VEF Blog

Extracte de Les rambles de Saigon, la meua primera novel·la, editorial Trabucaires, 1996 

fotos de http://saigon.vietnam.free.fr/saigon

Ràdio Catinat ( així motejaven les xafarderies esbombades als cafès de la Rue Catinat ) en parlava tot lo dia. El 22 de març, en Leccia celebraria el seu aniversari. Li vaig regalar Les deux étendards que la llibreria Portail havia encarregat, especialment per a mi, a França ja que jo els havia pres el darrer exemplar per a la Patricia.

La meitat de les taules del Palais de Jade,  el millor restaurant de Cholon, eren reservades...Em vaig afartar...

Alegre, en Leccia, elegant com un barber espanyol, feia bona olor. Encimbellat damunt una taula, bramà "i ara vull recuperar la pasta a la ruleta...Cap al Grand-Monde!

Els tafurers s'arrossegaven, fent costat als opimanics que venien a temptar fortuna per pagar-se noves racions d'opi. Evolucionàvem enmig de taxi-girls de totes les nacionalitats, asiàtiques majoritàriament és clar.

De la noruega, la parrufa de la qual flairejava la forària, a la negra de Nova-Orleans amb el cul còsmic i els cabells arrisats, creats per Nostramo per eixugar l'esperma. De l'anglesa, truja refinada a la parisenca lúbrica encallada aquí per l'amor d'un tocaire de mandolina cors. Quina festa pels deixebles d'Eva!

Tot aquell petit món encantador xerrotejava en tots els idiomes. Ja predominava l'anglès. Les crupieres, gairebé totes xineses, proposaven jocs desconeguts.

Totes les varietats de la ruleta, bac-quan, bacarà a la japonesa, tai-xiêu, naips, billar, ossets s'embolicaven dins del jazz i el fum de les cigaretes exòtiques.

En Maurice havia recuperat amplament els diners. Cantava amb una veuassa estentòria cançons d'en Tino Rossi. L'embriaguesa progressava en la seua cara. Ara bavejava i no s'adreçava al personal en una altra llengua que l'italià de Còrsega. De no dir. Els viets, impàvids, endevinaven tots els seus capritxos. Jo tampoc no era brillant. Una bonica minyona de Hué m'amanyagava el baix-ventre.

Quan em vaig despertar, li descarregava en la boca...Què havia passat? No ho sé...La noia coneixia el rotllo. A la cambra veïna vaig oir en Momo que renegava Cristacciu neru! i riures juvenils.

Vam sortir. Ens trobàvem en un barri de mala mort, si es pot dir barri a un fotimer de barracots, de trossos de cartró apilats que pudien a subina, arròs i betum ranci. En Momo tenia el vi pudent i prudent. Vaig precedir-lo de trenta metres...Titubàvem entre hangars, cotius, solars i parets de pixum. La lluna minvava però s'hi veia molt bé. Cap al pont en i grega, de sobte, dues ombres se'm van saltar al damunt.

En Momo va cridar " foteu el camp, maricons!" i féu foc. Cervell em va ruixar en l'americana. Igual que jo el dia de la granada, va ajustar l'altre que fugia. No va apuntar l'espatlla. No patiu! El segon crani va esclatar. En Momo va riure com una clau anglesa. Eren dos pistoles del Viêt-minh vinguts per venjar el granader de la plaça del teatre?

No m'ho crec...No haurien fallat. Jo era un peixet sense importància. Els grocs tenien blancs més rellevants que un oficial subaltern. Els difunts eren més aviat pagesos arruinats per la guerra. Les nostres tropes els havien cremat els camps per negligència i ells havien anat a raure als baixos fons de la megapoli saigonesa, a les ribes de l'arroyo xinès i del canal Bonard.

—Són els meus primers nhacs del mes...Veus que no he perdut la mà? Les atrocitats em fan venir set...

Totes les tafureries ja havien tancat. De ràbia buidà el carregador contra una porta. Vam caminar a l'atzar. Vam fer un concurs de pixades a l'arroyo. Ens vam condormir cap al Boulevard Drouhet. Havíem trobat dues caneres molt espaioses.

L'endemà vam despertar amb un Hiroshima al cap. Havíem dormit enmig d'escombraries...Pels carrers desfilaven elefants i cavalls que servien de muntures a Trung Tac i Trung Ni, les bessones que lluitaren contra els xinesos antany. Amb les emocions de la vigília, havia descuidat que era el 22 de març.

Aquest estiu  vos recomani la lectura de l'excel·lent L'elegància del número zero de Lluís Muntada, editorial Proa. D'ací a poques setmanes, podreu llegir-ne la meua ressenya a la revista El Temps.

De moment, vos proposi aquestes cites espigolades durant la meua lectura.

Lluís Muntada, L'elegància del número zero, Proa, 2010

' Estudiar anglès d'aquesta manera és com follar per telepatia ' p. 75

' Els pensaments trien el seu instant. ' p.128

' Hi ha pocs plaers tan delicats com presenciar el decés silenciós del món mentre ens estem adormint. ' p 147

' Al capdavall, Pessoa i Kafka també són dos autoposseïts, dos malalts fascinants que cavalquen un llenguatge sense corretges. Conclusió: Déu juga als daus i, a més, es fa trampa. ' p. 222

' Després, quan vaig haver penjat, vaig comprendre que allò eren les últimes cuejades, una d'aquelles explosions de tristesa que sents quann estàs a punt de deixar algú que has estimat molt. La resta de la meva vida comença d'aquí a molt poques hores. ' p.295

' I hi vaig anar conscient que solem encriptar-nos en les pel·lícules i en els llibres. ' p.341

' Ja se sap: les persones que no ens agradem a nosaltres mateixos solem tenir una tendència irrefrenable a idolatrar aquells que ens menypreen, perquè sospitem que estan armats amb bones raons. ' p.352

Els anys passen i no me cansi de veure Un singe en hiver la meravellosa pel·lícula de Henri Verneuil adaptada de la novel·la d'Antoine Blondin.

L'Albert Quentin (Jean Gabin) hostaler a Tigreville, Normandia, enyora el seu servei militar a la Xina i sol emborratxar-se per retrobar els paisatges de la seua joventut. Durant un bombardeig que precedeix el desembarcament dels aliats a Normandia, promet a la seua dona que deixarà de beure si sobreviuen. Manté la paraula fins a l'arribada de Gabriel Fouquet (Jean-Paul Belmondo) que beu per a oblidar Espanya i els seus toros...

Conec poques obres tan humanes, tan divertides i desesperades que reprodueixen la melangia de les platges de Normandia a la tardor i l'olor de les il·lusions perdudes.

A tots els meus lectors que no coneixen totes les finors de la llengua de Michel Audiard, proposi aquestes citacions esperant que la meua traducció els doni ganes de veure aquesta pel·lícula i de llegir la novel·la de Blondin.

Companys d'arreu de les terres catalanes, mai no oblidareu el vostre viatge a Tigreville i comprendreu que, algun dia, tots acabarem a Tigreville.

Le Yang-tsé-Kiang n'est pas un fleuve, c'est une avenue. Une avenue de 5000 km qui dégringole du Tibet pour finir dans la mer Jaune, avec des jonques et puis des sampans de chaque côté. Puis au milieu, il y a des… des tourbillons d'îles flottantes avec des orchidées hautes comme des arbres. Le Yang-tsé-Kiang, camarade, c'est des millions de mètres cubes d'or et de fleurs qui descendent vers Nankin, puis avec tout le long des villes ponton où on peut tout acheter, l'alcool de riz, les religions… les garces et l'opium…

El Yangzi siang no és un riu, és una avinguda. Una avinguda de 5000 km que s'estimba del Tibet per acabar dins la mar Groga, amb juncs i sampans a cada banda. I al mig, hi ha uns… remolins d'illes flotant amb orquídies altes com arbres. El Yangzi siang, company, és milions de metres cúbics d'or i de flors que baixen cap a Nanquín, i amb tot al llarg unes ciutats pontons on ho pots tot comprar, l'alcohol d'arròs, les religions… les pepes i l'opi…

• Jean Gabin

Arrière les Esquimaux ! Je rentre seul. Un matador rentre toujours seul ! Plus il est grand, plus il est seul. Je vous laisse à vos banquises, à vos igloos, à vos pingouins. ¡ Por favor Señora ! À quelle heure le train pour Madrid ?

Endarrere esquimals ! Me'n torno sol. Un matador sempre se'n torna sol ! Com més gran més sol. Us deixo a les vostres banquises, als vostres iglús, als vostres pingüins. ¡ Por favor Señora ! A quina sort surt el tren cap a Madrid ?

• Jean-Paul Belmondo

Le picon-bière, ça pardonne pas. C'est de ça que mon pauvre papa est mort. Il n'y a rien de plus traître !

La cervesa amb picon no perdona...El meu pobre pare se n'ha mort. No hi ha res de pitjor!

• Paul Frankeur

Les gastronomes disent que c'est une maison de passe et les vicelards un restaurant chinois.

Els gastrònoms diuen que és una casa de barrets i els viciosos un restaurant xinès.

• Jean Gabin

Els gastrònoms diuen que és una casa de barrets i els viciosos un restaurant xinès.

Une paella sans coquillage, un gigot sans ail, un escroc sans rosette : quelque chose qui déplaît à Dieu !

Una paella sense petxina, una cuixa de xai sense all, un estafador sense medalla: és una cosa que desplau a Déu.

• Jean-Paul Belmondo

Monsieur Esnault, si la connerie n'est pas remboursée par les assurances sociales, vous finirez sur la paille !

Senyor, si les assegurances socials no li tornen els diners per la seva imbecil·litat, vostè acabarà no tenir on caure mort !

• Jean-Paul Belmondo

En Chine, quand les grands froids arrivent, dans toutes les rues des villes, on trouve des tas de petits singes égarés sans père ni mère. On sait pas s'ils sont venus là par curiosité ou bien par peur de l'hiver, mais comme tous les gens là-bas croient que même les singes ont une âme, ils donnent tout ce qu'ils ont pour qu'on les ramène dans leur forêt, pour qu'ils trouvent leurs habitudes, leurs amis. C'est pour ça qu'on trouve des trains pleins de petits singes qui remontent vers la jungle.

A Xina, quan arriben les fredorades, pels tots els carrers de les ciutats, es troben un munt de simiots extraviats sense pare ni mare. No se sap si han vingut aquí per curiositat o per por de l'hivern, però com que tota la gens allí creu que fins i tot els simis tenen una ànima, donen tot el que tenen perquè els portin a la seva selva, per què trobin els seus costums, els seus amics. És per això que troben trens plens de simiots que pugen cap a la jungla.

Jean Gabin

C'est pas l'alcool qui me manque, c'est l'ivresse !

No és l'alcohol que trobo a faltar, és l'embriaguesa!

• Jean Gabin

Albert Quentin : L'intention de l'amiral serait que nous percions un canal souterrain qui relierait le Huang Ho au Yang-tsé-Kiang.
Esnault : Le Yang-tsé-Kiang… Bon.
Albert Quentin : Je ne vous apprendrai rien en vous rappelant que Huang Ho veut dire fleuve jaune et Yang-tsé-Kiang fleuve bleu. Je ne sais pas si vous vous rendez compte de l'aspect grandiose du mélange. Un fleuve vert ! Vert comme les forêts, comme l'espérance. Matelot Esnault, nous allons repeindre l'Asie, lui donner une couleur tendre. Nous allons installer le printemps dans ce pays de merde.

Albert Quentin : La intenció de l'almirall seria que foradéssim un canal subterrani que uniria el Huang Ho al Yangzi siang.
Esnault : Yangzi siang… Bé.

Albert Quentin : No cal que us recordi que Huang Ho vol dir riu groc i Yangzi siang riu blau. No sé si s'adona de l'aspecte grandiós de la barreja. Un riu verd ! Verd com les selves, com l'esperança. Mariner Esnault, anem a repintar Àsia, donar-li un color tendre. Anem a instal·lar la primavera en aquesta merda de país.

• Jean Gabin, Paul Frankeur

Albert : Le voyage, votre façon de voyager.
Gabriel : Ah ça ! C'est un secret !
Albert : Oh ! là là ! Le véhicule, je le connais : je l'ai déjà pris. Et ce n'était pas un train de banlieue, vous pouvez me croire. M. Fouquet, moi aussi, il m'est arrivé de boire. Et ça m'envoyait un peu plus loin que l'Espagne. Le Yang-tsé-Kiang, vous en avez entendu parler du Yang-tsé-Kiang ? Cela tient de la place dans une chambre, moi je vous le dis !

Albert : El viatge, la seva manera de viatjar.
Gabriel : Ah! és un secret !
Albert : Això rai ! El vehicle, me'l conec : ja l'he agafat. I no aquest no era un tren de rodalies, ja em pot creure. Sr Fouquet, jo també, vaig beure a vegades. I allò m'enviava un poc més lluny que Espanya. El Yangzi siang, ja n'ha sentit a parlar del Yangzi siang ? Això fa embalum en una cambra, jo ja li ho dic jo !

