http://mitrophane.vefblog.net/

  VEF Blog

Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff

el 05-06-2026 23:08

L'Antoni Duran i Clavera

Vaig conèixer l’Antoni Duran i Clavera a l’agost del 1985 a la universitat catalana d’estiu de Prada. Vam compartir l’habitació amb l’Enric Tàrrega, en Ramonet de València, en Miquel Roca i Prades i en Miquel Àngel Vidal i López. 
L’Antoni Duran va nèixer nou anys després del meu avi Montalat. El 1943 va obrir un petit taller de joeria sota una escala del carrer Santa Anna a Granollers. Va començar a treballar amb una petita estellera —et taulell que fan servir argenters, joiers o clavaires de pedres— i elaborava joies per encàrrec. 
Segons el diari EL9Nou.cat, va obrir una botiga al carrer Anselm Clavé. Feia de joier a Granollers, però la seva vocació real era la pintura. Disti de ser un entès en les belles arts, però vaig mostrar un catàleg dels seus quadres a amigues que van elogiar-lo. 

 Baixet, amb petits bigotis, les mans fines parlava a polit. Després de la guerra civil en què havia lluitat al bàndol república, va haver de fer el servei militar en l’exèrcit nacional. A Bilbao, diria. Un dia el coronel va convocar-lo. Volia saber perquè havia escrit una lletra en català a la seva dona. 
  —Mi coronel, siempre he dicho « t’estimo » a mi mujer. Nunca « te quiero. »
El coronel, més humà que els seus superiors, no el va castigar. 

Recordi que a l’estiu del 1988 o del 1989, vam visitar Banyuls de la Marenda. A l’escullera vam xerrar amb un vell pescaire que havia conegut Maillol. Va demanar quina edat tenia el meu amic. 
  —Setanta anys.
  —Comença a comptar.
Des de llavors, quan em planyia de les vicissituds de l’existència, en Toni em tallava amb un somriure.
  —Els teus anys no compten.
Es va anar fent gran i un estiu no va tornar a la UCE. Quan em trobava amb granollerins, demanava per ell. La ganduleria, el tràfec de la vida no em van permetre de tornar a veure’l. M’hauria agradat xerrar amb ell una estona i dir-li senzillament que l’estimava.
 


Comentaris/ коментарии

Darrer comentari    Comentaris acabats   Tanca els comentaris
 
0 comentaris коментарии
 
 
el 05-06-2026 23:07

Horaci again

« Tout m’assure qu’Horace est mort en honnête homme.
        Le moindre citoyen mourait ainsi à Rome. »
    Voltaire

  No he oblidat el dia que vaig conèixer en Vicenç Pagès Jordà a la llibreria 22 de Girona. El vaig veure per darrer cop al mateix lloc a la tardor del 2021. Li havia agradat el meu manuscrit i va fer diligències perquè me’l publiquessin.

  Quan el vam presentar a la 22, em van meravellar la seva inteŀligència, el seu humor d’home de tornada de tot. Amb l’escriptor occità Robert Lafont, en Vicenç era sens dubte l’home més brillant que he conegut.

 Era un lector tan fi que fins i tot va trobar alexandrins a la primera plana del llibre on el coronel Daniel Valls descriu Marsella. Uns versos lliures indiscutibles que m’havien escapat. It was the beginning of a beautiful friendship. 

Ens escrivíem i parlàvem sovint. Quan arribava setembre, dinàvem al cercle nàutic de Boadella. En l’olor dels pins, evocàvem l’actualitat literària, la feina, el país. L’Horaci ( l’anomenava així i ell em deia Tristany) considerava que jo era més patriota que ell. Arran del Procès, es va « catalanitzar. » 

Un dia que em planyia, va respondre « Cert, però podríem ser iugurs o segrestats per Boko Haram. Mengem cada dia i no passem fred. » 
Quan em va visitar a la clínica Vallespir del Voló, em digué « Tristany has triat una clínica que sembla una residència de les SS. »

Tímid i orgullós, sempre em mantenia a distància. Només « s’humanitzava » quan parlava de la Berta, la seva filla adorada.
Gainsbourg era l’única admiració musical que compartíem. A mi m’agrada més el període ante Birkin i ell preferia les cançons post Birkin. 

Quan li assenyalava un possible castellanisme en els seus escrits, em deia « Tristany, ets una mica talibà.»  
Em puc equivocar, però he arribat a aquesta conclusió. L’Horaci m’admirava més que l’admirava a ell. En canvi l’estimava més que l’admirava. 

Sovint he tingut la sensació d’una mitja amistat. Com deia Montaigne, no es donava sinó que es prestava. 
Tanmateix m’he creuat amb moltes persones que em diuen més o menys que els parlava de mi i que m’admirava molt.

