posté le 27-07-2026 à 19:01:46
Gola profunda
Mai no he vist el professor Joan Alegret i Llorens fora del Conflent. Només el vaig tractar a Prada i Vernet.
Durant totes les estades a la universitat catalana d’estiu portava la mateixa samarreta Lacoste blava, color de la Falange española que deia amb un somriure. Arreu arribava al Conflent, es comprava al mercat unes bermudes tahicianes molt vistoses. Així tothom el reconeixia a cinquanta metres.
Sempre em van admirar els seus coneixements de les nostres lletres. Evocava Ramon Muntaner, mossèn Cinto com si hagués coïncidit amb ells en una arrossada a Blanes. Dels autors contemporanis sabia totes les misèries i les grandeses. Detallava sempre amb la mateix delectació com un poeta excèntric palamosí s’havia rejovenit de set anys modificant la seva data de naixement al seu document d’identitat.
Durant la UCE, en Joan s’allotjava a l’hotel Hostalrich i comprava Le Figaro a la Maison de la Presse cada matí.
La seva ciència dels xipots era tan gran que l’havien anomenat Gola Profunda. Quan el volia consultar sobre un punt literari li deia « Professor Alegret » i em responia invariablement « Digui, jove. »
Mai no va llegir cap llibre meu. Només li interessaven les memòries. Quan em va prometre que s’hi posaria, es va emmalaltir i va morir en una residència a Calella.
Provenia de Canet de Mar on va descobrir la literatura en la biblioteca inaugurada per Eugeni d’Ors. Passava la meitat de l’any al Maresme i l’altra a Palma. Manejava la variant central i la mallorquina amb la mateixa soltesa.
Ens agradaven les mateixes cançons, però ell no mirava de transmetre cap emoció sinó d’udolar. Cada cop jo pensava en el meu canari Franky. Després d’haver sentit « La Bohème », ens va obsequiar amb un concert d’agraïment. El vam fer melòman. Com ens va desenganyar l’endemà ! Ma mare va passar l’aspirador i aquella fressa li va produir el mateix entusiasme que la música de Puccini.
El darrer dia de la UCE, en Joan m’esperava a la plaça de la República de Prada on el recollia amb les seves maletes. El portava a l’hôtel de la Princesse a Vernet. Hi solia passar quinze dies entre la piscina i la lectura dels clàssics. A les set me’n tornava a l’hotel i anàvem a sopar al Café de la Paix a Prada amb en Josep Oller de Banyoles.
El mestre desgranava anècdotes. Analitzava els escriptors amb una graella astrològica. Em confià que els nadius del signe de la Verge com Frederic Mistral i jo redactàvem diccionaris. Aŀlèrgic a la informàticava escrivia tots els seus articles amb una lletra pulcra. No sé on tinc les seves notes sobre « La plaça del Diamant. »
Mai no recordem que els amics ens poden deixar en qualsevol moment per anar-se’n a una cita inevitable.