•  

• Jean Gabin, Jean-Paul Belmondo

Albert : Ah parce que tu mélanges tout ça, toi ! Mon Espagnol comme tu dis et le père Bardasse. Les Grands Ducs et les Bois-sans-soif !
Esnault : Les grands ducs !
Albert : Oui, monsieur ! Les princes de la cuite, les seigneurs ! Ceux avec qui tu buvais le coup dans le temps et qui ont toujours fait verre à part ! Dis-toi bien, que tes clients et toi, ils vous laissent à vos putasseries les seigneurs : ils sont à cent mille verres de vous ! Eux, ils tutoient les anges !
Esnault : Excuse-moi, mais nous autres on est encore capable de tenir le litre sans se prendre pour Dieu le Père !
Albert : Mais, c'est bien ce que je vous reproche ! Vous avez le vin petit et la cuite mesquine. Dans le fonds, vous ne méritez pas de boire ! Tu te demandes pourquoi il picole l'Espagnol ? C'est pour essayer d'oublier les pignoufs comme vous !

• Un singe en hiver, Michel Audiard, 1962, Jean Gabin, Paul Frankeur

Albert : Ah ho barreges tot tu ! El meu espanyol, com dius, i el vell Bardasse. Els grans ducs i els borratxots!
Esnault : Els grand ducs !
Albert : Sí senyor ! Els prínceps de la borratxera, els senyors ! Els amb qui remullaves la gola abans i que sempre han fet capelleta!Has de saber que els teus clients i tu, us deixen a les vostres putades els senyors : són a cent mil gots de vosaltres ! Ells tutegen els àngels !
Esnault : Excusa'm, però nosatres encara som capaços d'aguantar un litre sense pensar que som Déu !
Albert : és això que us retrec! Teniu el vi petit i la merda mesquina. En el fons, no us mereixeu de beure ! Et demanes per què beu l'espanyol ? Per mirar d'oblidar els taujans com vosaltres!

• Un singe en hiver, Michel Audiard, 1962, Jean Gabin, Paul Frankeur

Albert : Pourquoi buvez-vous ?
Gabriel : La question m'a déjà été posée Monsieur le Proviseur !
Albert : Probablement par des gens qui vous aiment bien !
Gabriel : Probablement… Claire me la posait trois fois par semaine. Elle devait m'adorer.

Albert : Per què beu ?
Gabriel : Ja me l'han fet aquesta pregunta senyor director !
Albert : Probablement són gent que l'estimen !
Gabriel : Probablement… La Claire em la feia tres cops a la setmana. Devia adorar-me.

• Jean Gabin, Jean-Paul Belmondo

Albert : Adressez-vous à l'Intendance, nous on paye plus ! On ne connaît plus, on ne salue plus !
Gabriel : On méprise !

Albert : Adreceu-vos a la intendència, nosaltres ja no paguem ! Ja no coneixem ningú, ja no saludem!
Gabriel : Menyspreem !

• Jean Gabin, Jean-Paul Belmondo

Et le vieil homme entra dans un long hiver...

I el vell va entrar en un llarg hivern...

Abans d’instal·lar-se a Hanoi on l’esperava la guerra. Va voler passar per Dalat on residia sa Majestat Bao Dai, cap de l’estat vietnamita. L’antic emperador d’Annam, després dels acords de la badia d’Along, s’havia imaginat que França respectaria la seua paraula i permetria al Vietnam d’accedir a una plena sobirania. S’havia desanimat aviat. Ba o Dai no podia tornar amb els comunistes com el 1945. Lluís XV asiàtic, s’aprofitaria de la situació fins a la fi. Els francesos no el deixaven governar. No governaria, però tampoc salvaria les aparences. No participaria a cap manifestació. Preferia freqüentar els casinos i col·leccionar les amants. L’encantaven les europees. Rosses, mamelludes i ancudes preferentment. Malgrat tot, les seues fringaires havien de tenir una carona fina. Tot i que li agradava la vulgaritat, no calia exagerar tampoc.

La xafogor del delta el cansava i parava a Dalat on podia caçar animals fabulosos en la selva. Els francesos havien creat una estació climàtica a la muntanya. La ciutat, molt provincial fins ara, s’havia eixamplat durant la guerra quan l’almirall Decoux havia decidit de fer-ne la capital administrativa de l’Indoxina. Dalat retirava a Font-romeu, més elegant amb llacs romàntics i una varietat arquitectònica. Sota els pins i els hotels luxuosos, els colons de tot França havien edificat vil·les a l’estil de la província nadiua. Al mateix carrer podies visitar un xalet de la Savoia, un caseriu basc o el més pur dels masos provençals. Com ho proclamava la divisa llatina de la ciutat: « Dat Aliis Laetitiam Aliis Temperiem…D.A.L.A.T »

Ressenya publicada a la revista El Temps, n° 1362, 20 de juliol del 2010 

U1na tragèdia francesa

Tzvetan Todorov

L'Avenç

Traducció de Lourdes Bigorra Cervelló

L'atzar és el millor humorista. Recentment, el meu amic Joan Miquel Touron, amo de la la Llibreria catalana de Perpinyà amenaçada de desaparició si no l'ajuden comprant llibres, m'explicava rient que havia encarregat un paquet d'Una educació francesa de Joan Daniel Bezsonoff publicat a l'Avenç i li van enviar Una tragèdia francesa de Tzvetan Todorov de la mateixa editorial. Que consti! Todorov és un escriptor francès d'origen búlgar i Bezsonoff un novel·lista català amb un avi rus. En Una tragèdia francesa, Todorov estudia un episodi molt dolorós de la història de França. Examina les circumstàncies de l'alliberament l'any 1944 de Saint-Amant, una petita ciutat al centre de França. Amb un gran honestedetat intel·lectual, Todorov mira de reproduir la complexitat d'aquella època i les seues ambigüitats. ' El que fa la decisió més dramàtica és que ara els milicians i els maquis es coneixen bé. Un mes i mig de vida en comú ha transformat uns enemics abstractes en individus que més aviat fan llàstima. ' (pàg.110) L'autor mostra bé que es tracta d'una guerra civil. ' Curiosament, aquí la guerra dels francesos contra els alemanys passa a segon terme, mentre el primer pla de l'escenari és ocupat per la guerra civil implacable que enfronta milicians i resistents, francesos contra francesos. Els alemanys no són del tot absents en aquesta història, però els pertorquen uns papers limitats. ' (p.8) Som lluny de la llegenda gaullista que assegurava que tot el poble de França s'havia aixecat en pes per a combatre els nazis. Aquest assaig pot aparèixer estrany, a mig camí del fred tractat d'història i de la novel·la, a la manera dels llibres d'Emanuel Carrère. Pensi en l'Adversari. Todorov descriu els protagonistes com un veritable novel·lista i no pas com un historiador convencional. ' Lécussan és un dels pesos pesants de la milícia, tant en sentit propi com figurat. Un home de pèl-roig a punt de fer cinquanta anys, d'1,83 d'alçada, corpulent, forçut, (…) és una persona arrogant, però no inculta, li agrada « filosofar», per exemple, sobre el tema «  per què els jueus constitueixen una amenaça per al món? » (p 60, 61) La Simone Bout de l'An sembla sortir d'una pel·lícula italiana dels anys 1960. ' Simone és una dona petita i morena, amb una mirada decidida que anima un rostre més aviat vulgar. ' (p.30)

Aquesta obra, escrit amb un estil elegant i planer, ple d'humanitat, pot ajudar el lector a conèixer millor un dels episodis més complexos de la segona guerra mundial. Todorov, sense caure en el relat hagiogràfic gaullista ni en la complaença pels milicians, explica amb finor i molts matisos una tragèdia moderna. Gràcies als seus orígens búlgars potser, Tzevtan Todorov evita el defecte tan francès que denunciava Jean-Louis Curtis a Les forêts de la nuit, (premi Goncourt 1947) una bona novel·la sobre l'ocupació alemanya: ' Jean-Louis Curtis, Les forêts de la nuit.,

«  La France est probablement le seul pays du monde où l’on a l’impression que chaque citoyen a été chargé par le Très-Haut du soin de prononcer sur ses semblables un verdict infaillible de capacité intellectuelle… » 

El general Jean de Lattre de Tassigny estava trist tot sol a la seua cambra. Havia fet el seu número com sempre, terroritzant els generals i els coronels, seduint els joves oficials. Sense un mot, amical com un vent de Sibèria, havia passat revista a les tropes a l’aeroport de Than Son Nhut abans d’explotar.

—Qui és l’imbècil que m’ha presentat aquesta merda de revista? El seu nom! Vull saber el seu nom! Que agafi el primer vaixell cap a França!

Durant tot el trajecte, de l’aeroport fins al palau Norodom, havia pogut familiaritzar-se amb el país. A prop de l’aeroport, les casulles miserables s’amuntegaven a la carretera. Baixant cap als barris francesos, les cases alçaven la cresta. Les vil·les i alguns edificis napoleònics no podien competir amb la vegetació tropical. Les olors s’imposaven de seguit. Els arbres eren immensos, altíssims amb arrels tan fràgils que una ventada massa forta els feia caure en els cotxes i els camions deixats imprudentment al carrer. Jean Aurillac i Georges Gautier, antics col·laboradors de l’almirall Decoux, l’havien avisat. De Lattre no coneixia res de l’Indoxina, res més que el bagatge intel·lectual d’un bon batxiller. Cinc països —Cambodja, Annam, la Cotxinxina, Laos, Tonquín– sota la influència mil·lenària de l’Índia i de la Xina. Uns coneixements un xic lleugers per guanyar una guerra.

De Lattre cridava molt, però sabia escoltar i assimilar. Tenia un cervell admirablement organitzat. La informació que necessitava la trobava sense esforç. Tot era una qüestió de mètode.

El palau Norodom testimoniejava la grandesa amenaçada. El palau, tot blanc, edificat al temps de la conquesta, els almiralls edificadors. Un palau melangiós com els castells de Lluís II de Baviera.

El general de Lattre intentava dormir en el seu gran llit, cansat pel decalatge horari i el soroll regular dels ventiladors. Havia d’acostumar-s’hi com s’havia avesat a les rodes dels trens quan viatjava de nit. Aquest ventilador, si sabia espavilar-se, seria un aliat. De Lattre tenia una nosa a la boca, com aquests taps de set que provoca la polsina dels plataners a la fi de l’estiu. La seua tasca era gegantina. Salvar l’Indoxina francesa. Ho aconseguiria? A París, els cabdills no s’havien precipitat per a exercir el comandament al Vietnam. Ningú no en volia. El general Juin havia refusat aquest honor. L’Indoxina ? No gràcies… Un fart de cops per un benefici dubtós. El general König també havia declinat l’oferta. En darrera instància, els polítics havien cridat el general de Lattre de Tassigny. Aquest aristòcrata, natural del mateix poble que Georges Clemenceau, tenia el posat, el nas, el front, les orelles d’un romà de la República amb capricis de cortesana i susceptibilitats d’una lleona gelosa, l’honor a flor de pell. El 1940, en comptes de refugiar-se a Londres, s’havia quedat amb el mariscal Pétain mirant de salvar el que podia i de reconstituir, clandestinament, l’exèrcit de la revenja. Quan els alemanys havien envaït la Zona Lliure, de Lattre de Tassigny havia estat l’únic general a no acceptar la invasió. Havia improvisat una defensa amb mitjans irrisoris en les muntanyes garrigoses a dalt de Montpeller. Una lluita romàntica. Els alemanys l’havien internat. S’havia evadit com un sotstinent i havia passat a l’Àfrica. Havia dirigit el desembarcament franco-americà a les costes de Provença. Havia col·leccionat les ciutats alliberades com tantes medalles. A l’hivern del 1944, mentre els alemanys començaven a reconquerir Alsàcia, s’havia negat a evacuar Estrasburg i havia salvat així els seus habitants de la venjança nazi. De Lattre de Tassigny havia resseguit, victoriós, la vall del Rin i del Danubi. Per recompensar-lo, el govern provisional de la República francesa l’havia enviat a Berlín per signar l’acte de capitulació alemanya amb els aliats. De Lattre havia exigit la presència d’una bandera francesa que van confeccionar corrents. Quan el mariscal alemany Keitel l’havia vista, no havia pogut estar-se de dir:

—Ach! Els francesos també són aquí?  

De Lattre de Tassigny l’havia mirat de dalt a baix com un rei exiliat rebent un inspector d’hisenda.

   Quan de Lattre va arribar a Hanoi, la ciutat semblava neulir-se en una mala novel·la victoriana. El xim-xim permanent, la boira muntanyenca que deixava entreveure les fletxes de les pagodes anglicitzaven la ciutat. Mentre el general saludava les tropes, a dalt d’una tarima, els carrers s’emboiraven en la nit.

