http://mitrophane.vefblog.net/

  VEF Blog

Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff

el 26-04-2009 17:20

Blog de Jordi Carrera

Blog de Jordi Carrera

 

                                                                               

 

 

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/comment/id/130669

 

1.- Bezsonoff un escriptor català  de França amb cognom rus.

Les novel.les d'en Joan Daniel Bezonoff  escriptor rossellonès  son àgils, llegidores i molt ben escrites i a jo, català enclaustrat en aquesta reducció espanyola, m'obren a França, a Europa  i a la Llibertat d'horitzons. Descobreixo la Catalunya ignorada, em porta a  Occitània, a Besiers, a Seta,  i em recorda quan la gent miravem a França i escoltavem ràdio París i  la BBC. De fet escoltar la Pirenaica era com escoltar-nos nosaltres mateixos, pobrets.

Trenquem fronteres i mirem lluny, canviem d'aires.

Vaig llegir primer la Guerra dels Cornuts i més tard  Les amnèsies de Déu, aquesta encara millor, ambientades en el temps de la primera guerra europea mundial i de la segona respectivament.  Ara n'ha fet una altra sobre les escoles nacionals franceses ( anticatalanes, perversores i assimiladores ).

 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 25-04-2009 16:09

El tresor de Bezsonoff ressenya de Sebastià Benassar 6/10/2007

 

                                                               

 

                                                                    

Ressenya de Sebastià Benassar

 Diari de Balears, suplement l'espira, 6/10/2007

 

En el debat que es manté de forma constant en una cultura com la nostra sobre el centre i la perifèria (tant a nivell de creadors com a nivell editorial) i que en bona part és una polèmica inútil exceptuant la seva oportunitat per omplir planes de diari i tertúlies de cafè quan no es troba un tema amb el qual encetar la discussió, hi hem sortit guanyant en un fet: la visibilitat d’alguns autors que resideixen en la perifèria i que han passat a publicar en editorials del centre. Qüestió de quotes? Podria ser, però en el cas de l’autor que ens ocupa, Joan Daniel Bezsonoff és una qüestió de qualitat absoluta, i el seu triomf és la demostració que la bona literatura acaba obtenint resultats –ens n’alegram força, per descomptat, que aquests resultats hagin arribat en plena creativitat de l’autor i no com passa sovint en el nostre país, molts d’anys després, quan ja no hi ha res a fer-.

A "Els taxistes del tsar" l’escriptor català que viu sota administració francesa i que té cognom rus –no sé si a ell li agradaria la definició però acceptem-la- Bezsonoff ens proposa un viatge. Un viatge a l’interior d’un cognom, és a dir, d’uns orígens, i de la relació d’un país tan fascinant com Rússia amb la resta del món, i molt especialment amb la vella Europa. Un viatge, també, a la història de l’encavalcament de dos segles confusos, el XIX i el XX, un viatge a la Primera Guerra Mundial i a la Segona, a la Revolució Russa i a la Catalunya Nord, i un viatge a l’arrel de les paraules, dels sentiments, de les essències. Tot això es pot trobar en aquest llibre de Bezsonoff, que avui per avui és un dels majors tresors que té la narrativa catalana i per tant l’europea.

Amb una prosa àgil però plena de paraules que et reconcilien amb la llengua, de terminacions verbals que ajuden a fer més gran la nostra riquesa lingüística i que tant costen de trobar en els mitjans de comunicació social d’un país que se vol normal, amb una voluntat narrativa i estètica de primer nivell, i amb un gust per l’humor i pel somriure que són un dels principals tresors del llibre, Bezsonoff ens va desgranant el descobriment d’en Mitrofan, el seu avi rus, un personatge del qual se’n parlava ben poc a la seva família i que ell no va conèixer. És doncs, una recerca de les arrels, de tot allò que conforma l’ésser humà, una recerca d’un mateix.

Us haureu adonat que en tot moment he fet servir la paraula llibre i no he entrat en els detalls del gènere. Aquesta és una altra virtut de "Els taxistes del tsar". En algunes de les seves planes flirteja amb la novel·la de major qualitat, per en d’altres endinsar-se pels viaranys de l’assaig, però entès a la manera de Montaigne i no com els tractadistes, que ens volen fer combregar amb rodes de molí i fer-nos creure que els llibres monotemàtics són assaigs. Bezsonoff està sota la mateixa administració que Montaigne, com a mínim a nivell d’escriptura, i si bé hi ha un fil conductor que guia la narració –i que en els dos casos és la natura humana, és necessari tenir-ho ben present- la multiplicitat de les formes i dels recursos és la seva grandesa. Bezsonoff ha fet de la hibridació un gènere i se n’ha assortit tant bé que si no fos pel cognom de difícil pronúncia ens hauríem d’inventar un terme que a la seva arrel contingués aquesta essència russa del català del Nord.

