VEF Blog

Esmentar Victor Labrado equival a evocar tota la meva joventut. En Victor és un dels meus millors amics. Un dia digué a un coŀlega que si no visquéssim tan lluny l’un de l’altre, segur que passaríem la meitat de la setmana junts. Es va casar a cinquanta anys per evitar d’esdevenir « un vell verd patètic. » Entre tots els meus amics, en Victor és l’home més a prop de l’ideal de felicitat que conec. Viu en un torre de Sueca amb la seva dona Llúcia. Una mossa inteŀligent, bonica i deliciosa. Quan no feia tanta calor, jo baixava l’estiu a passar una setmana a casa seva. Una tarda de juliol que nedàvem a la piscina del barri, la petita Aitana, llur filla, jugava amb les seves amiguetes. L’una d’elles digué ensenyant-me :

  ꟷQui és este ?

 ꟷQue no el coneixes ? És Bezsonoff…ꟷrespongué la nina, indignadíssima que no coneguessin un home tan famós. 

En Victor té una doble faceta. Noveŀlista i assagista de lletra menuda. Les seves obres de ficció no m’agraden gaire. És un tema de broma entre nosaltres. Els seus assaigs, en canvi, em sedueixen per la seva inteŀligència. En Victor coneix com ningú els nostres clàssics i els arcans de la llengua. Em va dedicar aquest homenatge sui generis.

 « Mossèn Bezsonoff fo dels bons cavallers del món, generós a totes gents, e més a fembres, així honestes com folles.

Home scient, havia gran plaer a córrer llançà e cavalcar en totes selles, així de cavall com de fembres.

El havia gran humiltat, més que no les portes de palau, s’estima més la porta dels trobadors.»                             

Una nit vam riure tant en la seva biblioteca que vaig cuidar morir de dolor. M’arrossegava pel sòl com un cargol frenètic. L’endemà vaig dir a la Llúcia.

  ꟷMai no he rigut tant amb algú com amb en Victor.

Somrient, em va respondre :

   ꟷVictor m’acaba de dir el mateix…