La primera setmana, de Lattre en tots els detalls va ordenar que l’instal·lessin en un edifici més modern i més còmode. Va triar l’antiga seu de la Société des Distilleries de l’Indochine, detentora del monopoli de la fabricació de l’alcohol, que es trobava a la cantonada del Boulevard Gambetta i del Boulevard Gia Long. La finca comprenia els despatxos, la vil·la del director, una piscina, un edifici administratiu i tres altres vil·les més petites, amb els terrats d’estil alsacià. Una gespa anglesa, amb rosers ben tallats i caminals de graves blanques, va occidentalitzar l’antic jardí xinès i el seu estany ple de lotus. Les granotes, que raucaven tota la nit, van haver d’acontonar-se enjondre quan van trobar l’estanyot assecat. Per a evitar que mals pensaments vinguessin als vietnamites, van edificar una paret altíssima eriçada amb puntes.

Una secció de legionaris muntava la guàrdia alternativament amb paracaigudistes colonials.

El 1950, Hanoi era una de les ciutats més boniques de França. Hanoi, la ciutat més enllà del riu en llengua annamita, encara vestia a la moda francesa. Llevat del barri medieval i oriental del Trenta-sis Gremis, la ciutat retirava a una prefectura qualsevol de la república francesa. El teatre municipal, al fons de la Rue Paul-Bert, plagiava l’òpera Garnier.

 La catedral Sant Josep neogòtica s’avorria com una església grisa i tètrica d’Alvèrnia. La residència del governador general es prenia per un palau del Renaixement. La torre de la bandera, únic vestigi de la ciutadella a la Vauban arrasada pels francesos, no hauria sorprès ningú a Montlluís o Briançon. L’estació, a la punta de l’inevitable Boulevard Gambetta, esperava els mateixos trens que les seues germanes de la metròpoli. Per convèncer els darrers escèptics, els tramvies i els camions Citroën dringaven sota els casals del Boulevard Francis-Garnier amb tanta fressa com a Marsella.

Els cines Olympia, Majestic i l’Eden projectaven els mateixos films que a Bordeus. Tots els monuments volien creure que l’empelt havia reeixit: les vil·les entre els parcs i els llacs; l’estadi Mangin on els soldats jugaven a futbol entre dues batalles; el liceu Albert Sarraut; les estàtues de les glòries republicanes. Tanmateix, els civils francesos evacuaven la ciutat, perquè les tropes del Vietminh havien arribat als voltants. El general comunista Giap, gens predisposat a la fanfarroneria, havia proclamat que els seus soldats celebrarien el Cap d’Any vietnamita a Hanoi. Els francesos i els col·laboracionistes més rics agafaven l’avió a l’aeròdrom de Gia Lam. Es refugiarien a Saigon o Dalat esperant dies millors. Ja els vagaria preparar una repatriació definitiva a França si la situació militar empitjorava.

El capità Volkov va arribar a Hanoi el dilluns 4 de desembre del 1950. Encara li quedaven cinc dies de permís per trobar un allotjament. La cambra que li havien atorgat a la ciutadella no li agradava. Va acudir al Service Social de l’Armée. Va trobar un pis amb un lloguer baratet al Boulevard Henri Rivière. La vídua d’un funcionari colonial es va alegrar de tenir un llogater en una època tan tèrbola. Se’n tornava a França i havia confiat els seus interessos a un gestor de negocis que no abusava de la situació. El pis es trobava a la primera planta d’un edifici de la fi del segle XIX. Tres columnes dòriques i dos atlants ornaven la façana. El darrer propietari havia modernitzat el casal fent instal·lar una cambra de bany a l’americana. La biblioteca, sota un ventilador, contenia la meitat de la col·lecció Nelson. Els petits volums blancs, sense cobertes, s’alineaven, testimonis silenciosos de la presència francesa. A la paret, una reproducció de l’Àngelus de Millet i una gran postal acolorida de la catedral Sant Josep. En Volkov es va aprofitar els tres dies que li quedaven per visitar la ciutat. Va admirar les col·leccions d’art annamita del museu Finot. Va anar al cine tres vegades. Va respectar al peu de la lletra les instruccions del llibret turístic i va recórrer els tres itineraris proposats. Es va endinsar pel vell Hanoi, l’antic Thăng Long. Aquest barri dels trenta-sis gremis invalidava la colonització. Tret d’uns quants rètols i de les plaques de carrers tot indicava que aquell país no tenia res a veure amb Europa. A tots els cafès, la gent apostava milers de piastres per determinar el dia de l’entrada de les tropes vietminh a Hanoi. Ja se sap que, amb els anglesos, els vietnamites són el poble més jugador del planeta. Com a tot Indoxina, la gent vivia literalment al carrer. Es rentava, s’afaitava, cuinava, menjava directament a la vorera. En una selva d’olors, els pollastres engabiats, les serps conservades en bocals d’alcohol, els mags provaven que el pintoresc és la cortesia de la misèria.

El segon itinerari travessava el Hanoi francès. En Volkov va passar davant dels aparadors de la Rue Paul-Bert, la biblioteca Pasquier, l’hospital Yersin. Una França tropical i sublimada. Només la Torre de la bandera i els vianants amb barrets cònics recordaven el Vietnam. Els edificis napoleònics s’haurien pogut edificar a França sense que ningú no posés objeccions. L’Avenue Puginier desembocava en una esplanada on el liceu Albert-Sarrault i l’antic palau del Governador General, tot groc amb ventalles verdes, italianitzaven el paisatge urbà. Una airina, que venia del Gran Llac i del llac Trúc Bach, refrescava l’atmosfera. Com en Volkov hauria pogut sospitar que aquest barri tindria tanta importància en la seua vida?

El tercer itinerari homenatjava la conquesta. Creuava l’antiga concessió francesa. L’òpera, reproducció confessada del palau Garnier, enyorava París, així com els edificis de la Posta i de la Banca de l’Indoxina. El museu Louis Finot i la universitat, amb llur arquitectura oriental, subratllaven la fragilitat de l’empelt. La multitud asiàtica on s’entreveia algun blanc provaven que només el decorat era francès. Àsia ho aixafaria tot. Aviat, els últims dics s’esquerdarien i l’onada groga s’ho enduria tot…

En Volkov es va presentar als seus superiors. La seua missió era doble. Gràcies al seu coneixement del vietnamita, treballava al servei de les escoltes. En Volkov entenia molt bé la llengua del país,però s’adonava que no la parlava tan bé com s’ho pensaven els seus superiors. Els tons eren endimoniats. Recordava rient una desventura a Dalat. En Volkov havia demanat a un rabadà que dallés herba per a les vaques.

• Cắt cổ! Cắt cổ!

Malgrat els retrets d’en Volkov, no volia obeir. Millor per a les vaques perquè en lloc de dir «  talla l’herba » —Cắt cỏ— havia pronunciat Cắt cổ és a dir «  talla el coll », cosa que el pastor hauria fet a la llarga si un metge vietnamita, atret pels crits, no hagués dissipat l’equívoc.

Els companys vietnamites d’en Volkov (ara no calia dir ni annamites ni indígenes…) pertanyien a les millors famílies de Hanoi. Aquests descendents de mandarins havien triat França per respecte a la tradició de Confuci. El Mestre havia predicat que el savi acata el sobirà. Entre ells, potser s’havien infiltrat espies comunistes, però la presència d’en Volkov es revelaria molt útil per detectar-los. Quan no escoltava les comunicacions del Vietminh, en Volkov participava a les rodes de premsa de l’estat major. Aquest cercle evocava un caravanserrall. S’hi sentien totes les llengües dels corresponsals acreditats. Fins i tot el bretó que presentava l’avantatge de ser incomprensible per l’enemic.

Cada matí, un oficial ensenyava un mapa de Tonquín i comentava l’estat de les operacions.

El capità Borís Mitrofanovitx Volkov havia nascut el 1922, fill de Mitrofan Alexandrovitx un aristòcrata moscovita i de Tatiana Nicolaievna Popova. El cognom Volkov deriva de volk —волк— el llop. Tret del pelatge, en Volkov no havia heretat res del llop. Era manyaguet, mansuet i vulnerable com un xaiot. Es destinava a la literatura i la docència quan Hitler havia envaït Polònia. Alferes en la reserva als caçadors alpins, Borís Volkov no pertanyia a l’infaust exèrcit derrotat pels alemanys sinó a l’exèrcit dels Alps que havia ridiculitzat els italians. En Borís mai no s’havia empassat la derrota i s’havia allistat a les tropes del general De Gaulle. El 1945, havia acabat la guerra amb dos graus de més. Li hauria agradat de treballar a l’estat major de la zona francesa de Berlín on el seu coneixement del rus s’hauria revelat útil. L’havien enviat a l’Indoxina on havia après conscienciosament el vietnamita que entenia perfectament per escrit, correctament parlat i que xampurrejava. Sense atenuar els mèrits d’en Volkov, hem de precisar que totes les fades del poliglotisme s’havien inclinat en el seu bressol. Com tots els russos de la bona societat, els Volkov parlaven francès a casa i havien adoptat el rus un cop a l’estranger per no perdre el lligam més important amb la Santa Rússia.

Taxista a París com tothom, Mitrofan Alexandrovitx Volkov havia acceptat de treballar com a químic en una empresa vinatera de Perpinyà. Bon cristià, fidel súbdit del tsar, el senyor Volkov fabricava falsos vins rancis, d’un bonic roig de sabates. Així, en Borís havia nascut a Perpinyà. En aquell temps, quasi tots els perpinyanencs parlaven català. El petit Volkov parlava rus a casa, francès a l’escola i català amb els companys. Sa mare li havia ensenyat a llegir i a escriure el rus, el rus clàssic anterior a la simplificació ortogràfica dels bolxevics. Gràcies al seu domini de tres llengües tan diferents com el rus, el català i el francès, en Borís disposava d’una paleta de sons més estesa que qualsevol oficial francès. El vietnamita, amb els seus tons, no era pas un idioma endimoniat com ho pretenien els seus companys, però Déu n’hi do… A causa dels renys de son pare, en Borís mai no havia tingut confiança en ell. Les seues carbasses havien agreujat aquesta timidesa. El capità solia dir als seus companys :

—Amb les dones sempre he tingut bon gust… Elles també, desgraciadament…

Exagerava. No estava tan malament. A Saigon, la cara se li havia embofegat des que havia deixat el servei actiu. L’oci dels despatxos, les pastes de la pastisseria Brodard no l’havien ajudat. Alt, molt viril, amb un ull contra el govern als dies de cansament, retirava a un lluitador de catch que hauria llegit els millors autors.

ACTE TERCER

ESCENA PRIMERA

JOAQUIM

Si lo pos…vem a l'encant...

Un rei!

VICEN€O

Un rei? Un pallago!

Quant creueu de'n tirar? Quant?

BEPO

Per mi val menos que un xago!

TOTS ( Aire: A on és la Bepa? )

TENORS

1730 Qui vol en Guillaume?

Li darem de bo.

BARITONS

QuŠ 'n faran, digau-me?

Vejam, digau-m'ho.

TENORS

Donau-lo al Jepe

1735 que ten un bastó.

BARITONS

Si el donau al Jepe

no tindreu raó.

TENORS

Dau-lo a la Bepa

que té batedor.

BARITONS

1740 Si lo dau a la Bepa

no tindreu raó.

TENORS

Dau-lo al Jaumote

que té picassó.

BARITONS

Si el dau al Jaumote

1745 no tindreu raó.

TENORS

Doncs a la Finota

que ten un rasor...

BARITONS

Ni a la Finota;

no tindreu raó.

TENORS

1750 Dau-lo a l'Antoni

que ten agulló.

BARITONS

Si lo dau a l'Antoni

no tindreu raó.

TENORS

Doncs vaja al dimoni;

1755 li darà lliçó.

BARITONS

Dau-lo al dimoni;

li darà lliçó.

TENORS

A cops de fitora,

li darà lliçó!

BARITONS

1760 A cops de fitora,

a cops de tió!

TENORS

No farà fretura,

digau, digau-ho?

BARITONS

( i tots girats cap als espectadors.)

Si vos fa fretura,

1765 veniu, preniu-lo!

SIMON ( Com qui flaira lo vent. Guillem entornejat de tots los actors)

Fa flaire de porc mesell.

ANTONI

Una pudor que emmetzina!

TOMAS

D'on vindrà sinó d'aquell

que s'ha afartat de pebrina?

BEPO

1770 Segur és; ve d'en Guillem

que té l'orella podrida.

SEBASTIANOR

Alu!!!

PONARRO

Ara què en farem?

XIQUET

Jo no vull fer-li la vida.

JOAQUIM

Si vol rossegar un roc...

JULOT

1775 Mastegar un tap de siuró...

VICENÇO

O llepar un tros de foc...

SEBASTIANOT

Ja te mostraran de viure.