Aquesta és una obra deliciosa perquè ens incita a pensar, i això és el millor que es pot dir d’una obra narrativa. Ens exposa els fets, s’hi implica, però ens aporta diferents perspectives perquè poguem jutjar per nosaltres mateixos. Al final, i com era d’esperar, els lectors no estam gens interessats per saber la història d’en Mitrofan, sinó que estam interessats per descobrir la història d’en Joan Daniel a la recerca d’en Mitrofan. L’home del passat és una excusa per conèixer l’home del present, per saber com es mou, com investiga, com respira, com s’emociona amb cada nova troballa, com avança en el seu coneixement del rus, com s’entrabanca, com s’enamora, com viu i com triomfa. Perquè aquesta és la història d’un triomf. És la mostra perfecta de com en Bezsonoff ha anat a la recerca de la seva part russa per trobar una de les proses més polides i perfectes en català. D’acord, per ventura no era la recerca inicial, però Déu n’hi dó amb el tresor que tenim els lectors.

 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 24-04-2009 17:32

Ressenya de Joan Garí EL TEMPS 22/04/2009

                                                                                

                                

                                                                                  

 

L’educació de l’escriptor

 

 

Títol: Una educació francesa

Autor: Joan-Daniel Bezsonoff

L’Avenç, 2009

159 pàgines

 

Entre les noves veus que han emergit en aquests darrers anys dins la literatura catalana, no m’equivocaré si assenyale Joan-Daniel Bezsonoff com l’autor d’un dels registres sonors més ric i atractiu. Al capdavall, té les dues condicions necessàries per a l’èxit: una història personal a contar i un estil dúctil i plàstic per a fer-ho. És per això, supose, que tots els seus llibres s’assemblen tant. No importa que es tracte de les primeres novel·les publicades gairebé clandestinament per l’editorial Trabucaire (quan només Toni Royo li feia cas) o dels títols més recents, que l’han convertit en un autor de fama. Escriga del que escriga, Bezsonoff sempre escriu d’ell mateix. El seu és un to vitalista i farcit de joie de vivre, però rere aquesta façana batega també –de manera creixent-, com el solatge d’un café turc, un pòsit acusadament melangiós.

Una educació francesa sorgeix com un encàrrec de L’Avenç. El relat s’ha anat construint a la revista mes a mes, i ara s’ha publicat de manera conjunta en forma de llibre. Bezsonoff ens hi adverteix que no ha volgut fer una "autobiografia". En el seu lloc emergeix un continent rescatat a pedaços on els records d’infància de l’autor s’empelten amb la matèria a què pròpiament fa referència el títol. Així, la infància a Briançon s’ajunta amb l’ubèrrim anecdotari de les diferents fites que han marcat l’educació del personatge, les anècdotes escolars, els retrats dels mestres que l’han impactat i també els d’aquells que li van resultar odiosos o indiferents.

Ser educat a França és dur quan u ha d’arribar a la mateixa conclusió que Antoine Argoud: "J’ai honte désormais d’être français. Je ne suis plus qu’un Français administratif". Per a un català, França és ben bé el mateix que l’oceà immens representa per a un nàufrag agafat a una biga de fusta. Contra aquesta evidència, Bezsonoff reacciona en part amb dolor i en part amb ironia: diu que li agrada molt l’espanyol (gairebé tant com als catalanoparlants d’aquesta banda dels Pirineus ens fascina el francés) i que prefereix, a Raimon, Luis Mariano.

En el fons, l’únic que agraeix al sistema republicà és haver-lo posat en contacte amb magnífics professors de literatura. Així, ara que se sent estranger a tot arreu, "l’home que sobra", i que ha arribat a conéixer totes les llengües de França (incloent-hi també el rus del seu avi Mitrofan), podria autoexiliar-se dins els límits d’una biblioteca borgeana. Amb desgana, però, ens confessa també que "tots els llibres recents em deceben". D’aquesta melangia, tanmateix, naix precisament l’impuls per a fer memòria en una doble direcció: per un costat, renovellar el compromís amb la vida: "la lectura d’una bona novel·la; el descobriment d’una nova cançó, la cara d’una nova dona; un nou sí; una posta de sol a la tardor". Per un altre costat, la constatació de la ferida íntima, aquella que motiva l’escriptor i, alhora, l’aclapara absolutament: "Què se n’ha fet de l’entusiasme adolescent a l’època quan passava una nit en blanc per culpa dels Tres mosqueters o d’una novel·la de Pierre Benoit?".

És justament perquè aquest temps no tornarà que l’escriptor ha d’escriure els seus llibres. Perquè l’educació és això: tot allò amb què ens han empapussat meticulosament per a ocultar-nos el caràcter irreversiblement verinós de la vida.

