VEF Blog

Pel seu aspecte, feia cara d'indi, però el seu anglès no donava l'abast. Se'n va adonar de seguit i em va dir en la llengua de Voltaire: « Parlez-vous français? » Tinc bones bases en aquest idioma des de fa seixanta anys...

Al bar de l’hotel, vam demanar una cervesa « normal » i ens van portar dues copes de mig litre. Vam evocar Algèria. Em va confiar amb un somriure melangiós : « un quart de la meua família va ser matat per l'exèrcit francès, un quart pels independentistes algerians, un altre quart pels islamistes...Comença a fer una mica massa, no trobes?... »

Va afegir, rient, que Alger és una ciutat cabilenca que s’ha arabitzat. 

  Gràcies a ell, vaig descobrir que els catalans són els cabilencs d’Espanya. 

Com tants francesos d'Algèria, com tants algerians de França, Salem Zenia va haver de deixar la seva terra, tan estimada.  

« Pàtria meva, / Tinc el cor malalt de tu, / visc arraulit de pena, / tot travessant turons / que no han donat mai llum / a una pau duradora. »  

Per damunt de tot, Salem Zenia és un home lliure, amant de la seva llengua. 

« Lliure sóc com la natura / que aquí dins meu habita. / Igualment sóc lliure, / com ho és la natura que a mi m'ha creat. » Com m'agrada aquesta senzilla professió d'ateisme! 

En la seva poesia, se senten mar enllà el murmuri d'unes fonts, l'olor dels tarongers, una llum més intensa que la nostra i un vent de llibertat.

En Salem és el coautor d’un diccionari amazic-català. Més que un diccionari bilingüe stricto sensu com els diccionaris de les llengües europees que solem consultar, aquesta obra apareix com una petita enciclopèdia. 

El Govern algerià ha reconegut amb recança l'amazic com a llengua oficial, però no em sorprendria que adoptés amb la província rebel la mateixa política que la república francesa amb els antics departaments d'Algèria. A vegades la història fa tombarelles tràgiques i grotesques.