JAUMET ( Impacient.)

I mentrestant?

BEPO

Jutgem-lo!

L'avi, parlau.

BEP

La sentència

1780 qui l'aplicarà?

JAUMET ( Amb fitora.)

Jo!

BEPO ( Amb picassó.)

Jo!

JAUMET ( Al Bep )

D'un prohom tens la prudència:

doncs nos has d'encaminar.

Som del sentit i judici

del teu nét: examinar,

1785 judicar, complir justícia.

BEPO ( Al Bep )

Què faríem d'un ca foll?

JAUMET

Si com tu jo comandavi! ( Al Bep.)

LLORENÇOT

Negat!

PERET

Amb un roc al coll.

BEPO

Mort lo ca, morta la ràbia!

BEP

1790 Qui nos dóna missió

per jutjar la Germània?

Què diran la nació,

la llei, Déu?

BEPO

Déu nos l'envia!

JAUMET

Tu comandes, com has dit;

1795 si comandes, què ordenes?

Què en fem del desvergonyit?

BEP

Als peus posau-li cadenes. ( Li estaquen los peus.)

JAUMET

Tu, Bep, seràs president.

BEP

President!...I si m'irriti?

GALDRIC

1800 Lo culpat no és innocent.

PONARRO

Molt se'n falta!

BEP

Prenim siti,

veus aquí lo ca rabiós

que tantes maldats ha fetes.

Jutgem-lo.

PEROTE

Com voldreu, vós.

1805 I no veig coses secretes

que vos puguen impedir

de complir prompta justícia.

SEBASTIANOT

Val més fer i no tant dir.

XIQUET

Tot lo món sap la malícia

1810 d'aquest bribó.

JAUMET

Los cabells

com fitora me s'ericen

sobre lo cap!

VICENÇO

Los anyells

del llop mai no s'encarnissen.

Com farem?...Per mi mateix,

1815 tantes n'ha fetes, tant n'ha dites,

que no sé lo que mereix.

Ses obres són maleïtes;

la família dels vàndals,

menyspresant totes les creències,

1820 ha trepitjat les morals,

profanat arts i ciències.

Un traïdor, un fementit!

Dos mentides per paraula;

més cruel, més atrevit

1825 que la hidra de la faula!

Mes no té fe; res no creu...

Entregau-lo a la ira

d'aquell Déu que no és lo seu!

VENTURA

Càstig de Déu no nos mira.

TOMAS

1830 Ho sabem com Déu farà?

JOAQUIM

Com vols que lo bon Déu el vulga?

Cap dimoni no el voldrà.

SIMON

Sobre terra s'hi promulga

lleis pels lladres, pels botxins,

1835 pels perjuri, pels agravis,

pels bribons, pels assassins.

VICENÇO

Nosaltres no sem prou savis.

BEPO ( Molt impacient.)

Què son pels cans los jurats?

Si lo cel fa sa justícia,

1840 sobre terra defensats

hem de ser de l'avarícia,

de l'ofensa, dels assots!

Des que aquesta terra és terra,

des que els homes són nascuts,

1845 una llei la més entera,

la més justa, Talió,

nos regeix; llei sempre invicta;

una i fora; una de bo;

càstig igual al delicte;

1850 a qui te fa, tu, fes-li;

lo que vols, tu, que no te facen

mai n'ho faces al veí.

Los dèbils que tot ho passen

no són res en aquest món:

1855 qui rep una bufetada

sus la galta i no respon,

rebrà segona galtada.

L'Evangeli no ha dit

com cal fer a la segona!...

1860 Jo, per mi, aqueix bandit

mereix la llei taliona.

BEP

L'explicam lo Talió?

Què digau de la proposta?

TOTS ( Per meitat.)

És lo millor!...Lo millor!

BEP

1865 Unànime és la resposta;

i jo me'n renti les mans,

qual que siga la sentència!

Més que lo Pilat dels romans

tindré neta consciència.

1870 Comença Julot: què en dius?

JULOT

Que és ell que ha volgut la guerra;

que de sang n'ha rajat rius

sus d'aquesta pobra terra.

Doncs, mereix que li obrim

1875 prop del cor la gran artèria.

Aixís purgarà son crim

sense cap altre misteri.

Tingués poder com voler!...

Fins que sa vida s'acabi,

1880 sangrem lo mal bandoler:

llei Talió és llei de savi.

Veus aquí mon sentiment:

Com ha fet que se li faça!

BEPO

Escriu, Bepo, lo que ven,

1885 a mesura que tot passa.

BEP

Sí, l'avi, marcaré tot.

BEP

En Jaumet ara què en pensa?

DOC +--d--FA6 JAUMET

Sabeu que som fet un vot.

Vull complir ma prometen‡a.

1890 Del mal fet pel fanfarr¢

se'n faria cent mils llibres;

del seu nom sol lo ress•

fa recoquillar mes fibres.

Aqu¡ teniu davant v¢s

1895 lo m‚s pervers de la Terra,

lo m‚s fals, lo m‚s atro‡

de la Hist•ria tota entera.

Lo Barbre ha juntat al cim

d'aquella pila espantosa

1900 d'horrors un altre crim...

Ah! La mala, mala cosa ( fitora.)

Dir que això, més alt que un rei,

comandava un vast imperi

i que dictava la llei

1905 al món! Atila, Tiberi,

Neró i Calígula

deu mils cops més que ell valien.

Jo no vull capitular!...

Si els inglesos el tenien!...

1910 Mes jutgem lo que hem vist

sens parlar dels maleficis

que han rendut lo món tan trist,

sens parlar dels perjudicis

que han fet ell i sa nació,

1915 que molt massa llarg seria.

Se'ns presenta l'ocasió

de seguir la recta via:

ha robat aquest lladrot

tres duros, una barreta,

1920 sens descuidar lo barcot

- que la cosa era com feta. -

No és perquè era meu

tot açò que tinc malícia;

altra cosa jutjareu

1925 més lletja que lo lladronici.

És a vostè, president,

que la cosa interessa:

lo coneixiu aquest nen,

aquest fill que és tot puresa,

1930 aquest nét del vostre cor? ( Bepo s'eixuga los ulls. )

És d'ell que lo Kaizer volia

fer un lladre i un traïdor. ( Bep s'alça i espia Guillem amb un mal ull )

Bepo cobert d'infàmia!

Quina mort mereix això?

1935 - Forques? Garrots? Guillotines? ( Menyspresant.)

Com los altres?...Lo mateix?

Altres crims, altres eines!

Nos ha begut nostra sang;

dels nostres fill n'ha fet trossos;

1940 lo ú cego, l'altre ranc;...

I li resta moll als ossos! ( Frenètic.)

És un rèptil verinós

que deshonra la natura;

mereix que en terra son cos

1945 clavat siga amb ma fitora!

GUILLEM

Kamerad!

SEBASTIANOT

Xut! Calla-te!

Que qui té set molt mal parla. ( Alça la carterola.)

Ara tu, adoba-te!

BEP

Andreu, voleu proposar-la

1950 la regla del Talió?

Jutges sem de consciència;

demanarem a la raó

tant duresa com clemència.

ANDREU

La clemència, d'on vindrà?

1955 dins lo cas que se'ns presenta

no tenim de sospitar

per la llei ninguna espanta.

Lo rigor? No veig cap llei;

la més dura és massa fluixa

1960 per aquest maleït rei. ( Aquí Estevenot s'alça impacient i s'assenta.)

Tota nostra terra és moixa

de la sang que ha rajat,

roja i jove, de les venes

dels que l'endimoniat

1965 per cent milers de centenes

va matar...Tot porta dol

aquí dintre, home com dona,

nins i vells, i qualsevol,

qualsevol que bé raona.

1970 Quantes llàgrimes han vessat

dels ulls de totes les mares?

Quants orfans nos han quedat

que mai més veuran sos pares! ( Bepo torna a s'eixugar los ulls i Estevenot s'alça a tornar.)

Lo culpat és son cervell;

1975 doncs la bèstia rabiosa

mereix un cop de martell

sul cap! - Veus aquí la cosa. -

SEBASTIANOT

Entre banyes!

GUILLEM

Dignitat!

ESTEVENOT ( Sobtadament.)

Fill d'una raça podrida!

GUILLEM ( Gloriós.)

1980 Rei! Emperor!! Majestat!!!

SEBASTIANOT

Tots tres tenen la pepida.

GUILLEM

Alemanya sobre tot!

SEBASTIANOT ( Alça l'ampolla.)

Sobre mi sols veig l'ampolla.

PERET

O rei de truca a l'embut!

XIQUET

1985 Rei? Qui llepa lo cul de l'olla?

ESTEVENOT

Veig que me s'escalfa lo forn

i que plena és la pastera!

No ven encara mon torn?

Bep, no me deixau endarrera.

BEP

1990 Molt alborotat esteu,

vós, tan moderat...Digau-me:

si feien tots com vós feu...

ESTEVENOT

Massa temps pren lo Guillaume.

BEP

Parlau doncs. Hom reflecteix

1995 per ser just...Mai hom n'és massa.

Què vós pensau que mereix?

Què conven que li faça?

ESTEVENOT

És ell que se diu tan fort?

Que vol governar la Terra?

2000 A mon torn, hasta la mort!

Vinc a te declarar la guerra.

Tu, te dius noble, m'apar;

a mi cap quartell no me manca:

GUILLEM ( Llegeix la carta de visita que l'Estevenot ve de li llançar- Molt sorprès i admiratiu.)

De Saires, de Mortamar,

2005 de Villeroy, de Salanca!

ESTEVENOT

Provinc d'un almogàver:

lo blasó dels avis porta

espasa, mandró, llorer,

castell sobre la Mar Morta.

2010 Al mig s'eriça lo gall:

bec d'acer, elm d'amaranta,

arpa negra, ull de cristall;

divisa. " Res no l'espanta!"

Veus que més noble som jo

2015 que tots los nobles de Prussa,

que ton més alt hoberó,

que lo Frederic Barba-Rossa!

Mateixa tenim edat:

vejam doncs, d'una vegada,

2020 si ta mare t'ha dat

com a mi bona mamada ( Se treu la matalota.)

Serem los dos campions,

tu dels botxes, jo de França;

farem com aquells varons

2025 amb l'espasa o amb la llança,

amb los punys, les dents, en pèl! ( Atrossant les mànegues de la camisa ).

Combatrem com dos dimonis

a menjar-nos fetge i fel! ( Frenètic.)

Vet ací los testimonis ( Guillem fa cara d'home espantat.)

2030 L'àliga té por del gall? ( Mespresant.)

Llesta l'arma! - Vols la maça?

Llesta l'arma! - Vols lo mall?

Llesta l'arma! - Vols picassa? ( Se gira cap al consell. )

Com va que el teniu lligat?

2035 Fora cordes i cadenes!

Cap a cap! I aviat

vos l'engastaré d'esquenes!

Sus de la punta del peu

cop del taló de ma bota

2040 lo farà ballar arreu

en saltant sus d'una pota;

i mentres que ballarà

cop sus de l'altra sabata!

Vejam si s'escaparà

2045 en cantant. " Que un llamp lo mata!" ( A Guillem.)

Veniu tots, tu i els teus fills,

si teniu quelcom al cofre,

noble colla de resquills!

Sem dos, només: Jo i el Joffre!

GUILLEM ( Incrèdul i burlant-se.)

2050 Noble, ell?

ESTEVENOT

Joffre d'Arrià,

paladí de Carlemanya,

fou son avi, mil anys fa;

més gran que cap gran d'Espanya;

soca de reis; plomall blanc

2055 sobre estrelles se balança;

quatre ditades de sang

fetes per lo rei de França;

vencedor del sarraïm

com del barbre en Normandia:

2060 Divisa. " Ferim! Ferim! "

Títol: Marquès de Gòtia;

per sobrenom: lo Pelós;

comte era de Barcelona;

i son nét és com si fos

2065 duc, príncep de la Matrona!

Ara acates molt los ulls;

t'ajupeixes com la lloca...

Visca Déu! Cal que a genolls

nos marques lo " Pas de l'Oca."

SEBASTIANOT

2070 Ein, zwei! En avant!...Ein, zwei!

Flanquez-lui huit jours de tôle.

GUILLEM

Tinc set!...Tinc set!!

SEBASTIANOT

Això rai!

Jo tinc una cartarola.

SIMON

Carall! Agafaràs lo gat

2075 com vas fer per l'armistici.

SEBASTIANOT

Val més que l'haja agafat

jo que ell!

JULOT

És pura justícia.

BEP

A vós ara, Llorençot,

poc parlar és saviesa:

2080 explicau-nos com se pot

castigar sa mala empresa.

DOC +--d--FA6 LLOREN€OT

Poc parlar i molt obrar...

Puix crem… tantes igl‚sies,

a ell nos caldr… cremar.

2085 Per castigar sacrilegis

ac¡ tenim lo que cal:

oli, petrol, pega, sofre.