 

Joan Garí

www.oficidelector.blogspot.com

 

 

 

 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 23-04-2009 21:36

Jean-Pierre Bonnel à Pollestres

                                                       

                                                                  

 lundi 2 février 2009                   http://jean-pierrebonnel.monblogue.branchez-vous.com/2009/2/2/

    Mon week-end s'achève dans l'univers des livres : à l'occasion de "la foire aux collections" de Pollestres, je peux trouver un roman décadent de Louis Amade, une première édition de Ludovic Massé, avec des graures de Marcel Gili, parler numismatique avec un spécialiste du musée Puig et rencontrer J.D.Bezsonoff : il est toujours agréable et instructif, cet excellent romancier catalan, qui a une connaissance énorme et intelligente de la littérature française; son humour, plus : son ironie à la Sartre (des Mots) dont il a le regard-Janus, permettant de s'entretenir avec un ami et de surveiller en même temps l'arrivée d'un ennemi...Car les ennemis sont nombreux, mais si veules qu'ils ne méritent même pas ce nom, les responsables administratifs de l'éducation "nationale", les élèves parasites et perturbateurs, certains petits éditeurs locaux, les puissances de l'argent... Joan-Daniel écrit son enfance, tiens, c'est mauvais signe, signe de notre avancée en âge...puisque je vais moi-même exposer mes jeunes années à la vue vulgaire... Il ne nous reste plus qu'à nous porter au niveau littéraire d'un Pagnol, que nous admirons tous deux, unis dans notre mépris des critiques méprisants..!

 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 23-04-2009 20:48

Visca l'amor Biel Mesquida

                                                                                            

 

Article de Biel Mesquida al seu blog   http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/131225

bielmamengual | dijous, 23 d'abril de 2009 | 18:52h
LLISTA DE LLIBRES RECOMANATS AMB ANOTACIONS O SENSE. Comença a les totes. És una llista inacabada, emperò tots els llibres que hi esment tenen valors singulars, són llegidors i fan llegiguera. Trenc d'alba, Miquel Barceló (La Magrana): un conjunt de narracions d’aquest felanitxer savi, catedràtic d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha caçat dins les xarxes del llenguatge un conjunt de personatges i situacions de la seva memòria personal amb la rítmica dels bons narradors. Un llibre que té gust de poc. Si en voleu més podeu llegir El terme de Manacor (Ensiola). Una educació francesa, Joan-Daniel Bezsonoff (L'Avenç): un escriptor esplèndid de Catalunya Nord que a partir dels seus records personals i intransferibles ens explica la seva vida educativa amb la passió d’una ficció i ens pinta un panorama tan inèdit com engrescador. A partir d’uns textos publicats a la revista L’Avenç ha reconstruït un itinerari íntim que esdevé tota una aventura excitant.
 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 22-04-2009 21:20

L'hospitalité de M André Bascou et la médiathèque de Rivesaltes

                                                                                       

                                                          

 

 

  XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

Blog de Henri Lhéritier 

 

Jeudi 1er juin 2006 , je mettrai sur ce journal une intervention plus grave que d’habitude. Un romancier, Joan-Daniel Bezsonoff vient de se voir interdire une salle à Rivesaltes où il devait présenter un livre " La guerre des cocus " traitant de la guerre de 14, au prétexte qu’il critique l’enfant du pays, le maréchal Joffre.

En tant que membre d’un jury littéraire de la ville, je me devais de réagir devant cette censure manifeste. Je reproduirai donc ce jeudi ma lettre de démission.

Je ne voudrais pas me montrer fat ou plus important que je ne suis mais j’ai le sentiment dans cette affaire, même si j’espère me tromper, d’avoir été utilisé.

Il fallait occuper l’espace de la littérature comme on occupe celui du sport, ou du commerce ou de je ne sais pas quoi, pour peaufiner une image positive de la ville et sans doute de ses édiles, alors on a fait appel à moi et à quelques-uns de mes amis, démissionnaires comme moi, pour participer au jury d’un événement annuel qui s’appelle " Les vendanges littéraires ".

Et puis lorsqu’un problème s’est posé, car à un moment ou à un autre un livre, un vrai, pas un gadget élaboré par le marketing, pose toujours un problème, c’est pour cette raison que la littérature est passionnante, j’ai senti une tape sur mon épaule et j’ai entendu une voix qui me disait : " Pousse-toi petit, on ne joue plus, maintenant c’est une affaire pour grandes personnes "

Ce que je viens de dire est un peu solennel, et peut-être désagréable à entendre, mais après tout ceci est un journal, et si je n’y parlais pas des choses qui me tiennent à cœur, quel serait son intérêt ? Et puis la case des commentaires, en bas à droite, est ouverte.

Voilà, ce matin, j’avais un peu mal à mon Rivesaltes.

 

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

 

J’entre en guerre moi aussi. Je suis le cocu du maréchal Joffre. Jusqu’à aujourd’hui j’acceptais son silence de bronze et sa présence équestre sur un socle, en haut de la promenade. Il faisait partie de mon univers de Rivesaltais.

Mais voilà que du haut de son cheval il se met à parler.

Et quand il parle ce n’est pas du Montaigne ou du Pascal, mais du franchouillard relevé à l’héroïsme sanglant cuisiné dans les roulantes de la grande muette.

Un clan qui le protège et le vénère se fait son porte-voix.

Héros pusillanime, je vais me dresser face au maréchal et l’arrêter sans risques. Aucun sang ne sera versé au cours de cette nouvelle bataille de la Marne mais tout le terrain de la liberté d’expression sera reconquis.

