Diu que en Vicenç Pagès, natural de Figueres, li va dir una vegada: “Quina sort que tens, noi! Jo, a Barcelona, sóc un pagès, mentre tu ets un exòtic…”. No tinc altre remei que donar-li la raó, perquè una de les coses que m’ha fet arribar a la lectura d’en Joan-Daniel Bezsonoff és, sens dubte, la seva procedència. I és precisament aquest tema dels orígens el que tracta en bona part d’aquest llibre, Un país de butxaca, el primer que jo li llegeixo. Ens hi trobem una certa nostàlgia per una catalanitat que va desapareixent del territori del Rosselló a la vegada que ell la va descobrint, estimant i identificant-s’hi cada cop més. Però més enllà de tot això, en Bezsonoff també ens deixa un bon reguitzell d’anècdotes de tota mena de familiars, d’amistats i d’altres coneixences que ha anat fent, i a més a més comentaris de la literatura i de la música que ha anat tastant, descobrint i estimant o no. Tot plegat, salpebrat amb una riquesa lingüística digna d’un cosmopolitisme veritable. En el llibre hi trobem, a més a més d’unes quantes paraules i expressions pròpies del Rosselló, alguna que altra cita o mot inserit en francès, castellà, anglès, romanès, italià, rus, occità i cors, i encara espero no deixar-m’hi res. Per a mi, una lectura deliciosa.
Comentaris/ коментарии