L'untarem baix, mig i alt

i suplicarem que en Joffre

2090 vingui per posar-hi foc.

Qui vol cremar, cremat siga

cremat siga a poc a poc:

Aix¡s Tali¢ castiga.

O, com sem de Sant Llorenç,

2095 posem-lo sus les grabilles

sobre d'un foc de xarments ( Guillem se torceix de por. )

- I com! Ja te recoquilles? -

Les cendres que quedaran

d'aquesta galotxa ufana

2100 prou se'ls enrossegaran

los pets de la tramuntana.

SEBASTIANOT

Miolaràs com los cargols

quan baven sobre la brasa.

ANTONI

Sebastianot!

SEBASTIANOT

Què vols?

ANTONI

2105 Ho fas llarg!

BEP ( A Sebastianot.)

Fora una frase.

SEBASTIANOT ( S'apunta per parlar, mes quequeja molt més. )

En Guillem...

BEP

Nos cal cuitar.

SEBASTIANOT

És que me'n cal dir a manta.

ANTONI

Parlaràs demà; és tard!

BEP

Dret ten ell de parlar.

ANTONI

Canta!

SEBASTIANOT ( Canta. Aire: Jan del Riu. Tant que dura la cançó, Bepo talla canyes i papers.)

2110 En Guillem s'era escapat;

se'n anava pets a fugir,

en Guillem s'era escapat;

los llorençans l'han agafat.

TOTS ( Aire: Lo cap de Carbassa)

Eix cap de carxofa

2115 com l'adobarem? BIS

SEBASTIANOT

A se'n fer la cofa

lo condemnarem.

TOTS

Amen!

Eix cap de carxofa

l'esplomissarem.

SEBASTIANOT

2120 En Guillem s'és embrutit

los dos cuixals de les calces;

En Guillem s'és embrutit

ell que era tan presumit.

En Guillem, mal haja lo brut!

2125 Ja nos crida " Kamerade! "

En Guillem, mal haja lo brut!

Aquest cop serà Kaput.

Per la sang que has begut,

per les llàgrimes que hem vessades,

2130 per la sang que has begut,

Guillem crebaràs eixut!

És això que vol la llei,

la justa llei taliona.

És això que vol la llei.

2135 Serà lo millor remei.

BEP

Bepo, què fas? No escrius?

BEPO

Ja som prou escrit per ara.

BEP

Talles canyes, tamarius,

diaris; què més encara?

BEPO ( S'avança majestuós.)

2140 Antes de trobar la mort,

un emperor tan insigne

mereix un vestit de cort

i símbols que en siga digne: ( Posa-li insignes grotescs fets de canya i de paper.)

un sabre fet d'un xarment

2145 amb un pistolet de canya.

GUILLEM

Sense raó és l'argument.

BEPO

I corona amb doble banya.

Mes com gosa al·legar

la raó i lo criteri?

2150 A Verdun se va oscar

l'espasa d'aquell Tiberi. ( Guillem fa moure los morros i llança lo sabre.)

Respon sense remugar;

què en dius de ta polvra seca? ( Guillem llança lo pistolet.)

- A la Marne se va banyar!

2155 Marne, primera hipoteca.

La segona? - Escolta un poc:

a la Marne, altra vegada,

d'un company d'en Joffre, en Foch ( Guillem llança la corona.)

vas rebre l'altra ensacada.

2160 Els haurem! - I vos tenim.

No passaran! - No passaran.

Au! Pelosos, fins al cim!

- Fins al cel s'engarraparan! ( Amb tota la vehemència de l'entusiasme.)

JULOT

Lo rei!

XIQUET

L'emperor tudesc!

ANDREU

2165 Qui vol polvra d'escampeta?

PERET

Qui la ven?

VICENÇO

Aqueix grotesc!

JAUMET ( S'avança, amenaçant.)

Té, toca-me la barreta

GUILLEM

Kamarad!

BEP

Parla com cal!

Que pasturaves gorrinos?

GUILLEM

2170 Eri jo feld-marescal!

ANTONI

D'una armada de tocinos.

BEP

Antoni, vós, què direu?

Lo consell vos ho demana.

Digau-nos lo que penseu

2175 d'aquesta dolenta grana.

ANTONI

Que l'hem d'espedregar!

La justa llei ho declara.

Hasta rocs varen plorar!...

Puix pedres resten encara,

2180 la pedra lo ferirà

pel nas, pel coll, per les celles,

pel fetge! Fins rajarà

lo cervell per les orelles!

És demà dijous, amics:

2185 anit farem fer la crida

que los ninets, pobres com rics,

tots, lo consell els convida

a complir contra Guillem

la suprema espedregada.

2190 Si més cal convidarem

tots los nins de l'encontrada

Torrelles i Alenyà,

Sant Hipòlit i Toluges,

Ribesaltes, Perpinyà,

2195 Clairà, Baixàs i Costoges,

Peirestortes i Canet,

Bonpàs, Pià, Vilallonga,

Caramany, Garrius, Mosset,

Angostrina i Serrallonga.

2200 Ai! Fills meus, aquells mandrons

com roncaran d'alegria!

Aquells rocs, aquells cairons,

quins actors de tragèdia!

Deixem fer los nostres nins:

2205 no cercam altre artifici;

veurem saltar los bocins

i riurem del seu desfici. ( Aquí mostra a Guillem.)

Lliçó no és ficció

si dau lliçons, siguen bones,

2210 com vol la llei Talió.

SEBASTIANOT

Si el donàvem a les dones!

BEP

Jutges sem, justos cal ser.

A vós, Ponarro, alçau-vos

i digau vostre parer;

2215 lo vostre sentit donau-nos.

PONARR0

Tants com se'n va fer saltar

sa maleïta metralla,

tants com se'n va rebentar

en tots los camps de batalla!...

2220 Puix ell costa tot lo mal,

puix ell tot ho alborota,

mereix ell suplici igual.

Posem-lo dins d'una bóta

tot lligat com los esclaus,

2225 amb les mans darrere l'esquena,

i que la bóta de claus

llargs i punxuts siga plena.

Després vararem açò! ( A Guillem.)

I tu, rodola, rodola

2230 dalt a baix del Canigó

a Sant Llorenç de la Bola!

SEBASTIANOT

Les voyageurs pour Bompas,

Saint-Laurent, l'Etang de Salces!

Aquí te regalaràs;

2235 mes t'esquinxaràs les calces.

BEP

Lo temps passa. Ven lo torn

del nostre company Ventura.

Que vós trameu, allà al corn?

Digau la veritat pura.

VENTURA

2240 La veritat és lo sol

que a tot dóna la vida.

Sense ell, sense aqueix símbol

la terra ven entristida.

o gran sol, símbol de Déu!

2245 Ditxosa la criatura

se pot dir la que te veu,

que veu la veritat pura!

De Déu és lo raig etern,

raig que tot ho suavisa,

2250 que fa cel lo que és infern...

Lo cego prou se n'avisa.

I de cegos quants n'hi ha

que han tornat d'aquell calvari,

que mai no veuran lo pa

2255 que mengen dins del desvari?

Lo culpat tenim present ( A Guillem que fa que no amb lo cap.)

Ja sabem que tot ho negues!...

L'autor del més mal turment,

ell! És ell que els va fer cegos!

2260 I ten ulls com vós i jo?

I los seus ulls tenen nina?

I la vista li va bo?

I com nosaltres camina?...

A tot açò donem fi:

2265 de llarg en llarg de les celles

d'aquest ufanós botxí

escapcem les dos parpelles;

i, que estacat dret del sòl,

lo sol li cremi la vista!

2270 Això és que la llei vol,

puix llei Talió persista.

SEBASTIANOT

Tenim un sol consagrat!

Ho sentes com repetella?...

Mes un trago de moscat

2275 endolceix la gargamella. ( Alça l'ampolla.)

BEP ( A Sebastianot )

Doncs sempre posareu vot?

SEBASTIANOT

La discussió és oberta.

BEP ( A Tomàs.)

Explicau-nos com se pot

judicar, Tomàs.

TOMAS

Experta

2280 és la llei del Talió.

Tots aquellos que emboliquen

no mereixen cap perdó

ni aquells que falsifiquen

Los papers que han firmats.

2285 Ras dels punys les mans tallaven

Los vells als que eren trobats

esborrant lo que firmaven.

i què fa fet ell dels papers

que guardaven la Bèlgica?

2290 Esquinxats com un no res,

esquinxats mica per mica.

Doncs esquinxat siga ell

amb ses traces i ses manyes

com un pellot brut i vell...

2295 'xò? Rei de les Alemanyes!

Als quatre cavalls més grans

de França que estacat siga

per los peus i per les mans

amb lo nu que no se deslliga.

2300 Sols quatre cops de flagell:

cada corser pren sa via,

arrossegant un quartell

del monstro de perfídia.

SEBASTIANOT

Simon, els afegiràs

2305 tu que ets pegot; tens alzena

i llinyols...

SIMON

Te callaràs?

SEBASTIANOT

Quan l'ampolla serà plena. ( Simon li canvia l'ampolla. )

BEP

A vós ara, Joaquim;

què pensau que convindria

2310 per prou castigar son crim

segons la llei?

JOAQUIM

A fe mia,

de crims s'han comès milers

contra l'humana natura.

Ell, sos fills, los consellers

2315 d'aquell regne d'impostura:

estupros, ferocitats,

mentides i lladronicis,

tantes altres fealdats

i tants altres perjudicis!

2320 Lo que lo cap vol concebir

és la llengua que l'ordena

a les mans per ho complir.

Portin doncs tota la pena

tant la boca com les mans.

2325 No cal arrencar la llengua

ACTE SEGON

ESCENA PRIMERA

SOROLL DE L'OLLA ( Cançó; vell aire provençal )

GALDRIC ( Entaulat al fons, fora Jaumet, Julot, Peret i Llorençot )

Escolta la cançó

que canta la nostra olla;

ai, fillets, quan sorolla

quin bon so! ( Tots reprenen)

Sabes on és la Gallona,

a on ix la Font del Port?

Aquí se passa vida bona!

Vine t'hi ans de ser mort.

Tot en fent la bullinada

descuidaràs los teus danys.

Ala, vine, si t'agrada

bon dinar i bons companys.

Si te sentes amargura,

si lo teu cor vols consolar,

vet ací ditxosa cura. ( barral.)

Ximaràs d'aquest nèctar.

Ací ningú no s'espanta

i ningú no pensa amb mal;

tothom riu i tothom canta,

tothom alça lo barral.

Dóna molta set la pebrina.

Mes no manca vi vermell.

Ho és pas que " Qui dorm dina! "

Tots s'hi fan. - Cada ú per ell.

Munten fins a les estrelles

nostres picaments de mans.

Quan oïm les cantarelles

i los contes catalans. ( Piquen tots de mans en cantant lo darrer refrà. )

GALDRIC

Pinyates ací, minyons,

se n'han fetes pla qualque una.

XIQUET

Milions i milions

n'ha vist aquesta Gallona.

PEROTE

Clairanencs i politans...

ESTEVENOT

Sobretot ribesalteros.

PONARRO

Sens comptar los llorençans,

pagesos i marineros.

VENTURA ( A Tomàs.)

Si sabies les cançons

que ací foren cantades

a l'entorn d'aquestes fonts...

TOMÀS

I los cuentos de fades...

SIMON

Tingués jo tot aquell or

que han costat tant de pinyates!

SEBASTIANOT ( Quequeja molt.)

Aviat seràs mort;

val més que fagis sabates.

JOAQUIM

Vicençó, me diuen que ets

molt bo per contar històries.

VIÇENÇÓ

Sabeu los tres reguitnets

del burriquet d'en Gregoris?

TOTS

No.

VIÇENÇÓ

I bé, lo contaré.

TOMÀS

Era burro o era saume?

SEBASTIANOT

En vols massa sapiguer.

VIÇENÇÓ

En Gregoris - escoltau-me-

és testudàs com un llamp;

més tossut és que lo seu ase,

que, si lo pasturen al camp,

reguitna que vol la rasa.

Més testuts tots dos se fan

quan més bufa tramuntana;

i quan lluna se va girant,

més i més; no s'ho demana;

Lo burro se diu " Fuirisquets ";

l'amo que és tort d'una cama,

li van dir " Potaclinquets."

Ell renega, l'ase brama.

Ans d'entrar a Sant Llorenç

cal saltar la regadora.

Molts burros són malcontents;

aquest sempre s'hi atura:

Un cop no volgué passar,

- lluna devia ser plena.

I tramuntana bufar. -

Mare mia! Quina escena!

" Hi! Arri, arri!...Manyac.

Te daré bona civada. "

— " No! " " Te plourà qualque patac

sus la pell — " No! " — Espolsada,

Fuirisquets, aviat rebràs! "

Sé on tenes les costelles.

Hi! Arri! M'escoltaràs?

Diues " No! " amb les orelles? "

Mentre parla un gros tiroll

S'alça i recau com quan trona.