Suite à la déplorable interdiction faite à Bezsonoff, je reprends le flambeau (de quoi me mêle-je ?) et invite cet auteur à présenter son livre La guerre des cocus, à la Maison du Muscat, Allées Mal Joffre (oui !) à Rivesaltes le 4 juillet à 18 h 00. Venez nombreux.

Je tiens une promesse et même si on ne me demande rien, j’essaie de réhabiliter mon village. Par la même occasion ne réhabiliterai-je pas Joffre lui-même puisque la mémoire ou bien est conflictuelle ou bien n’est pas.

Et puis au fond, j’ai toujours rêvé d’être un Voltaire au petit pied.

Avant d’être Voltaire, je vais tenter toutefois de faire un peu de journalisme en vous faisant vivre pas à pas les événements. Et il y aura le choc des photos !

 

 

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

 

Comme annoncé, Joan-Daniel Bezsonoff a pu enfin présenter son livre " La guerre des cocus " à Rivesaltes.

Dans les effluves pacifiques délivrés par les foudres de vieillissement d’un Rivesaltes Hors d’âge et devant une assistance nombreuse et attentive, Joan-Daniel Bezsonoff s’est appliqué a retracer l’épisode, qui sert de toile de fond à son roman, de l’engagement des Catalans du sud aux côtés de la France durant la guerre de 14/18, épisode à porter d’ailleurs au crédit du Mal Joffre.

Un débat a suivi au cours duquel l’image de Joffre a bien entendu été évoquée.

 

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

 

La venue annoncée de Bezsonoff, au début du mois de juin, avait provoqué à Rivesaltes, on se demande encore pourquoi, une manifestation d’intolérance de la part de certains, circonstances qui ont été commentées et sévèrement jugées par l’assistance.

Bezsonoff et les participants se rejoignent sur l’avis que les Rivesaltais et les Catalans en général peuvent et doivent débattre de ces temps douloureux dans une totale indépendance vis à vis de la figure tutélaire qu’on voudrait leur imposer d’un maréchal Joffre hagiographique et statufié.

La manifestation a pris fin au son du canon, celui très ludique des verres entrechoqués.

Je suis très touché par les témoignages nombreux et positifs reçus à propos de mon initiative qui permet à Rivesaltes de se départir un peu du visage sombre que lui donnent parfois ses accès d’intolérance.

A propos, Bézso est un sacré lecteur et nous avons échangé quelques commentaires sur Pierre Benoît qu’il apprécie, il m’a d’ailleurs fait cadeau d’un de ses romans " Le roi lépreux ". Au passage je lui annoncé quelques autres jugements sur Pierre Benoît, à paraître sur mon blog. Je raffole de ce genre d’échanges autour de lectures communes.

En tout cas, merci à Bezsonoff et à tous les participants.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW

 

LES EDITIONS BALZAC COMMUNIQUENT

Le romancier catalan Joan Daniel Bezsonoff qui collectionne actuellement les prix littéraires les plus prestigieux de Catalogne (Premi Crexells et Premi Salambó 2006) vient d’obtenir ces jours-ci le prix littéraire Maria-Angels Anglada de l’Institut Ramon Montaner de Figuères.

Mercredi 24 mai la médiathèque de la ville de Rivesaltes s’apprêtait à recevoir l’écrivain pour la présentation de son premier ouvrage traduit en français La Guerre des Cocus paru chez Balzac Editeur qui avait lui même obtenu en version catalane le prix Just Maria-Casero 2003 et le Prix Méditerranée Roussillon 2004.

Dans son article du 21 mai 2006 plus qu’élogieux, Michel Lloubes, du journal L’Indépendant, signalait fort à propos que Joan-Daniel Bezsonoff venait "déposer une petite bombe dans les tranchées désormais tranquille de l’Histoire" car précisait-il : "En venant signer sur les terres de Joffre, La Guerre des Cocus, son dernier roman sur la Der des Der au titre si évocateur, Joan Daniel Bezsonoff vient t-il faire de la provocation ? " et de se demander " Les Rivesaltais fidèles à leur Maréchal doivent-ils pour autant jeter à l’Agly le livre iconoclaste ?"

Michel Lloubes aurait-il vu juste ? Certainement puisque trois jours avant la présentation prévue, la mairie de Rivesaltes a annulé cette présentation..

Si dans notre pays qui se veut une démocratie moderne et ouverte, l’on a très rarement interdit la présentation d’un ouvrage, il semble que ce ne soit pas le cas dans la patrie de Joffre puisque les descendants du Maréchal,ont semble t-il, fait pression pour faire annuler la manifestation.

L’auteur et son éditeur étaient loin de s’imaginer que l’on pouvait encore en 2006 interdire la présentation d’un ouvrage sur la guerre de 14. C’est chose faite ! Les Editions Balzac protestent contre ce type de censure qui n’avait plus cours depuis longtemps et s’interrogent : est-il possible, cent ans après, d’évoquer le premier conflit mondial sans provoquer une levée de bouclier.

Peut-on priver le public nord-catalan d’un fait historique qui jusqu’à présent n’avait pas été porté à la connaissance de tous : l’engagement des jeunes patriotes sud catalans dans les rangs de l’armée française et leur cocufiage par les vainqueurs du conflit en 1918.

