VEF Blog

En Jordi van Campen, fill d’un filòleg holandès i d’una professora de Sant Cugat del Vallès, va entrar en la meva vida el 2001. Lletraferit incurable, coŀleciona les noveŀles en català, anglès i castellà. Tot i que escriu força, ha publicat pocs llibres, massa exigent amb ell mateix. Esperi que un dia s’hi posi de debò. Com a bon professor, li agrada de puntuar els llibres. Els meus i tot. El meu deler és que un dia em posi la mitjana .

 Aquest gegant nòrdic ha conservat una ànima d’infant i es deleix pels còmics, sobretot l’escola francobelga amb la seva « ligne claire. » Sovint ens fem preguntes difícils sobre Tintín. En quina aventura el capità Haddock porta un monocle ?

A migdia, mentre menjàvem un deliciós cuscús en un restaurant de Pollestres, un home ja ens havia saludat en català. ( Això sigui dit de passada. El cuscús ja apareix en la novel·la « Tirant lo Blanc »de Joanot Martorell sota la forma de cuscussó.)

 En Jordi em va fer aquell comentari memorable. « Coi ! Aquí se suposa que ningú no parla català i, si rasques una mica, tothom el parla. »