Esquena, cuixes i coll,

closca i anques, tot ressona.

L'ase en bramant diu: " Ah! No! "

— Te treuré les pessigoles;

som jo més testut que tu,

que ets més tossut que cent mules.

Com hi ha Déu! Fuirisquets,

passaràs! " A la morralla

se penja lo Potaclinquets.

— " Ah! No! " — vaig a cercar palla;

sota lo ventre te faré foc.

A tornar " No! " amb la testa?

Per sopar tindràs un roc;

amb això passaràs festa...

Te mataré! Llamp que no,

que altre burro me caldria,

i lo més burro serà jo...

Vejam, fillet, a la via!...

Sempre " No! "...Cap de marrà!

Te vols jugar tres pessetes

que saltaràs? Ho serà

com som dinat de mongetes.

Aixís dient, punt per punt

rabiós, sota del burro

s'acata, fa esquena amunt

i salten la regadora.

— " Guanyat! fa lo Potaclinquets.

Cal pagar! Veus de fer l'ase? "

L'ase fa tres fuirisquets

reguitna i fuig cap a casa! ( Tots riuen.)

Lo seu nom va canviar...

TOMÀS

I com li van dir?

VIÇENÇÓ

Guillaume.

TOMÀS

Per què?

VIÇENÇÓ

Per el malpresar.

TOMÀS

Burro és doncs i no saume...

Digues tot lo que voldràs,

no te crec; és una craca.

VIÇENÇÓ

Tomàs, fas com sant Tomàs.

TOMÀS

'xò són contes de barraca.

XIQUET

Ai lo conte d'aquell pet

que ne'n van fer cent esquerdes?

GALDRIC

I lo conte del prefet

que menjava nesples verdes.

PONARRO

I lo conte dels Miquelets?

ESTEVENOT

I lo conte de la castanya?

ANDREU

I lo conte dels tres xiulets?

VENTURA

I lo conte del Carlemanya?

SIMON

I lo conte de l'Anníbal?

TOMÀS

Quin animal?

ANTONI

De Cartage

era un famós general.

TOMÀS

Ho has vist, tu? Respon...Vaja!

ESTEVENOT

S'hi és vist més que emperors,

presidents de República,

bisbes, reis, ambassadors:

en Joffre hi ven quan li pica.

PONARRO

Ho és! Un cop va venir

a la Font del Port. Ja era

general...Li caldrà dir ( Guillem treu lo cap.)

d'hi tornar.

GALDRIC

I la manera

de li dir?...És marescal!

Jo no sé com li escriure.

ESTEVENOT ( A Perote )

Tu, que ets estat caporal?

PEROTE

Jo me diuen cap de siuro.

ANTONI

Doncs que ho fagi l'Andreu.

Jove, quin cap que tenia:

a dotze anys va tendre un preu.

ANDREU

Dos!

ANTONI

I que lo mereixia!

Com se deia lo llibrot?

ANDREU

Dos!! Te dic; i me'n faig glòria.

Dos!!!...Ets sord o vénes xot?

ANTONI

Quins van ser?

ANDREU

Un de memòria...

ANTONI

L'altre?

ANDREU

...Me'n recordi pas.

PONARRO ( A Xiquet )

Tu que sabes l'ortografe,

Xiquet, si vols, te'n treuràs.

XIQUET

Jo sé fer qualque parafa. ( Aquí Bepó se posa a escriure.)

VIÇENÇÓ

A l'escola lo matí

m'endormia molt de gana,

i la tarda sense fi

espiavi la campana.

PONARRO

Entre tants n'hi haurà un

per fer quelcom de passable:

Que vos creieu que en Simon

no se'n sentirà capable?

SEBASTIANOT

En Simon? Ximple pegot!

SIMON

Veritat que no som notari;

mes si no tinc cap " bachot ",

ni certificat primari,

un examen vaig passar,

- llavores tot bé m'anava -

i me va felicitar

aquell que m'examinava.

PONARRO

Ara, com te va dir?

SIMON

Bo!

PONARRO

Bo?

JOAQUIM

Bo? Qui ho creuria?

SIMON

El consell de revisió

va dir " Bo!!! per la Pàtria! -

VENTURA

Si l'Andreuot era viu,

quina lletra retorcida!

ANDREU

A en Jaumetó qui li diu?

Ho farà.

SIMON

Com som en vida!

JOAQUIM ( a Estevenot.)

Tu doncs, que ets lo seu veí,

som segur que si li deies...

Mes li cal parlar molt fi

en li donant les ideies...

ESTEVENOT

Al dies de casament

sembra goig i alegria:

és ell que fa lo compliment

a tota la companyia.

ANTONI

Ell canta, declama, escriu

i als morts fa la morala.

GALDRIC

Se fa vell; és malaltiu

i ja ten un plom dins l'ala.

TOMÀS

En Jaumetó? Quin pot ser?

GALDRIC

Li diuen Pelatomates

per sobrenom...

PEROTE

I també

esguerrador de pinyates.

TOMÀS

Per què?

PEROTE

Companys, escolteu,

que ací sem per fer joguines.

Alguns vos en recordeu:

era al Camp de les Espines:

al mig hi ha un casot,

un hortet amb dues parrecs

i lo nebot de l'Enrinot

ara hi ten vinyes, espàrrecs...

SEBASTIANOT

Fes-ho més curt!

PEROTE

Fa trenta anys,

compren peix de tota escata

dotze a quinze bons companys

i se'n van a fer pinyata;

és en Jaumetó cuiner.

Tot ho tinc de testimonis

que me van dir com tot va ser

amb totes les cerimònies.

Comencem per la cançó

que nos ve dels rebesavis.

ESTEVENOT

Galdric, dóna-nos lo to

i farem com aquells savis.

GALDRIC ( canta )

De puntales ne'n cal tres

per hi penjar la nostra olla,

de puntales ne'n cal tres

i un ganxo per cremallers.

A l'olla que hi cal posar

per fer bona bullinada?

A l'olla que hi cal posar

si nos volem regalar?

Una ceba, all i sag¡

amb dues o tres tomates:

Una ceba, all i sag¡,

tot açò tallat molt fi:

No descuidarem la sal.

No descuidarem bon oli;

no descuidarem la sal

aixís tot irà com cal.

Quinos peixos posarem?...

Hi posarem peix de roca;

quinos peixos posarem?

Tots aquells que llestarem.

Ho caldrà també pebrar...

On trobarem la pebrina?

Ho caldrà també pebrar;

pebre foll no mancarà!

D'aquesta olla què en farem,

ara que és ben proveïda?

D'aquesta olla què en farem;

foc dessota hi ficarem.

Buidarem xuc i fricot

dins del plat sobra la llesca;

buidarem xuc i fricot

i més tira qui més pot!

Si te'n vols fer una fart

sense anar a la barraca,

si te'n vols fer una fart

vés a l'hostal del Camart.

PEROTE

Doncs ceba i all tallat fi,

tomata, sal de cardona,

una trufeta, sagí

peix, aigua, foc i...tiona!

Ara per acampar fam

caldrà prendre un poc d'absenta;

—" I que mai l'avorrigam! "

proclama una veu contenta:

Un fil d'aquesta licor,

un i pus — dos ja és massa —

és lo que hi ha de millor

sobre terra. Res no passa.

Arreu s'ou com un soroll

al mig d'un eixam d'abelles;

i, quan l'olla arrenca lo bull,

endavant les cantarelles!

Després, ans de capgirar

l'olla dins de la gresala,

lo cuiner diu: " Cal tombar! "

I los companys responen: " Ala! "

Tots són drets i lo cuiner

diu aquest benedicite;

" Menja peix, beu vi roquer,

mai tindràs l'apendicite!

Cap emperor, ni cap rei,

li respon la companyia,

no mengen tan bo lo peix

com nosaltres! " " Aixís sia! "

Cada ú son ascle de pa,

los ulls tots lluents de gana,

lo ganivet a la mà,

a hom sol hom s'encomana.

Promet bàlsam i vellut,

promet cosa que enrestaula;

un quelcom d'una virtut

sens igual en altra taula.

Pinyata a vora de mar

no hi ha res que tant consoli,

mes guardeu-vos d'hi buidar

absenta en plaça de l'oli,

com va fer en Jaumetó

que se va enganyar d'ampolla;

seduït per la color

absenta buidà dins l'olla!

Lo cuiner, a meitat mort

que lo fricot res no valia

va cridar lo gat...Més fort

lo cridava, més fugia.

TOMÀS

I com van fer per dinar?

PEROTE

Un bocí de xicolata

al calaix varen trobar

rossegada de la rata!

Als quinze malventurats

l'absenta va ser funesta:

sempre se són recordats

que aixís varen fer la festa...

Van tornar a Sant Llorenç

tenint tots les cintes fluixes

i parlant entre les dents.

S'oïa lo mot de " bruixes "?...

Quan l'ocasió d'anar

a fer pinyata se presenta,

cada ú se'n ven a flairar

si l'oli no és absenta. ( Tots riuen.)

No la contau a ningú

la llastimosa ribota;

dalt a baix del Canigó

se'n faria una riota...

'Xo fa que li va passar

lo nom de Pela-tomates,

i llavors li van posar

esguerrador de pinyates. ( Tots riuen.)

GALDRIC

Eh! Bepo, què fas?

BEPO

Escric.

JOAQUIM

És moment ara d'escriure?

ANDREU

A casa tens temps, l'amic.

PONARRO

Deixa te'n; ara cal riure.

BEPO

Aviat tot ho descuideu,

com fan los caps de carbassa.

Lo que se diu, que se faja arreu,

al fi que del cap no passa.

De mi no pensareu mal

si la decisió que heu presa

d'escriure al Marescal

l'executi jo sens presa. ( Aquí mostra un paper )

És la lletra que hem de fer

an en Joffre.

VIÇENÇÓ

Que tu l'has feta? ( Bep fa signe que sí. )

Lo que diu fes sapiguer.

ANTONI

Esperem amb candeleta.

GALDRIC

Vejam!

BEP

Allez!

BEPO ( llegeix )

Marescal...

ANDREU

Si " Mossur " l'anomenàvem

se'n faria més cabal.

SIMON

Això és com si no parlàvem.

TOMÀS

I per què?

ESTEVENOT

Perquè m'apar,

mai s'és vist dins d'una història

dos mots com " Mossur Cèsar"

afegits.

VENTURA

No en tinc memòria.

PEROTE

Jo tampoc.

GALDRIC

Això és segur.

XIQUET ( A Andreu )

Ho has vist escrit, sant home,

que li diguessen " Mossur ",

siga a París, siga a Roma,

al primer Napolió?

JOAQUIM

Ni tampoc a Carlemanya.

SEBASTIANOT

Ni tampoc al Scipió.

ESTEVENOT

" Mossur!..." Aqueix mot m'escanya

no és francès ni català.

SIMON

Deixem estar Bonaparte!

Scipions i bacallà.

Llegeix-nos la teua carta.

ANDREU

Vaja!

PONARRO

Llegeix!

BEPO ( Guillem treu lo cap.)

Marescal,

vulgau dar-me llicència,

tan menut jo, vós tan alt,

de vos dir, tal com ho pensi,

lo que me dicta lo meu cor:

l'avi vol, ans que se mori,

veure a la Font del Port

l'Autor de la Gran Victòria.

Sant Llorenç tindrà molt pler.

Mon pare vos coneixia:

a la Marne i a l'Yser

l'haveu vist com combatia!...

L'haveu vist també ferit

per nostra mare, la França...

Déu lo perdó!...Som petit

mes, gran és mon alabança

per vós, nostre salvador.

L'avi vell meu vos espera.

Jo vos vull fer un petó!

Bepo, l'orfà de la guerra.

Post escrit: No descuideu

de nos dir dins la resposta

lo dia que nos vindreu,

que molt honrat siga l'Hoste!

SIMON

En sap més que un sabater.

JOAQUIM

No manca cap partícula.

VIÇENÇÓ

Ni cap barra en cap de T,

ni cap punt, ni cap vírgula.

ESTEVENOT

Si ven!

ANTONI

Te dic que vindrà.

SEBASTIANOT

No se beurà pixarotes!

XIQUET

Perdigalls...I etcètera!

SEBASTIANOT

Val millor que gambarotes!

ANDREU ( Al Bepó.)

I li parles català?

VENTURA

I doncs com? Amb francesades

tindrem tots de li parlar

si ven a fer bullinades?

TOMÀS

Potser l'haurà descuidat.

GALDRIC

I com vols que això s'olvida?

A menos de ser bernat

i tonto fora de mida.

PEROTE ( a Ponarro.)

Que lo vas descuidar, tu,

quan vas fer tres anys de Xina?

PONARRO

Jo no; mes en Jaumetó,

per parlar de la cardina,

deia " la Soeur d'Honoré."

TOMÀS

Quin cap de marrà! Quin etre!