Déjà l’ensemble du monde littéraire catalan se mobilise donc contre de cette interdiction, relié, il faut l’espérer, par les medias français afin que ce type de censure soit combattu publiquement. Une pétition circule en Catalogne du sud signé par les principaux écrivains et intellectuels catalans en soutien à l’auteur de La Guerre des Cocus, pour dénoncer l’ostracisme dont est victime Joan-Daniel Bezsonoff et pour défendre la liberté d’expression bafouée dans la cité du Maréchal Joffre.

Une ville de Madagascar s’appelle Joffreville. Et si on rebaptisait ainsi Rivesaltes? Se demande l’auteur de La Guerre des Cocus, désormais interdit de séjour dans la cité du maréchal Joffre car il a osé écrire " mon expérience du front m'avait permis de saisir la nullité du général Joffre. Je ne comprenais pas comment le plus célèbre des Catalans pouvait passer pour un nouvel Alexandre alors que la Belgique et tous les départements du Nord étaient occupés par les Allemands . "

 

Pour tout renseignement : Balzac Editeur

- 30 rue des Angles - 66390 Baixas

Tél.: 06 72 71 10 02 mail : Balzac.editeur@wanadoo.fr

 

http://www.elmundo.es/papel/2006/05/26/catalunya/1974729_impresora.html

Article de EL MUNDO, 26/05/2006

 

 

BALZAC éditeur

LES EDICIONS BALZAC COMUNIQUEN

El novel·lista català Joan Daniel Bezsonoff que està col·leccionant alguns dels premis literaris més prestigiosos de Catalunya (Premi Crexells i Premi Salambó 2006) acaba d’obtenir el premi Maria-Angels Anglada de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres.

El dimecres 24 de maig la biblioteca de la població de Ribesaltes es disposava a rebre l’escriptor per la presentació de la seva primera obra traduïda al francès La Guerra dels Cornuts publicat per Balzac Editeur que ja havia obtingut amb la versió original catalana el premi Just Maria-Casero 2003 i el Prix Méditerranée Roussillon 2004.

En el seu article del 21 de maig 2006 més que elogiós, Miquel Lloubes, del diari L’Indépendant, assenyalava oportunament que Joan-Daniel Bezsonoff acabava de " col·locar una petita bomba en les trinxeres ara tranquil·les de la Història" perquè com ho precisava: "Venint a signar en les terres de Joffre, La Guerra dels Cornuts, la seva novel·la sobre la primera guerra mundial amb un títol tan evocador, Joan Daniel Bezsonoff ve a provocar la gent? " i el periodista es demana si " els ribesaltesos fidels a llur Mariscal han de llançar al riu Aglí el llibre iconoclasta?"

Miquel Lloubes l’ha encertada ? Sens dubte ja que tres dies abans de la presentació prevista, l’ajuntament de Ribesaltes ha anul·lat aquesta presentació..

Si al nostre país que vol ser una democràcia moderna i oberta, s’ha prohibit poques vegades la presentació d’una obra, no sembla pas que sigui el cas a la pàtria de Joffre ja que els descendents del Mariscal haurien pressionat el municipi, perquè s’anul·lés l’acte.

L’autor i el seu editor no s’imaginaven, ni de bon tros, que encara es pogués prohibir el 2006 la presentació d’una obra sobre la guerra del 1914. Ja està fet ! Les Edicions Balzac protesten contra aquesta mena de censura que ja no s’estilava des de feia temps i s’interroguen: què és possible, quasi cent anys després, evocar el primer conflicte mundial sense provocar una protesta.

Es pot privar el públic nord-català d’un fet històric que fins ara poca gent coneixia: l’allistament dels joves patriotes sud catalans en l’exèrcit francès i com els vencedors del conflicte el 1918 els van fer cornuts.

Ja el conjunt del món literari català es mobilitza contra aquesta prohibició, recolzat, esperem-ho, pels mitjans francesos per tal de lluitar públicament contra aquest tipus de censura. Una petició circula al Principat firmada pels principals escriptors i intel·lectuals catalans per sostenir l’autor de La Guerra dels Cornuts, per denunciar l’ostracisme del qual és víctima en Joan-Daniel Bezsonoff i per defensar la llibertat d’expressió ultratjada al poble del Mariscal Joffre.

LES EDICIONS BALZAC COMUNIQUEN

Una ciutat de Madagascar es diu Joffreville. I si es rebategés així Ribesaltes? es demana l’autor de La guerra dels cornuts, sotmès a una prohibició de residència al país de Joffre perquè va gosar escriure " la meua experiència del front m'havia permès de copsar la nul·litat del general Joffre. No entenia com el més famós dels catalans podia passar per un nou Alexandre mentre Bèlgica i tots els departaments del nord eren ocupats pels alemanys " Tres dies abans de la presentació prevista, l’ajuntament va anul·lar l’acte. I si afusellessin en Bezsonoff per ensenyar-li les bones maneres?

