche, en te permenant, poudriés pas t'agandi jusqu'eici? " (> oc ''tu tamben, lo dimenche, en te permenant, podriás pas t'agandir jusc'aicí? " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " tu també, els diumenges, passejant, no podries arribar fins aquí? "|| 2 v pron 1 encaminar-se / 2 fugir veg > gandir




agapir v: Lleng enganxar, envescar




s'agarlandir v pron: 1 llançar-se a la mala vida || 2 gandulejar ajoc ~ ajocador nm: bastonet m, barrastral m alegrit, —ida adj : país alegrit expr lloc embruixat ~ encantat alucrit, –ida adj: àvid, –a de lucre

 

aï adv: niç sí 

 




amirar, amiraire: veg > admirar, admiraire




amorcir v: niç apagar

 

amploa nf: ictiol, niç anxova f 




aprendre ~ aprene v: aprendre




aprene ~ aprendre v: aprendre '' E vòu s'aprene aquelo parladuro / Ounte Bierris de Roumans bresihavo / Soun teta-dous lesbian, la lengo alègro / Ounte cantè la Coumtesso de Dìo. '' ( oc > '' E vòu s'aprene aquela parladura / onte Bierritz de Romans bresilhava / son tetar-doç lesbian, la lenga alegra / onte cantèt la Comtessa de Dia. '' ) Mistral, Rose, Cant II ( '' I vol aprendre aquesta parla / en què Beatriu de Romans bressolava / la seua dolçor lèsbica, la llengua alegre / en què cantà la Comtessa de Dia. '' )




après-deman adv,nm : demà passat




arrapat, —ada adj: ben cossat, —ad " Ni grando ni pichoto pèr soun age ; mai, bèn arrapedeto coume èro " (> oc '' Ni granda ni pichòta per son atge; mai, ben arrapedeta coma èra " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " Ni alta ni baixa per l'edat que tenia; però ben cossada "

 

asperar v: niç esperar




astrar v : posar sota la influència dels astres, predestinar




astrat, —ada adj: predestinat, —ada; sortós, –osa




astre nm : 1 astre m || 2 sort f / expr a bòn a. feliçment, afortunadament / per còp d'a. ~ per astre afortunadament

 

audir v: Gasc, niç sentir, oir obs veg > ausir 




avejar ~ avejaire nm: parer m " e moun paire èro de soun aveja " (> oc '' e mon paire èra de son avejar " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " i el seu pare era del mateix parer "

EINES PER A LA TRADUCCIÓ

I Diccionaris bilingües

Diccionari català francès, Christian Camps, Renat Botet, Enciclopèdia Catalana,

Actualment el millor, de bon tros

Dictionnaire français catalan, Christian Camps, Renat Botet, Trabucaire

Actualment el millor, de bon tros, malgrat algunes mancances

Diccionari bàsic francès català, Lluís Creixell, tercera edició ampliada, Universitat de Perpinyà, 1981

Una obra mestra, indispensable, molt precisa

Diccionari francès català, Carles Castellanos, Rafael Castellanos, Enciclopèdia Catalana, 1979

Una obra pionera plena de nyaps, però la seva descripció del català septentrional al pròleg és sensacional.

Dictionnaire catalan, catalan-français. Français-catalan, Edtions Larousse

Ben fet, interessant, però incomplet. Un segell prestigiós com Larousse dóna prestigi a la llengua

II Diccionaris catalans

Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana, edició digital

http://www.enciclopedia.cat/

El millor dels diccionaris actuals

Diccionari català-valencià-balear, Alcover Moll, edició digital

http://dcvb.iecat.net/default.asp

Una catecdral, una meravella amb moltes variants de la llengua

Vocabulari rossellonès, Renat Botet, Trabucaire, 1997

Indispensable

Diccionari d'ús dels verbs catalans, Jordi Ginebra, Anna Montserrat, Educaula

Indispensable per dominar el català

III Diccionaris francesos

Le petit Robert qualsevol edició

Le meilleur sur le marché

Dictionnaire Larousse, una edició abans de l'any 1941

Bon reflet de la langue français du XIX et du début du XX siècles avec une partie encyclopédique très utile pour l'intelligence des textes de cette époque