Menjaria un ABC

que...faria pas cap lletra.

JOAQUIM

Ara, conta-nos, Tomàs,

aquell conte de la Sauma.

Segur te'n recordaràs?...

Del frare que se deia Jaume?...

TOMÀS

Aquest frare, un provençal

va venir per fer l'escola;

pronunciava molt mal:

xirimpió era rouzole;

deia idzeta en lloc de j;

d'un àngel ne'n feia un Anze:

la candela era bouzi

i les veremes la vendanze.

Volia tot sapiguer:

Que fait ton père..., ta mère?

Ta soeur?...I calia fer

la resposta al très cher frère:

— " Thomas, quel aze as-tu, toi?

me va dir lo primer dia;

quel aze as-tu, réponds-moi! "

Aze? Qui anys comprendria?

Mes, tot s'escurant lo nas,

Per mi respon en Girome:

" D'ase, Thomas n'en tient pas:

il ne tient qu'une saume! "

TOTS

Ah! ah! ah!

BEPO (Dóna la lletra que fa lo torn de la taulada.)

Si pot anar

tal com és composta,

l'escriuré neta, i demà

la posarem a la posta.

ESCENA II

GUILLEM ( Mentres los altres espien la lletra i s'enraonen treu lo cap i diu. )

Allà són tots enrotllats,

canyó moll i roja galta!...

O catalans benaurats,

quan dic que res no vos falta!

Mil graners entornejats

de la mar, de la muntanya!...

Mil canons allà campats,

meves eren França i Espanya!

Si fósses meu, Rosselló

amb lo cristall de tes roques

tan alts com tu; Canigó,

quins palaus!...Paraules loques!

Per ara això no pot ser;

Fora castells en Espanya...

Poc parlar, quan molt cal fer...

Ara nos cal traça i manya.

Fam no en tinc més. Avui rai!

Sé lo que són bullinades.

Som emplenat lo calaix

de mossecs i queixalades.

Hi posen quelcom de roig

que no és safrà de Marsella;

mes, dóna set!...Vindré boig

tant me se cou la gargamella.

Què deu ser? — Sembla un pebrot.

És lo que és i no me'n doni;

un peix roig, un rat bufot...

Lo nas de qualque dimoni!

Ací se diu que un hom és fart

quan hom menja amb desmasia;

som menjat cinc cops la part

d'un home que bé se guia. ( Aquí Bepo passa amb ampolles i barrals que estaven al fresc.)

Ampolles! Porrons!! Barrals!!!

Dins del vi tothom s'amorra.

I qui no diria mals

si la llengua se li torra!

Al lloc de rajar bon vi,

fossen tots plens de ponsonyes

los barrals, i que un verí

atormentés les carronyes!

Mala set! Me matarà

allò roig que era dins l'olla...

Potser lo nin me darà ( Bepo torna a passar.)

un trago de picapolla.

ESCENA III

GUILLEM, BEPO

GUILLEM

Eh, minyó?

BEPO

Què us cal?

GUILLEM

Tinc set!

Si me dónes dos o tres tragos

d'aquell vi...

ESCENA IV

BEP, BEPO, GUILLEM

BEP

Aviat fet,

que no se parla amb los pallagos.

BEPO

No, l'avi; no li dic res.

GUILLEM ( Suplicant.)

Sigues bona criatura;

caritat d'un raig, només!

BEP

I si se mou, pren la fitora.

BEPO ( Fent lo seu camí.)

Sí l'avi!

GUILLEM ( Espera que Bepo sigui lluny per renegar en alemany.)

Verdammter Hund!

Moechten tausend Teufelsspritzen

Vitriol in seinen Mund

Schiessen!...Ach! Donner und Blitzen!

ESCENA V

TOTS ( Fora Jaumet, Julot, Peret i Llorençot.)

VENTURA ( Canvia de plaça.)

Del cel cau ruixats de foc!

TOMÀS

Sol de juny al bell migdia.

GALDRIC

Ah! Que se'n falta de poc. ( S'ou com l'Ave Maria.)

ESTEVENOT

Escoltau...L'Ave Maria.

BEP

O sol, àngel del bon Déu,

com faríem sobre terra

sense tu?

ANTONI

Poc!

TOMÀS

Res!

BEPO

Sol meu,

crema els autors de la guerra!

BEP ( S'alça, admiratiu.)

O sol, o sol gloriós,

tu que fas la mar vermella,

bon blat, bon vi...Alçau-vos! ( Als demés.)

Proclamem la meravella.

TOTS

O bell sol!

BEP

Tes ones d'or

emmantellen la Natura.

TOTS

O gran sol!

BEP

Símbol d'ardor!

TOTS

O bon sol!

BEP

Bona ventura!

JOAQUIM ( Com inspirat canta. Vell aire " Bèu soulèu de ma Prouvènço. " )

REPETELL

Altre sol veig que s'avança:

lo nostre gran capità! ( Bis.)

Capità vol dir de França,

nostre vol dir català.

TOTS

Veniu tots al repetell

del nostre gran sol vermell; BIS

res no val lo repetell

del nostre gran sol vermell.

Molt patètic l'hora era

quan cridà: ara o mai més! BIS

No mirem més endarrera;

escometem tots en pes!

( Tots. — I ferim al repetell...)

Tots s'alçaran los pelosos

los del sud com los del nord, BIS

i se llançaran, espantosos,

en les barres de la Mort.

( Tots. - Eren tots al repetell...)

Al front del Temple de Glòria,

com al Temple de l'Amor BIS

han gravat la teua història,

Joffre nostre, en lletres d'or.

( Tots. — Rellueix el repetell...)

Alçarem una efígie

del gran fill del Rosselló BIS

sobre lo cor de sa Pàtria

al bell cim del Canigó.

( Tots. — Serem tots al repetell...)

De tots los títols que ha presos,

l'Avi Joffre, Avi ditxós, BIS

Avi de tots los francesos,

Avi és lo més hermós.

Tots ( Final.)

Vine-te'n al repetell,

l'avi, quan te faràs vell: BIS

res no val lo repetell

del nostre gran sol vermell!

XIQUET ( A Tomàs que fa signe que no vindrà.)

I què faria a París?

TOMÀS

La vida hi és molt mundana...

XIQUET

Deixa estar! Que és un pastís,

no hi va la tramuntana...

Què en diues, company Galdric,

si fumàvem un cigarro?

GALDRIC

Bona ideia.

XIQUET

Pren, l'amic.

GALDRIC

I per lo company Ponarro?

XIQUET

Més en tinc: provisió

n'en vaig fer casa la Tia

per aquesta ocasió.

No és festa cada dia.

GALDRIC

O Ponarro! Vicençó!

XIQUET

En voleu?

PONARRO

Prou!

VIÇENÇO

Llamp!

GALDRIC ( A Ventura.)

Ventura!

VENTURA ( Tots prenen un cigarro.)

Serà dia de cançó.

TOMÀS

I no dia d'amargura.

SEBASTIANOT

Si cal cantar, cantarem,

que per avui no se plora.

JOAQUIM

Ja que cal pipar, pipem;

de cantar esperem l'hora:

SIMON

Xerrar, fumar, pebre foll,

i per dessert menjar coca,

no pot ser lo canyó moll;

se cal refrescar la boca.

ANDREU

Som portat barral...tan gros ( Allunyant les mans.)

d'un vi que trenca la cara;

com un fil d'or ara és ros

i no serà pel barbare.

BEP

Que me fas pensar als botxins?

no saps que me fot la ira?

Que en faria mil bocins ( Alçant un banquet. )

amb un petge de cadira!

ESTEVENOT

Jo som portat macabeu

més i més que d'una ampolla.

PEROTE

Jo moscat del que sabeu.

SIMON

Jo d'aquella picapolla.

TOMÀS

Tinc sense ser gran pagès ( A Ventura.)

lo que cal. I tu?

VENTURA

Granatxa.

De tan vell no sé jo més

a quan se munta son atge.

ANTONI

Lo meu barral no té poc

i, tal com me dic Antoni,

és un vi color de foc;

'xò fa que és vi del dimoni.

GALDRIC ( Canta: aire de Simon Siné.)

És un vi del llamp, color sang i or,

lo vi del mallol de mon avi-dona.

del terme beneït de Pedra Rodona;

és bo, més és cald i com ferro fort!

TOTS

És bo: fem a poc a poc:

és cald: en si porta flames.

És fort: trenca cara i cames

criat és pels rocs que fan foc!

Aqueix bé de Déu, quan malalt estic,

val més que el xirop de l'apotecari

i val més que els sous del nostre notari:

amb ell en tinc prou me creure ric!

Ai! Quin dolç perfum quan ix del forat

d'aquell canalot que tenen los porro's:

llavors nas, canyó, llengua, dents i morros

dret al Criador llançant cant sagrat!

D'aquest cant se'n diu " l'himne del xirrit ":

ara és lo mormoll de la Colometa.

Ara un refilet d'aquella Llauseta

que festeja al sol quan se'n va la nit.

Quan me moriré, dedins del meu clot

posareu lo got de mon avi-dona

amb barral del vi de Pedra Rodona.

Sant Pere me dirà: Entra, Llorençot."

SEBASTIANOT

I jo que sempre tinc set

com si m'afartavi de llana,

que...que...

GALDRIC

Canta-ho, fillet,

que no te mancarà tisana.

JOAQUIM

Ala! Porrons i barrals!

ANDREU

De quin vols? No te facis bila.

SEBASTIANOT

Vi de rocs!

VIÇENÇÓ

Falten rodals!

PONARRO

Garrius!

PEROTE

Peirotis!

GALDRIC

Argila!

XIQUET

Singlar!

ANTONI

Salses!

BEP

Terra-roig!

VENTURA

Los Bosquets!

ANDREU

Pedra rodona!

SIMON

Piló!

JOAQUIM

Mataire!

SEBASTIANOT

Vinc boig!

TOMÀS

Tindràs tisana molt bona.

ESTEVENOT

Són tots germans o cosins.

TOMÀS

Ja veus que de res no faltes.

BEPO

Dau-li lo marescal dels vins!

TOTS ( Per meitat.)

Ribesaltes! Ribesaltes! ( Aquí Sebastianot canta la cançó dels " Quatre xirrits. " Aire: Ventura, sona l'esquellí.)

SEBASTIANOT

M'escanyi! M'escanyi!

Haja lo barral que, no m'enganyi,

serà bon remei.

Ai mare, som mort si no xirriti.

Ai mare som mort:

que ragi fort! ( Li donen un barral i tot lo temps que los altres canten, en Sebastianot fa la xirritada.)

TOTS

Ribesaltes! Ribesaltes!

Marescal dels vins, fes roges galtes;

visca lo Marescal!

Més se farà vell, més farem festa;

més se farà vell,

millor per ell!

II ( Se li presenta un porró.)

Lo porró, lo porró

no és un un flautí pel nostre burro;

no sap xirritar.

Doncs fem lo xirrit ja que sem homes,

doncs fem lo xirrit,

hasta escorrit!

III ( Se li presenta una ampolla amb galet.)

Vi ranci, vi ranci!

Raja un poc més fort sinó me cansi

de beure amb galet.

Tens una color que és molt vermella,

tens una color

com un raig d'or!

IV ( Se li presenta una borratxa.)

Ai mare, ai mare!

D'aquest morregó ix cosa rara;

ai quin dolç tetar!

Aixís tetaré tota la vida,

aixís tetaré,

tant com viuré.

ESCENA VI

TOTS ( Fora Bepo i Guillem que estan amagats.)

PONARRO

Aix¡s, diuen, són los quecs:

per cantar fan meravelles;

mes per parlar quins gemecs

eixen de ses gargamelles.

ESTEVENOT

Quan canti faig lo tiró

que se plany de les gallines

que li piquen al plató.

JOAQUIM

I els quecs fan com les cardines.

VIÇENÇÓ

Nos caldria recolzar.

XIQUET

Ò, cal fer la migdiada.

GALDRIC ( S'acotxa.)

Dit i fet.

PEROTE( S'acotxa.)

Sense esperar.

VIÇENÇÓ( S'acotxa.)

No fa mal.

PONARRO ( Poc a poc tots s'acotxen.)

Una passada.

ANDREU

Per més aviat dormir

cantem tots la " Porta Closa."

VIÇENÇÓ

Comença; t'anem ' seguir.

SEBASTIANOT

Amb veu dolça i amorosa!

ANTONI ( Canta.)

LA PORTA CLOSA

A la cima de l'Albera

hi ha un castell;

no se veu sobre la terra

un fort més bell.

De cristall la porta és feta,

lo pany és d'or;

mes la clau n'és perdudeta;

quin trencacor!

A dintre és una donzella

que se vol casar:

mes com venir a prop d'ella?

No se pot passar.

Tan fresca és com una rosa

del Vallespir

i tant com ella és hermosa;

ja s'ho pot dir.

Ha promès de ser l'esposa

del cavaller

qui, malgrat la porta closa,

entra primer.

