posté le 19-07-2026 à 16:59:50
En Muntada

Si jo no hagués tingut l’extravagància de voler conservar l’ús de la llengua dels avis, com hauria conegut en Lluís Muntada ? Em sembla que el vaig veure per primer cop l’any 2010 a la Rambla de la Llibertat de Girona claferta de gent. Era el dia de Sant Jordi i no vam poder intimar perquè vam passar el temps signant llibres i venent les obres de la competència. Amb un petit somriure trist, en Lluís Muntada em va confiar :
« Ja n’he despatxat quinze…. »
El mateix any, vam simpatitzar la nit que em van atorgar la Lletra d’or. Va glossar la meva obra. Tot li agradava en els meus llibres. Tot. Una frase com « Avui ha plogut força. » l’impressionava per la seva justesa i la seva bellesa formal intrínseca. L’únic retret que em va fer era la color de fons del meu blog que trobava cridanera.
Ės un home bo, noble, lleial, culte, servicial que estima la seva dona, llurs filles i el nostre país. M’encanta el seu humor. « Estudiar anglès d'aquesta manera és com follar per telepatia. »
La seva admiració per la meva obra l’ha transmesa als seus veïns de Flaçà. Una nit de setembre vaig vaticinar pel carrer sobre el Procés d’alliberament nacional. De llavors ençà tots els pagesos de l’indret diuen « Tenia raó el Bassonov aquest. »
En Lluís Muntada, baixet, amb les faccions agradables, plaïa molt a les dones quan jugava amb elegància, com a número 11, a la selecció catalana de futbol. No sé si va originar alguna remuntada. Sempre m’ha donat consells encertats en la meva vida sentimental. Li dic « doctor Love. »
Quan podem coincidir, aquestes estones d’amistat constitueixen alguns dels minuts superiors de l’existència.