 Aquests records m’estoven el cor. 
Un dia que jo estava enamorat d’una periodista, vaig demanar consells a l’Horaci. Em digué en castellà : « Tristán, te lo pide a gritos… » 
Recentment l'he somiat. Passejàvem vora mar de nit. Es planyia abans de tirar a mar tots els seus béns. Les claus de casa, de la votura, la cartera…Una altra nit, el seu fantasma es passejava pel poble. No sabia com dir-li que havia mort i que havia d’anar-se’n.
 


Comentaris/ коментарии

Darrer comentari    Comentaris acabats   Tanca els comentaris
 
0 comentaris коментарии
 
 
el 12-05-2026 19:10

Les tenebres del cor


No he llegit ni de bon tros tots els autors catalans vius, però consideri Albert Sanchez Piñol com el millor. El més interessant si més no...


En aquest llibre apareixen tot el seu talent i la seva profunda humanitat.
Després d'un estudi sobre la història del mite dels pigmeus i de les semblances dels seus predecessors, l'autor ens parla de la seva estada al Congo amb una barreja deliciosa de ciència i d'humor.

Per riure un poc la meva nota: 16/20

Algunes citacions:
" Un cop la màgia del món africà t'atrapa, ja no hi ha escapatòria." Frase de Pavel Schebesta

" Si hi ha alguna activitat humana a la qual podria assimilar-se el treball de camp antropològic és la xafarderia."

" He conegut autors brillants, incisius i d'estil florit, però als quals faltaven els atributs vitals: esma i continuïtat."

" És difícil discutir amb algú que té una metralladora."
 

 
 


Comentaris/ коментарии

Darrer comentari    Comentaris acabats   Tanca els comentaris
 
0 comentaris коментарии
 
 
el 25-04-2026 19:18

Ainsi parlait Gaston 55



 

Gaston avait renoncé à vouloir toujours avoir raison.Gaston se demandait si la belle vie ce n'était pas une belle pour la vie.Il arrivait souvent que Gaston se réveillât la nuit, qu'il composât de jolies phrases et se rendormît pour mieux les oublier

.Gaston était devenu la pie qui déchante. 

 

Gaston se demande s'il y a encore des gens qui voussoient leurs parents Gaston était flatté que plusieurs de ses amis le missent en scène dans des cadres divers avec l'aide de l'IA. 

 

GGaston eût aimé que ses copines fussent coquines.

 

Quand Gaston renonçait à l'écriture d'un roman, il avait l'impression d'abandonner ses personnages. 

 

aston déplorait qu'il fût plus facile d'obtenir une audience avec Sa Sainteté le Pape qu'un rendez-vous avec un dermatologue.

 


Comentaris/ коментарии

Darrer comentari    Comentaris acabats   Tanca els comentaris
 
0 comentaris коментарии
 
 
el 23-03-2026 23:34

L'Unité

 

 

 

 


 

 

 

Je viens de lire " L'Unité " deuxième volume des " Mémoires de Guerre " du général de Gaulle. 


Pour apprécier pleinement cette lecture il faut connaître l'histoire de la Seconde Guerre Mondiale. Il y a bien des longueurs, des tunnels d'ennui mais que de pages sublimes!

Le récit de la libération de Paris est admirable. Pardon pour le cliché mais l'on est entraîné par un enthousiasme épique. Merci, mon général. 

Pour rire un peu, voici ma note: 16/20

Citations: 
" Paris, depuis plus de quatre ans, était le remords du monde libre. Soudain, il en devient l'aimant."

" Devant moi, les Champs-Élysées ! Ah! C'est la mer! "

" Monsieur le Maréchal! Vous qui avez fait jadis si grand honneur à nos armes, vous qui fûtes autrefois mon chef et mon exemple, où donc vous a-t-on conduit? "
 


Comentaris/ коментарии

Darrer comentari    Comentaris acabats   Tanca els comentaris
 
0 comentaris коментарии
 
 
el 26-02-2026 22:46

Les Carnets de M.de Montherlant




Bien que je fréquente l'œuvre de Montherlant depuis 1982, je n'avais pas encore lu ses Carnets ( des années 1930 à 1944). C'est chose faite. 
   Difficile de parler de cette œuvre composée d'aphorismes, de confessions brèves, de critiques littéraires. Souvent le maître prend la pose mais parfois il se laisse aller et l'on passe d'excellents moments. On visite l'Espagne du Siècle d'or, l'Alger des années 1930, l'antique Perse et bien sûr Rome. 

Pour rire un peu voici ma note: 17/20

Quelques citations:
 " Je n'ai rien fait dans ce monde, que des livres, et l'amour; et ce n'était pas pour faire, mais pour me délivrer."

 " Le 'Don Quichotte' est un bon livre, à condition qu'on en saute la moitié."