 

Per qualsevol informació: Balzac Editeur

- 30 c/ dels Angles - 66390 Baixàs

Tel.: + 33 6 72 71 10 02 mail : Balzac.editeur@wanadoo.fr

 

 

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

 

 

 

El darrer Salambó, censurat

<!-- Nombre noticia: -->
Ha guanyat el Premi Creixells, el Salambó en català de 2006, i acaba de rebre el Maria-Angels Anglada. No obstant això, Jean-Daniel Bezsonoff ha estat vetat a Ribesaltes. La presentació del seu llibre La guer-ra dels cornuts, que havia de fer-se dimecres, es va anul·lar. La raó: unes línies sobre el militar Joffre, de la Gran Guerra. Són aquestes: «La meua experiència del front m'havia permès de copsar la nul·litat del general Joffre. No entenia com el més famós dels catalans podia passar per un nou Alexandre mentre Bèlgica i tots els departaments del nord eren ocupats pels alemanys».

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

 

LLETRA OBERTA AL SENYOR BATLLE DE RIBESALTES

 

El municipi de Ribesaltes acaba d’anul·lar la presentació de La guerre des cocus ―versió francesa de La guerra dels cornuts― de Joan-Daniel Bezsonoff perquè l’autor va gosar fer dir a un dels seus personatges: "la meua experiència del front m'havia permès de copsar la nul·litat del general Joffre. No entenia com el més famós dels catalans podia passar per un nou Alexandre mentre Bèlgica i tots els departaments del nord eren ocupats pels alemanys".

Aquesta anul·lació representa un atemptat ridícul i patètic a la llibertat d’expressió, gairebé un segle després d’aquests fets. No sem especialistes de la primera guerra mundial i no pretenem saber on es troba la veritat. Però la interdicció d’una presentació de llibre al motiu que posa en causa una figura històrica ens sembla portar prejudici al més elemental respecte al dret a la creació i al dret d’expressar una opinió. Refusar fins i tot la possibilitat del debat obert i públic és una mostra d’un sentit poc desenvolupat de les pràctiques democràtiques més corrents.

Nosaltres, escriptors de Catalunya, manifestem la nostra solidaritat amb el nostre col·lega i denunciem aquesta censura… Ens engatgem a no participar a cap activitat cultural a Ribesaltes tant com aquesta mesura d’interdicció no hauràs pas estat aixecada.

[Les signatures se trapen després de la versió francesa]

 

 

 

 

 

LETTRE OUVERTE À MONSIEUR LEMAIRE DE RIBESALTES

La municipalité de Ribesaltes vient d’annuler la présentation de La guerre des cocus, ―version française de La guerra dels cornuts ― de Joan-Daniel Bezsonoff, parce que l’auteur a osé écrire: "Mon expérience du front m'avait permis de saisir la nullité du général Joffre. Je ne comprenais pas comment le plus célèbre des Catalans pouvait passer pour un nouvel Alexandre alors que la Belgique et tous les départements du Nord étaient occupés par les Allemands . "

Cette annulation est une atteinte ridicule et pathétique à la liberté d’expression, presque un siècle après les faits décrits. Nous ne sommes pas des spécialistes de la première guerre mondiale et nous ne prétendons pas savoir où se trouve la vérité. Mais l’interdiction d’une présentation de livre au motif que celui-ci met en cause une figure historique nous semble porter préjudice au plus élémentaire respect dû à la création et au droit d’exprimer une opinion. Refuser même la possibilité d’un débat démocratique est une démonstration d’une conception peu élevée des pratiques démocratiques les plus courantes.

Nous, écrivains de Catalogne, manifestons notre solidarité avec notre collègue

et dénonçons cette censure... Nous nous engageons à ne participer à aucune activité culturelle à Ribesaltes tant que cette mesure d’interdiction n’aura pas été levée.

 

Joan-Lluís Lluís escriptor, écrivainTerrats

Jep Gouzy escriptor, écrivainPau

Albert Sánchez Piñol escriptor, écrivain, Barcelona

Bernat Puigtobella editor , éditeur, Barcelona

Miquela Valls professora de literatura catalana,Perpinyà

Professeur de littérature catalane, Perpignan

Joan Vilanove historiador, historien, Ribesaltes

Raymond Alonso professor de literatura francesa, Ribesaltes

Jaume Queralt escriptor, écrivain Perpinyà

André Bonet escriptor, Président du CLM, écrivain, Perpinyà

Jordi Van Campen escriptor , écrivainBarcelona

Vicenç Pagès i Jordà escriptor, écrivain Torroella de Montgrí

Professor de literatura catalana

Professeur de littérature catalane

Claude Delmas écrivain, escriptor, Vingrau

Prix Méditerranée Roussillon 2006

Joël Mettay, écrivain, escriptor, Perpinyà

Aymat Catafau, historien, historiador

professeur d’histoire médiévale à l’université de Perpignan

Professor de història medieval a la universitat de Perpinyà

 

Cristina Badosa, professora de literatura catalana a la universitat de Perpinyà

professeur de littérature catalane à l’université de Perpignan

 

