Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Títol del blog
Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Autor Mitrophane Icona de contacte
Descripció
Els meus articles БЕЗСОНОВЫ ИЗ ВОРОНЕЖА
Data de creació 05-03-2009
Localització de les visites
<!--************CODE GEOCLOCK************-->1 - Serie Streaming
2 - Film Streaming
3 - 404Stream.CoM
5 - VoirFilms.vip
6 - HdssGratuit.Net
7 - VoirSeries
Vefblog.net
Vef Blog accueilel 22-07-2026 22:15
En Jordi de Sant Cugat
Com és possible que encara no hagi evocat un dels meus millors amics ?
En Jordi van Campen, fill d’un filòleg holandès i d’una professora de Sant Cugat del Vallès, va entrar en la meva vida el 2001. Lletraferit incurable, coŀleciona les noveŀles en català, anglès i castellà. Tot i que escriu força, ha publicat pocs llibres, massa exigent amb ell mateix. Esperi que un dia s’hi posi de debò. Com a bon professor, li agrada de puntuar els llibres. Els meus i tot. El meu deler és que un dia em posi la mitjana .
Aquest gegant nòrdic ha conservat una ànima d’infant i es deleix pels còmics, sobretot l’escola francobelga amb la seva « ligne claire. » Sovint ens fem preguntes difícils sobre Tintín. En quina aventura el capità Haddock porta un monocle ?
A migdia, mentre menjàvem un deliciós cuscús en un restaurant de Pollestres, un home ja ens havia saludat en català. ( Això sigui dit de passada. El cuscús ja apareix en la novel·la « Tirant lo Blanc »de Joanot Martorell sota la forma de cuscussó.)
En Jordi em va fer aquell comentari memorable. « Coi ! Aquí se suposa que ningú no parla català i, si rasques una mica, tothom el parla. »
0 comentaris коментарии
el 19-07-2026 17:00
En Victor
Esmentar Victor Labrado equival a evocar tota la meva joventut. En Victor és un dels meus millors amics. Un dia digué a un coŀlega que si no visquéssim tan lluny l’un de l’altre, segur que passaríem la meitat de la setmana junts. Es va casar a cinquanta anys per evitar d’esdevenir « un vell verd patètic. » Entre tots els meus amics, en Victor és l’home més a prop de l’ideal de felicitat que conec. Viu en un torre de Sueca amb la seva dona Llúcia. Una mossa inteŀligent, bonica i deliciosa. Quan no feia tanta calor, jo baixava l’estiu a passar una setmana a casa seva. Una tarda de juliol que nedàvem a la piscina del barri, la petita Aitana, llur filla, jugava amb les seves amiguetes. L’una d’elles digué ensenyant-me :
ꟷQui és este ?
ꟷQue no el coneixes ? És Bezsonoff…ꟷrespongué la nina, indignadíssima que no coneguessin un home tan famós.
En Victor té una doble faceta. Noveŀlista i assagista de lletra menuda. Les seves obres de ficció no m’agraden gaire. És un tema de broma entre nosaltres. Els seus assaigs, en canvi, em sedueixen per la seva inteŀligència. En Victor coneix com ningú els nostres clàssics i els arcans de la llengua. Em va dedicar aquest homenatge sui generis.
« Mossèn Bezsonoff fo dels bons cavallers del món, generós a totes gents, e més a fembres, així honestes com folles.
Home scient, havia gran plaer a córrer llançà e cavalcar en totes selles, així de cavall com de fembres.
El havia gran humiltat, més que no les portes de palau, s’estima més la porta dels trobadors.»
Una nit vam riure tant en la seva biblioteca que vaig cuidar morir de dolor. M’arrossegava pel sòl com un cargol frenètic. L’endemà vaig dir a la Llúcia.
ꟷMai no he rigut tant amb algú com amb en Victor.
Somrient, em va respondre :
ꟷVictor m’acaba de dir el mateix…
0 comentaris коментарии
el 19-07-2026 16:59
En Muntada
Si jo no hagués tingut l’extravagància de voler conservar l’ús de la llengua dels avis, com hauria conegut en Lluís Muntada ? Em sembla que el vaig veure per primer cop l’any 2010 a la Rambla de la Llibertat de Girona claferta de gent. Era el dia de Sant Jordi i no vam poder intimar perquè vam passar el temps signant llibres i venent les obres de la competència. Amb un petit somriure trist, en Lluís Muntada em va confiar :
« Ja n’he despatxat quinze…. »
El mateix any, vam simpatitzar la nit que em van atorgar la Lletra d’or. Va glossar la meva obra. Tot li agradava en els meus llibres. Tot. Una frase com « Avui ha plogut força. » l’impressionava per la seva justesa i la seva bellesa formal intrínseca. L’únic retret que em va fer era la color de fons del meu blog que trobava cridanera.
Ės un home bo, noble, lleial, culte, servicial que estima la seva dona, llurs filles i el nostre país. M’encanta el seu humor. « Estudiar anglès d'aquesta manera és com follar per telepatia. »
La seva admiració per la meva obra l’ha transmesa als seus veïns de Flaçà. Una nit de setembre vaig vaticinar pel carrer sobre el Procés d’alliberament nacional. De llavors ençà tots els pagesos de l’indret diuen « Tenia raó el Bassonov aquest. »
En Lluís Muntada, baixet, amb les faccions agradables, plaïa molt a les dones quan jugava amb elegància, com a número 11, a la selecció catalana de futbol. No sé si va originar alguna remuntada. Sempre m’ha donat consells encertats en la meva vida sentimental. Li dic « doctor Love. »
Quan podem coincidir, aquestes estones d’amistat constitueixen alguns dels minuts superiors de l’existència.