Trésor de la langue française, CNRS edició digital

http://atilf.atilf.fr/tlf.htm

Une merveille. Le plus complet des dictionnaires français.

www.lexilogos

IV Manuals

Diccionari de paranys de traducció francès-català, faux amis, Carles Castellanos, Françoise Lenoir, Enciclopèdia Catalana

Els parlars catalans, Joan Veny, Editorial Moll, 1998

Un clàssic indispensable per familiaritzar-se amb totes les variants del català

Diccionari de verbs, Enciclopèdia Catalana

Obra molt útil perquè indica moltes variants dialectals

Le bon usage, Maurice Grévisse, Duculot

Un classique indispensable aux amoureux de la langue française

Dictionnaire des difficultés de la langue française, Joseph Hanse, Larousse

Intéressant quoique trop puriste

L'art de conjuguer, Bescherelle, Hatier

Un classique

Amics lectors, aquí teniu una fotografia autèntica de la Ballarina de Berlín.

 Havia fet la volta al món. Havia travessat a cavall la serralada dels Andes on l'havia socorregut una família de plantadors alemanys. Havia conegut totes les tavernes de Mèxic i Xile. Malgrat tot, la beutat de la Lea va impressionar-lo. Una bellesa indicible, supraterrestre. La mateixa sensació de perfecció que a Roma. Una bellesa entusiasmant.

 Quan S. la veié, se li tallà l'alè. No es tracta de cap clixé sinó l'expressió de la realitat immediata. Mai en sa vida s'havia trobat davant d'una beutat tan a prop de la perfecció, i això que no escassejaven les dones boniques a Polònia ni a Alemanya. Tot en ella convidava a la compenetració. La Lea no tenia pas la bellesa de les marededéus flamenques, de les sirenes del Renaixement, de les goges romàntiques. Més que l'esbalaïment produït per tanta harmonia, S. sentia un desig tel·lúric on s'instil·lava una sensualitat assíria. La raó ja no valia. Podria perdre l'enteniment per ella, els darrers esquinçalls de la dignitat. Per ella mataria qualsevol desconegut que li designaria. Era una cobejança incontrolable, un desig còsmic.

La seva formosor perfecta apocava el decorat imperial del palace. El desig mateix de la possessió física s'acompanyava d'una por estranya, una vaga inquietud metafísica. Fins i tot, algunes dones boniques que pul·lulen als hotels de luxe l'admiraven, sense enveja, vençudes per tanta superioritat. Trastornat S., en lloc de fer servir el polonès llur llengua materna, s'adreçà en anglès al seu interlocutor.

—Do you know her?

—Yes. I have seen her before in Persia.

—And do you find her attractive?

—Very much so...

—I could sail the mighty ocean wide if I had her...

'' Les fonts d'aigua cristal·lina i els boscos, plens de bolets i senglars, envolten la vila. Per tots els carrers l'aigua raja amb una petita música que us fa creure que les velles cases empordaneses s'han transformat en palaus flamencs. Com a Bruges, l'aigua raja, eterna. '' UN PAIS DE BUTXACA p.29