 

Joan-Pere Sunyer, poeta, poète Prada, Prades

 

Eugènia Broggi, editora, éditrice Barcelona

Sergi Jover, poeta, poète Barcelona

Jordi Punti Garriga, escriptor, coordinador del Quadern del País, Barcelona

Écrivain, coordonnateur du supplément littéraire del País, Barcelone

 

                                               

Joan-Lluís Lluís escriptor, Terrats

Jep Gouzy escriptor, Pau

Albert Sánchez Piñol escriptor, Barcelona

Bernat Puigtobella editor , Barcelona

Miquela Valls professora de literatura catalana,Perpinyà

Joan Vilanova historiador, Ribesaltes

Raymond Alonso professor de literatura francesa, Ribesaltes

Jaume Queralt escriptor, Perpinyà

André Bonet escriptor, President del CLM,Perpinyà

Jordi Van Campen escriptor , Barcelona

Vicenç Pagès i Jordà escriptor, Torroella de Montgrí

Claude Delmas escriptor, Vingrau

Joël Mettay, escriptor, Perpinyà

 

 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 21-04-2009 01:23

JACQUET PREMI MEDITERRANIA ROSSELLO

                                                                     

  

                                      Mit aquí una pelfa ben guapa que tothom voldria encrancar a les secretes malgrat que no sigui pas callolla...  

 

Le Centre Méditerranéen de Littérature vient d’attribuer le Prix Méditerranée Roussillon à Gérard Jacquet pour son Dico d’aquí. (éditions Llibres del Trabucaire)

Toutes les fées semblent s’être penchées sur le berceau du lauréat. La poésie, la nouvelle, la chanson, le monologue humoristique et, à présent, la lexicographie romanesque. Avec cet ouvrage teinté d’un humour mélancolique et d’une nostalgie discrète, Jacquet enchantera à nouveau le public catalan. Mariant et maniant nos deux langues avec le même bonheur d’écriture, Gérard Jacquet part à la recherche des mots perdus et de l’enfance retrouvée. Gerard, calla i escriu !

 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 20-04-2009 18:25

La xarada de Bezsonoff / Màrius Serra

                                                   

  

  

dimecres, 25 / gener / 2006

La xarada de Bezsonoff

El rossellonès Joan Daniel Bezsonoff ha sorprès molts lectors catalans amb les seves dues últimes novel·les. A La guerra dels cornuts (Empúries, 2004) explicava amb un llenguatge acolorit la història dels catalans que van perdre la Primera Guerra Mundial a partir de les vicissituds del tinent Alexandre Pagès. Ara, a Les amnèsies de Déu (Empúries, 2005) trasllada l’acció a la Segona Guerra. Bezsonoff presenta la família rossellonesa dels Puig a la França ocupada, en el convuls règim col·laboracionista de Vichy. El lector xala amb la història del impagable mossèn Puig, un capellà rossellonès tan devot com incapaç de mantenir el vot de castedat, en un exemple clar de la dicotomia on/off que l’autor tragina el cognom. La galeria de secundaris és un dels punts forts de la novel·la. Al meu entendre, un dels millors és un cors anomenat Maurice Leccia que el sergent Roger Puig, nebot del mossèn lúbric, coneix a les Ardenes. Bezsonoff presenta Leccia com un Lecquio qualsevol: “un home molt alt, molt morè i molt atractiu”. Després d’aital descripció, matisa: “En tot cas, agradava a les dones. Reia molt fort. Un riure d’home afartat”. A mi, però, el que m’ha interessat més d’aquest casanova és que compon mots encreuats, encara que sigui al setmanari feixista Je suis partout. De fet, la missió professional de Leccia és corregir els que confegeix un tal Max Favalelli, però quan el crucigramista titular s’absenta el substiteix en la rúbrica. Tot i la minsa continuïtat, Leccia és tan apreciat com Larsson al Nou Camp per les seves definicions enginyoses. Bezsonoff en reprodueix una de difícil. Una xarada que qualifica d’introbable: “Mon premier est au milieu de ce qui va sur mon deuxième. Mon deuxième est dans mon tout, et mon tout s’accroche à mon premier lorsqu’il quitte mon second”. Què, on o off? Com que el francès és per al nord-català Bezsonoff tan poc obscur com l’espanyol per als sud-catalans, ni li passa pel cap la necessitat de traduir-la. Seria: “El meu primer és al mig d’allò que va sobre el meu segon. El meu segon és dins el meu tot, i el meu tot s'enfila dalt del meu primer quan deixa el meu segon”. Què? Ni traduïda, oi? Afortunadament un asterisc salvador ens mena a marin (mariner), una resposta que exigeix una llarga explicació. Traduïda: “El masteler (mât) és al mig del vaixell que flota sobre el riu Rhin (rin). El ronyó (rein) és dins el mariner (marin) i aquest s’enfila dalt del masteler (mât) quan deixa el Rhin, car té por del mar del Nord”. Bezsonoff mereix que pitgeu off i el llegiu, on sigui.
 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 20-04-2009 13:24