0 comentaris коментарии
el 14-07-2026 12:29
Ainsi parlait Gaston 57
Gaston se demandait pourquoi tant de ses accointances, parfois lointaines, lui téléphonaient à des heures indues dès qu'elles picolaient. Était-il donc le havre de tous les soûlographes?
Gaston se demandait si la FIFA était un gag ou un gang.
Bien qu'il s'acheminât vers l'athéisme, Gaston, pour marquer le coup, lisait chaque dimanche une page des Évangiles dans la traduction du chanoine Osty.
Gaston se demandait si c'était une bonne idée de vouloir reconstruire la Bastille.
Gaston aurait aimé vivre en Italie pour y être appelé " dottore."
0 comentaris коментарии
el 12-07-2026 23:33
Balanç pedagògic
0 comentaris коментарии
el 12-07-2026 23:30
L'Exposition coloniale
À 62 ans, je n'ai plus de temps à perdre. Dans vingt ans, j'aurai peut-être pris le train de nuit vers le grand Adiós.
Alors pas de pitié pour les livres sans intérêt. Je laisse tomber à la page 38" L'Exposition coloniale " de M.Orsenna, prix Goncourt 1988.
Une littérature douceâtre, parfois charmante mais vaine. J'ai quand même trouvé une jolie citation.
" Elle était protégée par ses souvenirs.'
0 comentaris коментарии
el 01-07-2026 20:05
L'Aleix
L'ALEIX
Quan em vaig instaŀlar definitivament a Nils l'any 1993, Ràdio Arrels va esdevenir la meva segona casa. Els dilluns al matí, treballava al liceu Charles Blanc i a la tarda al liceu Aragó. Encara no tenia el permís de conduir.
Tot seguit vaig intimar amb l’Aleix. Aquell lleidatà, discret i rialler, s’havia enamorat de la Regina Pla, natural de Baó (es pronuncia Bou) i de la seva parla.
En Renyé, un dels pocs sudistes que domina la variant septentrional, és el primer a l’època actual que ha dignificat el català del Rosselló amb un llibre titulat « Xipotades », ple d’observacions encertades sobre la vida de cada dia.
Animava els debats fins a les set i m’acompanya a Nils. De tant en tant em convidava a casa seva a Baó. Quins farts de riure ! En aquell temps, jo no tenia aturador i deia burricades a tort i a dret. Esqueixat, insatisfet en la meva vida sentimental, professional i literària, em volia revenjar del món sense saber-ho.
Amb la seva humanitat profunda, l’Aleix em va ajudar a regular la meva agressivitat. Redactàvem junts alguns articles del Fiçó. Al Rosselló del fibló en diem fiçó. Aquest mensual fiçonava com cal tots els enemics de la nostra llengua. Sota el nom de professor Porkonov, hi donava lliçons de gramàtica molt serioses amb exemples obscens.
Sense l’Aleix potser no seria escriptor. Feia quatre anys que jo mirava de coŀlocar el manuscrit de Les Rambles de Saigon. Un dia, el senyor Carles-Jordi Guardiola, director de l’editorial de la Magrana, em va telefonar. Em volia conèixer. L’Aleix es va oferir a acompanyar-me a la seu de l’editorial situada al carrer Pérez Galdós de Barcelona. Molt amable, l’editor, rere la seva barba socialista, em va fer molts compliments. S’imaginava que jo tenia vuitanta anys com el coronel Daniel Valls, narrador de la noveŀla. Va concloure, però, que no em publicaria el llibre i que havia de treballar. Estava segur que jo continuaria escrivint. Moltes gràcies, però amb una trucada n’hi havia prou, no ?
Vaig sortir de Barcelona molt desanimat i l’Aleix va trapar els mots per consolar-me.
« Feliz como quien va a los toros, desanimado como quien vuelve… »Hi ha gent que s’inventen proverbis xinesos com Jean-Pierre Melville o Henry de Montherlant. Jo creava refranys castellans.
A poc a poc, l’Aleix i jo ens vam anar distanciant. De tant en tant, coïncidim en algun acte. Riem, ens abracem, xerrem i la joventut reneix a través de les rialles i de les mirades de l’amistat immarcescible.
0 comentaris коментарии
el 29-06-2026 17:19
Gabriel's moon
Nous avons suivi des études de lettres tous le
s deux à la faculté de Nice à dix ans d'intervalle. Manifestement nos maîtres lui ont été plus utiles qu'à votre serviteur. Il est devenu un romancier reconnu dans le monde entier alors que je ne suis qu'un petit prof cagueux si vous me pardonnez le pléonasme.
J'ai dévoré en deux soirées son roman " Gabriel's moon " dont la traductrice française n'a pas jugé bon traduire le titre. What a pity!
Boyd ne prétend pas révolutionner la littérature mais simplement divertir le lecteur. On suit le héros, écrivain à succès, du Congo belge à Varsovie, de l'Espagne franquiste à l'Irlande. Les extraits de la prose du protagoniste sont hilarants de nullité gorgés d'adjectifs superfétatoires. Un seul conseil: lisez ce roman passionnant.
Pour rire un peu, voici ma note: 17/20
0 comentaris коментарии
Rappel article
Comentaris/ коментарии