Florenci Salesas

Matar ningú

Editorial 3 i 4

València, setembre 2015

125 pàgines

EL TEMPS      3/02/2016

Florenci Salesas té tots els talents. Podria ser actor. Recordi el monòleg que va interpretar a la platja de Sant Cebrià i va aconseguir enriolar una francòfona. És un gran dibuixant, un pedagog meravellós que ha publicat biografies pel jovent remarcables. Ara s'ataca a la novel·la. Us haig de confessar un secret. Si em sembla normal que els novel·listes catalans descriguin la nostra terra, em desplau el localisme estret. Amb la novel·la de Florenci Salesas, si més no, viatgem. Cal tenir molta barra i un talent real per parlar en primera persona d'una colònia perduda com el Congo belga. La impressió de versemblança és total. El narrador, com tants belgues, es deleix per la bicicleta, llegeix Spirou i les aventures de Tintín. La 'belgitud' grinyola només dues vegades quan parla de Jean Renard en lloc de Jules a la' pàgina 18. Això rai. Ja se sap que ' bonus Homerus quandoque dormitat.' M'ha molestat més un curiositat gramatical. '' No em parli de vostè ! Parli'm de vós ! Com ho he de dir ? M'heu de parlar de vós. ' (pàgina 53) No em vull tornar maniàtic com l'amic Victor Ripoll, però en francès, llengua de la colònia, i tampoc en neerlandès, si no vaig equivocat, no existeix com en català o en italià la distinció entre vostè/lei i vós/voi. Florenci Salesas evoca amb encert les baralles entre flamencs i valons. '' Em sap molt de greu, fill meu, haver perdut el magnífic i noble Maclote, tan brusel·lès, d'una sonoritat francofònica irreprotxable, en canvi d'aquest Dissevelt de pronúncia repugnantment bàrbara. '' ( pàgina 34). El gran valor de la la novel·la rau en l'estil. Sorprèn, la veritat, tanta maduresa estilística en un novel·lista principiant. Salesas escriu millor que molts autors multipremiats al firmament del mundillo literari. Un humor permanent amara el relat. '' Mentre va durar l'ocupació, la fàbrica va col·laborar sense manies amb els alemanys —com tothom– amb la producció d'uns esplèndids aparells tan profitosos per a la Luftwaffe com per als fabricants de taüts londinencs. '' (pàgina 11) No em puc resistir a citar aquest altre estirabot. ' Formava part d'aquell grup d'il·luminats que encara veien el rei dels belgues com a un déu d'opinió infal·lible. Hauria estat una japonesa perfecta. '' ( pàgina 14) El novel·lista toca amb intel·ligència i molta humanitat temes com el racisme sense que se senti obligat de donar una lliçó de democràcia al lector. Es podria fer un recull deliciós amb tots els aforismes del llibre. '' No em diràs ara que la Billie Holiday és millor que la Maria Callas ? — No (…) ni la Callas millor que la Holiday. Aquí cadascú llaura un territori on exerceix d'amo, i no s'hi pot fer res més. '' (pàgina 57)

Esperi que l'amic Salesas només hi farà una excursió tímida a la novel·la perquè no vull que vingui menjar herba tendra al meu prat. Només en puc menjar una sola d'herba, jo...M'hauria agradat escriure aquesta novel·la que ens transporta al Congo belga i a Lieja amb imaginació, soltesa en la narració i alacritas scribendi. Si persevera en aquesta via, s'entossudeix a compondre les seues marqueteries de mots, Salesas podrà accedir a l'excel·lència. Acollim, amb alegrois, aquest començament prometedor.

En la mort de Vicenç Pérez Verdiell (1927-2016)

Fa anys que no llegeixi L'Indépendant. A causa d'aquest costum, m'assabenti amb retard d'esdeveniments tràgics o feliços. Passejant pel blog de Jaume Queralt, acabi de descobrir que ha mort el novel·lista Vicenç Pérez Verdiell. Cada cop que ens vèiem era una petita festa, un festival d'amistat. Com rèiem! Evocàvem el segle d'or castellà que coneixia tan bé, la seua estada a Savoia, els darrers llibres que havíem llegit.

El darrer cop que vam enraonar junts era a la plaça del mercat de Perpinyà a les envistes de Sant Jordi. L'havia trobat en plena forma, rialler, deliciós i tan simpàtic. Era un home bo que mai no criticava els altres. M'agradaven el seu entusiasme, la seua frescor juvenil, la seua passió per la llengua catalana que defensava amb les seues armes. No era pas un gran escriptor sinó un artesà, un servidor de la llengua que conreava amb modèstia, delicadesa i tossuderia.

Cada cop que el deixava, em prometia de trucar-li per dinar junts. Mai no ho he fet. Per negligència, per peresa. El pudor sempre m'ha retingut de dir-li quant l'estimava.

Aquesta nit sé que, malgrat els edictes del destí, la nostra amistat continuarà més enllà de la vida. Ens retrobarem al país llunyà on totes les nostres pobres llengües humanes són oficials.