Aristòcrata i obrer

Ressenya del 16/09/2007 al blog  'Aristocrata i obrer '  

 

                                                                           

                                                                         

 

http://aristocrataiobrer.blogspot.com/search/label/Bezsonoff%20Joan-Daniel

Continuem amb l'altre "narrador jove nordcatalà", Joan-Daniel Bezsonoff, d'obra prolífica. N'he triat Les amnèsies de Déu, novel·la notable que explica les peripècies d'una sèrie de personatges, molts amb vincles familiars, durant la segona guerra mundial. Una novel·la curta, aquesta sí, més que nouvelle. Una novel·la de nissaga, com les d'en Porcel, amb personatges d'ordre, pal de paller de la societat, al costat de bales perdudes de les quals es treu més suc literari. A diferència d'en Porcel hi ha més humor i menys solemnitat, i com en l'obra de Lluís comentada amb anterioritat té alguns moments d'ingenuïtat que fan molt de mal, fan trontollar l'obra, li fa ensenyar el cartró-pedra.

Aquesta obra, també com la de Lluís, ofereix un plus important: ofereix pistes de per què els nordcatalans són com són i, de passada, per què els sudcatalans som com som (i també: per què no ens entenem?, i també: ells estan més afrancesats que nosaltres castellanitzats, o a l'inrevés?). És un tema molt interessant per als amants de la sociologia: els catalans d'una banda i l'altra fa 300 anys érem iguals, o similars, i ara no ens entenem: quins han estat els mecanismes que ho han fet possible? Les dues obres apunten que el gran punt de separació va ser la fi de la segona guerra mundial, amb França com a estendard de llibertat davant una Alemanya derrotada, i una Espanya que no era Europa.

 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
el 19-04-2009 23:28

Alger, guerra i amor

 ressenya de La presonera d'Alger 5/10/2002 de Queti Vinyals

  Vilanova digital

 

 http://www.vilanovadigital.com/serveis/arxiu/getfiledsource.asp?type=1&id=2833&year=2002&month=11

 

Alger, guerra i amor


Quan llegim una novel·la, la intriga i l'habilitat en el ritme són alguns dels factors que provoquen l'inici d'un joc de complicitat i d'interessos entre la persona que escriu i la que llegeix. Moltes vegades, un dels atractius que té una narració és aconseguir que els lectors comencin a imaginar-se, a preveure quin serà el desenllaç que l'autor ha preparat. Les produccions que actualment classifiquem dins del gènere novel·la històrica tenen dues menes d'encant. D'una banda, la recreació de fets històrics reals i, d'una altra, la inventiva de la persona que crea un guió per a una història imaginària paral·lela. Així doncs, aquests trets -complicitat, realitat històrica i imaginació- són els que l'autor nord-català de La presonera d'Alger, Joan-Daniel Bezsonoff, utilitza per publicar la seva primera obra al Principat.
Daniel Valls és el protagonista d'aquesta història. És un personatge que ja té una extensa representació biogràfica recollida en altres obres del mateix autor publicades a la Catalunya Nord. Valls és un bregat coronel de l'exèrcit francès que en aquesta ocasió arriba a Algèria. És l'any 1956 i el Front de Libération Nationale (FNL) s'oposa activament al domini de l'Estat francès amb atacs sistemàtics contra els centres oficials a Alger amb l'objectiu d'aconseguir la independència. Al cap de poc temps de la seva arribada es trobarà immers de ple en un encàrrec prou delicat: custodiar l'Assià, una rebel morisca de l'FLN que ha estat capturada durant un atemptat. Aquesta missió tindrà repercussions inesperades en la trajectòria vital del comandant francès. Al costat de Valls trobarem altres personatges, majoritàriament companys del militar, que també s'afegeixen profundament al gir que farà la seva vida. En aquesta novel·la, Bezsonoff recrea l'episodi traumàtic de la guerra de la independència algeriana i hi posa en escena noms ficticis i noms històrics, documents reals amb altres de suposats. Tot això, amb un llenguatge
directe i planer, que moltes vegades espurneja de formes dialectals.
L'autor de la narració manifesta que va tenir ocasió de tractar el comandant Valls a Nils -el seu poble nadiu- deu anys abans de la seva mort: «Les padrines de Nils asseguren que en Valls era molt ben plantat... Mai no he comprès les seves contradiccions. Com podia ser català i francès, romàntic i groller, favorable a la independència dels Països catalans, Occitània, del País Basc, etc., i nostàlgic de l'Algèria francesa?». Potser la relació que s'establí entre ell i la presonera algeriana podria donar resposta al ball d'incoherències que es planteja l'autor de la novel·la o potser no.

El que sí que és segur és que l'espera del judici de la captiva va significar un parèntesi decisiu per a la vida d'aquest militar, que va veure com es capgiraven creences i valors imperialistes que fins aleshores semblaven inqüestionables.

 


Comentaris/ коментарии

 
 
 
 

Ajouter un commentaire

Comentaris КОМЕНТАРИИ
Pseudo : Réserve ton pseudo ici
Email :
Site :
Commentaire :
 
 
 
Rappel article