Mil cavallers a tota hora

ja són vinguts

i tots ellos en defora

són detinguts.

Reis i tota la grandesa

ferits d'amor

volen d'aquella marquesa

la mà i lo cor.

No pot obrir la riquesa

aquell pany d'or;

no pot reeixir la noblesa

ni son valor.

Amb lo diamant que porta

un trobador

ratlla, forada la porta

i entra al fort.

Diu la donzella admirada:

" Anima i cos

ton esperit me té guanyada,

o mon espòs. "

( Les veus han anat disminuint d'intensitat. Guillem treu lo cap i també Bepo. )

ESCENA VII

GUILLEM, BEPO

GUILLEM

Ara serà lo moment,

puix deuen ser tots borratxos...

Lo ninet està content...

No s'avisaran los matxos. ( Espia tot a l'entorn i Bepo tot d'amagat no el perd de vista.)

BEPO ( A part )

Què vol fer aquest bribó;

qui ho sap lo que se pensa?

Allà veig lo picassó

si ho cal per ma defensa.

GUILLEM

Molt ben parat és mon llaç.

Apropem-nos de la vora

que de fugir d'aquest pas

ara ve de picar l'hora.

Rosseguem-nos a polit;...

passem darrera la barraca...

No se malfia aquell petit...

Ach! La mostra no me reca...

Tot perill passa aviat: ( Bepo pren lo picassó i segueix a Guillem. )

Demà serem en Espanya...

Lluny del Bep, que lo llamp lo mat'!

i de tot lo que m'afanya. ( D'un salt lo Bepo se campa al davant de Guillem.)

BEPO

Halte-là! tu, halte-là!

Ací som amb la picassa;

sabes que som català.

Com a l'Yser no se passa! ( Alça lo picassó, amenaçant. )

ESCENA VIII

TOTS ( Alçant-se i també eixen Peret, Jaumet i Llorençot.)

BEP

Què hi ha, fill?

GALDRIC ( I altres.)

Què és!

JAUMET

Què te vol!

ESTEVENOT ( Agarra lo Guillem que se torceix del dolor.)

D'on ven aquest rebombori?

BEPO

De vosaltres qualsevol

aprovarà mon història:

lo brut me va venir prop

i amb una veu traïdora,

veu molt moixa, tot d'un cop

me va dir que per una hora

li deixés jo un barcot;

que una mostra me donaria,

insinuant sobretot

que per menjar li calia

i per beure. Mentrestant

no vaig fer-li confiança;

ai que no! Tot just semblant

de fer cara de bonança.

Després, essent amagat ( A Guillem.)

som oït tot lo que deies:

" Matxos! Lo Bep llamp lo mat'! "

Que fos tan prop no te creies! ( Burlant-se.)

Al barcot no hi ha sarró;

no hi ha barral, ni formatge;

no hi ha cap botifarró;

no hi ha pa; no hi granatxe. ( Als demés.)

Me volia engaliar;

ho som vist a la manera

que prenia per parlar.

GUILLEM ( A part.)

Veus aquí la romeguera!

BEPO

Nosaltres marxem com cal,

tot dret! I sols del que és nostre

solem fer cas i cabal...

Ara, vet aquí la mostra. ( Llança la mostra.)

LLORENÇOT

Aquest home és un lladrot;

ho porta escrit sa figura.

JAUMET

Ix de davant, Llorençot,

ací som amb la fitora.

GUILLEM

Kamerade! Pas Kaput.

Ach! pas Kaput, Kamerade!

PEROTE

Què dius?

PERET

Prou se sent que put.

ANTONI

Guardeu-vos de tal flairada!

JULOT

Què fas?

XIQUET

Com te dius?

VIÇENÇÓ

D'on ets?

VENTURA

Què vols?

TOMÀS

Què te cal?

JOAQUIM

D'on venes?

SIMON

Tenes sous? D'on los has trets?

ESTEVENOT

On t'amagues?

ANDREU

On te tenes?

GUILLEM

Vaig cap Espanya heretar

d'una tia que és molt rica.

BEPO

Mentider!...Me vas contar

d'una tia d'Amèrica!

GUILLEM

Vull dir...que...

SEBASTIANOT

Que...que ets quec?

tu també? Que de mi te fotes?

GUILLEM

No, mestre, tinc canyó sec.

SEBASTIANOT ( Beu, s'eixuga la barra i aspergeix a Guillem del revés de la mà. )

Jo també...Llepa les gotes.

XIQUET

Per on anar lo barcot?

GUILLEM

Passejar-me.

ANTONI ( Escarnint-lo.)

Passejar-te!

VIÇENÇÓ

Lo granatxa?

ESTEVENOT

Borratxot!

GUILLEM

Refrescar-me.

PONARRO

Refrescar-te!

BEPO

Com tocino eres fart;

doncs per què les botifarres?

GUILLEM

Eren per un poc més tard.

GALDRIC ( Li presenta la caixeta.)

Si te cal alguns cigarros?

JAUMET

Veig que no és clar tot açò ( A part.)

Una pensada secreta

me fa creure que lo bribó

m'haurà robat la barreta.

JULOT

Doncs el cal escorcollar.

PERET

Ala, fora matalota!

TOMÀS

Gira folres!

BEP ( Amenaça a Guillem amb l'escota i Guillem obeeix.)

Sense tardar;

sinó guarda de l'escota!

ANDREU

Gira folres del jalec!

LLORENÇOT

Gira folres de les calces!

BEP

Gira-ho tot plec per plec!

JOAQUIM

Sobretot les potxes falses!

JAUMET ( A part, lo dit al front.)

Res no m'ho treurà d'aquí:

la gorra és sota les mates.

GUILLEM ( Totes les potxes penjant defora del jalec i de les calces.)

Veieu: no som un coquí.

PONARRO

Ala, treu-te les sabates.

Som vist que marxaves coix

siga d'esquerra o de dreta.

PERET

Ala; no sigues tan moix.

SEBASTIANOT

Ala; fora sabateta! ( Guillem treu-se una sabata.)

JULOT

Ara l'altra, i més delit!

VENTURA ( Guillem se posa la primera sabata.)

Quines fleumes són les seues!

ESTEVENOT

M'apar va molt a polit.

Te la trec o te la treues? ( Guillem se treu l'altra sabata; cauen tres duros. Estevenot els pren.)

JAUMET

Serà ell lo balandran! ( Escorcollant-se.)

També me manquen tres duros

amb la gorra. Si, pel llamp,

són meus, guarda-te dels morros!

GUILLEM ( Portant una sola sabata fins a la fi del present acte.)

I com fareu per provar

que aquest diner lo vostre era?

JAUMET

Vet ací: els vaig cobrar

lo primer any de la guerra; ( Als demés.)

Si són meus ja ho veureu:

són tots tres grisos de sofre,

recaptadets pel relleu

quan farem padrí en Joffre.

Dos són de Seixanta-set;

l'altre és de la República.

ESTEVENOT ( Llegint los mil·lèsims.)

Ací estan, com és de fet,

dels anys que Jaumet predica.

JAUMET ( Pren los tres duros.)

Grisos eren, grisos són.

I ara la barretina

que portavi, fent un son?

GUILLEM

Jo, pobret, com sabré?

XIQUET ( A Guillem, menant-lo cap al marge.)

Cap ací la trobarem

tot en grapant per la sorra.

GUILLEM ( Entristit i aporat. )

Qui m'ha vist i qui me veu!

SEBASTIANOT

Què és açò roig?

TOTS

És la gorra!

JAUMET ( Pren-se la gorra, l'espolsa i se la posa.)

Sous i gorra m'has robat!

GUILLEM ( A part.)

Comença ma desventura.

Com no me mates, cel ingrat?

JAUMET

Al cel no hi ha cap fitora!

GUILLEM ( Se grata lo cap.)

Kamerade, pas kaput

Som Social-democrate!

PERET

A tornar!

ANTONI ( A Guillem)

Calla-te, brut.

BEP

Fa vuit hores que se grata.

BEPO ( Fa signe a Jaumet de s'apartar.)

Jaumet, un moment...

JAUMET

D'acord.

BEPO ( Amb lo dit roca al detrás del seu cap.)

Tinc quelcom ací darrera.

Haveu vist que té més curt

que l'altre lo braç esquerra?

JAUMET ( Los demés fan semblant de s'enraonar.)

Ho és; me'n som avisat

quan me feia. " Kamerade! "

BEPO

Lo Kàiser, aquell malvat,

anatomia esguerrada

té també...

JAUMET

No pot ser ell.

A la fira tant de burros

que se semblen.

BEPO

És mesell!

Mesell és dels peus als morros;

i de més, segons lo vent,

com lo Kàiser, ses orelles

fan flaire que vos encén...( Reflectint.)

Los llops solen fer-se ovelles.

JAUMET

Contes de vora del foc,

com se'n llegeix dins les faules.

BEPO

Potser; esperem un poc.

Mesurem nostres paraules.

JAUMET

Si volem sapiguer tot,

com farem?

BEPO

Tinc una ideia:

a l'avi va dir un mot

que més pesa que no creia.

D'un català porta nom,

ja que ha dit a mon avi

que se deia Soler Anton

son pare. Jo me pensavi

que tot lo parlar que ten

no és català com lo nostre;

lo to, lo modo, l'accent,

lo reclam, tot ho demostra.

Se coneix lo català

a les erres que retronen

per qui ras lo sap parlar

sembla que en ses dents ressonen

uns vocables atractius

com los ressons de les cobles

que en corrint los nostres rius

solen dir als nostres pobles.

M'apar té parlar estrany:

del porró ne'n diu lo burro

i d'un bany ne'n diu un pany.

Vos voleu jugar un duro

que aquest paio és un pruscot...

que és l'emperor dels barbares?

JAUMET

Qui t'ho fa dir?

BEPO

Sobretot

lo moviment de les barres.

JAUMET

Baldament fos lo Kàiser!

BEPO

Ho sabeu si la Holanda

el té sempre presoner?

JAUMET

Anem doncs a la miranda;

i segons...fem lo que cal.

BEPO ( Treu-se un jornal de la potxa.)

Lo que cal ho tinc en potxa;

veus aquí.

JAUMET ( Incrèdul )

Fora un jornal?

BEPO

Si lo jornal parla del Botxe?

BEP

Què se tramen aquells dos?

Deixau-me la política

que fot dimonis al cos.

Ditxós qui d'ella se fica.

BEPO ( A Jaumet, tot marxant.)

Vós, sa cara espiareu

quan llegiré lo diari;

al moment vengut veureu

si fa mina de desvari.

JAUMET ( A Bep )

Parlen de quelcom que diu

lo jornal, tots dos, i fora.

BEPO ( A Bep i als demés.)

Veureu tots, si ho llegiu,

lo que se passa en aquesta hora.

JAUMET ( A l'Antoni. )

Vejam, tu, que saps llegir.

ANTONI

Som descuidat les ulleres.

L'Andreu?

ANDREU

Jo sé confegir,

només!

BEPO ( Se trama lo que fa semblant de llegir.)

Tothom fa maneres...

Oïu! Noves d'Amsterdam:

" Lo Kàiser, fa alguns dies,

ha fugit! "

JAUMET ( Se gira cap al Guillem.)

Ja el trobaran!

BEPO

I nos ve de moltes vies

que va prendre un avion

dirigint-se cap Espanya.

JAUMET ( Guillem se desfà lo coll de la camisa.)

Si cau ací, cau a punt.

BEPO ( A Jaumet.)

Veieu que dejà s'escanya...( Als demés.)

Altra nova que nos ven

del fanal de La Novella:

" Avion que de repent

se'n va dret a Manaxella. "

JAUMET ( Amenaça amb la fitora.)

Manaxella?...Lo tenim!

GUILLEM

Demokrate! Kamerade!

BEP

Apretau-lo de molt prim.

GUILLEM

Social!

JULOT

Altra vegada!

BEPO

Com te dius?

GUILLEM

És verdader

que tots Guillem m'anomenen.

BEPO

I ton pare?

GUILLEM

Anton Soler,

com los meus papers ho tenen.

BEPO

És mentida de l'infern:

puix Guillem vol dir Guillaume,

Anton Soler, Hohnzollern!

BEP

A polit i escoltau-me;

si és ell, tindrà son dret.

BEPO ( Desafiant-lo amb lo picassó.)

Ell seu!

GUILLEM ( Esparverat, alça los braços.)

Jo som!

BEPO

Ho sabia.

GUILLEM

Tingau pietat; tinc set!

BEPO ( Vehement.)

I mon pare no en tenia

quan li cremava el canyó

aquella febre espantosa?

Quan cridava al seu minyó,

quan cridava a sa esposa?

Vas tenir, tu, pietat

quan tot roig l'Yser rajava?

O gorb endimoniat! ( Alça lo picassó.)

Per mi Déu te reservava. ( Bep s'avança i alça lo braç per<span style=