" Une règle d'or: faire peu de choses.
Ne pas écrire trop. Ne pas lire trop. Ne pas trop entreprendre. Ne pas connaître trop de gens. Ne pas connaître trop de questions: en ignorer un certain nombre systématiquement 
Refuser sans cesse."

" Publier un livre, c'est parler à table devant les domestiques."

" L'acte de créer est, pour l'artiste, une sédation physique de même nature que le coït."
 

 
 
 


Comentaris/ коментарии

Darrer comentari    Comentaris acabats   Tanca els comentaris
 
0 comentaris коментарии
 
 
el 19-02-2026 11:46

La petite Française


 



Eric Neuhoff, " La petite Française ", Albin Michel

  Je trouve que le palmarés du Prix Interallié est souvent plus intéressant que le Goncourt.
" La petite Française " de M.Neuhoff n'est pas une cuvée exceptionnelle mais on lit sans déplaisir cette histoire d'amour bien parisienne. On y trouve çà et là quelques perles.
Pour rire un peu, voici ma note: 13/20

Quelques citations:
" Si elle avait plus de vingt ans, ça ne
 pouvait être que de quelques minutes."

" Je me dis que tomber amoureux était une chose trop grande pour moi."

" Même les étoiles avaient l'air d'être étrangères."

" En chômage depuis une dizaine de minutes, sa voix se cassa sur la dernière syllabe."

" La tristesse revient sans cesse, elle se croit tout permis."
 

 
 


Comentaris/ коментарии

Darrer comentari    Comentaris acabats   Tanca els comentaris
 
0 comentaris коментарии
 
 
el 15-02-2026 22:37

Ainsi parlait Gaston 54


 

Quand il était petit, Gaston croyait que le Reader's Digest voulait dire ' le journal qu'on lit en digérant.'Gaston aurait bien aimé avoir le 06 de Jésus Christ.Quand il rencontrait des Cochinchinoises, Gaston leur disait " Qui nem me suive..." 

 

 

Gaston ne pouvait pas se remettre au sport. Il ne s'y était jamais mis.Gaston n'avait jamais visité le musée d'Orsay à cause des files d'attente.Gaston rêvait souvent de librairies fabuleuses. 

 

Gaston s'étonnait que le mot jeanfoutre eût disparu du vocabulaire courant alors que l'espèce n'avait fait que croître... 

Gaston était triste. Après avoir trouvé " par contre " chez Stendhal, il constatait que le général de Gaulle écrivait au moins deux fois " du coup " dans ses Mémoires de Guerre. À qui se fier désormais? 

 

Gaston n'avait jamais visité le musée d'Orsay à cause des files d'attente.Gaston se demandait pourquoi Mme Ségolène Royal n'avait pas félicité le coiffeur de la prison de Maison-Carrée d'avoir coupé le catogan de M.Boualem Sansal. 

 


Comentaris/ коментарии

Darrer comentari    Comentaris acabats   Tanca els comentaris
 
0 comentaris коментарии
 
 
el 21-01-2026 22:39

Ainsi parlait Gaston 53

 

 

Gaston avait eu deux maîtresses qui fumaient des ducados.Gaston avait une idée de roman: le bouge et le soir. 

 

Gaston avait eu deux maîtresses qui fumaient des ducados.  

 

Gaston était content de mesurer 1 m 79 comme Gibert Bécaud. 

Gaston s'émerveillait de la précision de la langue française qui distinguait l'eau lourde de l'eau de Lourdes. 

 

Longtemps Gaston s'était imaginé avoir un certain talent. Il était le seul à le croire parmi ses contemporains.Gaston avait compris qu'il avait autant de chance de rencontrer la femme de sa vie que l'empereur Napoléon I.

 

Il déplaisait à Gaston que les nouvelles générations ne sussent pas le provençal et massacrassent le français. 

 

 

Gaston songeait parfois à étudier le grec pour lire le Nouveau Testament sans filtre.

 

Gaston avait remarqué que ce qui est bon pour le moral ne l'est pas toujours pour la morale.Après avoir vu " La femme infidèle ", Gaston avait dit aux siens: " Il est fort, Chabrol." 

 Gaston était interdit de piscine car, dès qu'il pénétrait dans un bassin, un tsunami se produisait invariablement.

 

Baptistin, le petit neveu de Gaston, avait demandé à son oncle s'il avait l'insta de Mozart. 

 


Comentaris/ коментарии

Darrer comentari    Comentaris acabats   Tanca els comentaris
 
0 comentaris коментарии
 
 
 

Ajouter un commentaire

Comentaris КОМЕНТАРИИ
Pseudo : Réserve ton pseudo ici
Email :
Site :
Commentaire :
 
 
 
Rappel article